A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scambussàra , nf Definitzione ciafu, cropu a cara giau a manu aperta Sinònimos e contràrios cabbessu, iscantargiara, iscantulada, istuturrone Frases ti dongu una scambussara a is barras ti nci fatzu ingurti is casciais! ◊ dhi at donau una bella scambussara e dh’at fatu andai tuviduvi Ètimu srd.

scaminàda , nf: iscaminada* Sinònimos e contràrios scamminamentu.

scamminài , vrb: iscaminai* Definitzione coment'e bogare de su camminu giustu e bonu de s'onestade, de su fàere su dovere, cumbínchere e incarrerare a fàere male, andhare male faendho su perdulàriu Sinònimos e contràrios desviai Frases iant contau a una mamma ca fillu miu fut scamminendisia, e si ndi fut pesada narendi ca fuiant totu sciamitúdinis! (G.Mura).

scamminaméntu , nm: iscaminamentu Definitzione su scamminai Sinònimos e contràrios iscaminada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu détournement, pervertissement (fig.) Ingresu deviation Ispagnolu extravío Italianu traviaménto Tedescu Irreleitung.

scampagnósu , agt: scampaniosu Definitzione chi tenet o pigat aera meda, chi tenet logu apertu ananti Sinònimos e contràrios aerosu Frases est un'aposentu scampagnosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bien aéré Ingresu airy Ispagnolu aireado Italianu arióso Tedescu luftig.

scampài , vrb: iscampai* Definitzione iscabbúllere, arrennèscere a evitare unu dannu, una dificurtade, calecuna cosa chi no si iat a bòllere Sinònimos e contràrios ifrancare, iscabbúllere, scampugiai.

scampangiàe , vrb Definitzione nau de padente, segare matas a illascadura Sinònimos e contràrios illascare Frases ndhe segant peri matas giuventes po scampangiae su padente tropu crosu.

scampaniài, scampaniàri , vrb: iscampaniai Definitzione apèrrere in campu, deunudotu; nau de unu malàidu in letu, iscarragiare Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispampanai, ispamparinare, ispamporionare, sparrancai 2. candu seus sudaus, su si scampaniari noxit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ouvrir grand Ingresu to open wide Ispagnolu abrir de par en par Italianu spalancare Tedescu aufreißen.

scampaniàu , pps, agt: iscampaniadu Definitzione de scampaniai; chi est apertu de dhue àere logu meda, largu, apertu deunudotu Sinònimos e contràrios camposu, impamparriadu, scampiosu 2. at lassau is portas scampaniadas ◊ fia sconchiendi sétziu in s'eca de su pórciu a portali scampaniau po fai intrai bentu Tradutziones Frantzesu grand ouvert Ingresu opened wide Ispagnolu abierto de par en par Italianu spalancato Tedescu aufgerissen.

scampaniósu scampagnósu

scamparítzu , nm: iscamparitu* Definitzione tretu de logu campu, chentza matedu Sinònimos e contràrios camparitu, campúria.

scampatóriu , nm: iscampadorju* Definitzione genia de arreghèscia o de manígiu po s'iscabbúllere de ccn. cosa Sinònimos e contràrios scapadóriu. Maneras de nàrrere csn: circai s. = chircare iscusas; s. de tempus = iscuta, àchiu

scampavía , nm Definitzione àchiu, un'iscuta, unu pagu de tempus Sinònimos e contràrios arrébiu, iscalancu, iscàmpiu.

scampavúrca , nm: iscampavurcas* Definitzione un'avantzu de galera, unu malu meda Sinònimos e contràrios malafatore.

scampiadórgiu, scampiadróxu , nm Definitzione s'ora chi si cumènciat a bíere, faendho die Sinònimos e contràrios abbréschida, abbreschidorza, albore, arborinu, chentales, nea, spanigadroxu Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd.

scampiadúra , nf Definitzione su scampiai Sinònimos e contràrios scampiamentu / innetionzu Ètimu srd.

scampiài , vrb: iscampiai* Definitzione su si fàere límpiu, agiummai che logu campu, nau mescamente de s'aera candho si che pesant o illargant is nues e si firmat de pròere, o fintzes candho si faet lughe su mengianu; ma si narat fintzes própriu de terrenu chi s'illímpiat e faet a logu campu po laorare Sinònimos e contràrios isclarire, ispalaciae, ispanigai, orbesci / innabronari Frases manera de tempus mau: no tenit sentidu de scampiai! ◊ su frúmini est sempri crescendi e is àrias no portant ogu de scampiai ◊ a pagu a pagu scampiàt, su soli ndi torràt a essiri 2. sa dia infatu si fut iscidau a chitzi, prima ancora de scampiai, e fut essiu ◊ mi ndi seu pesau e scàmpia e non iscàmpia ci seu essiu 3. depeus andai a cussu crachixedhu a dhu scampiai.

scampiaméntu , nm Definitzione su scampiai, su cessare de pròere, su iscrarire s'aera, nau prus che àteru de is nues chi s'istésiant de pare e lassant bíere su chelu límpiu Sinònimos e contràrios artziada, isclarida, scampiadura Ètimu srd.

scampiàu , pps, agt, nm Definitzione de scampiai; chi at iscraridu; logu campu, límpiu 3. innantis fiant camminendi in logu totu tupas e arrampus de orrú, pustis funt lómpius a su scampiau.

scampiósu , agt Definitzione nau de logu, chi est apertu de dhue àere tretu meda, largu Sinònimos e contràrios camposu, iscampaniadu, lalgu 2. is artistas, in Musas impreaus, si esprimint in tretus scampiosus de libbertadi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu spacieux Ingresu spacious Ispagnolu espacioso, vasto Italianu spazióso, vasto Tedescu geräumig, ausgedehnt, weit.