A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scàllu , nm: iscàgiu* Definitzione su scallai; fàbbrica, indústria po iscagiare materiale de metallu Sinònimos e contràrios iscalladura, scallamentu / iscalladorju | ctr. beladura Maneras de nàrrere csn: andai a s. = andhare o revèntere bene meda, in sa manera addata, menzus; fatu a s. = a betadura coment'e cosa iscazada, a gétidu 2. cussus cannonis chi nci fiant in bidha dhus iant arrogaus e portaus a su scallu Tradutziones Frantzesu fusion Ingresu melting Ispagnolu fusión Italianu fusióne Tedescu Schmelzen.

scalméntu , nm: iscalmentu*, scramentu, scrammentu Definitzione genia de imparu de su àere provau calecunu male / pigai s. de ccn. = iscarmentare, currèzeresi pro aer bidu dannu in àtere, imparare dae àtere Sinònimos e contràrios iscadha, iscadhura Frases no cuncordu prus nudha: ndi apu parau scramentu! ◊ de mei, piciocas, pigheindi scramentu, poita chi su mundu mi at iscramentau! Tradutziones Frantzesu repentir Ingresu reformation Ispagnolu escarmiento Italianu ravvediménto Tedescu Reue.

scalonài , vrb: iscalonare* Definitzione arregòllere iscaluza, iscaligiones Sinònimos e contràrios iscaluzare, isperulare, isporulare.

scalòni , nm: iscalone* 1 Definitzione parte de un'iscala manna, a fràigu o de linna, fata de unu paris e de un'artzada totu cantepare po pesare e calare a pei Sinònimos e contràrios grada, iscalina / iscamedhu.

scalòni 1 , nm: iscalone* Definitzione parte de unu gurdone, ma a logos gurdone etotu Sinònimos e contràrios campaninu, cicillone, iscaluza, tzitzicra / prudone, trone Terminologia iscientìfica rbr.

scalonína , nf Definitzione gurdone de àghina pitichedhu, de is chi sa pértiga bogat prus che àteru a trigadiu in is cambighedhos fígios: upm si narat po totu s'iscaluza, is iscaligiones Sinònimos e contràrios campaninu, cicillone, scrichillia, tzitzicra Ètimu srd.

scalúgia , nf: iscalúgia* Definitzione gurdone de àghina pitichedhu, de cussos chi sa pértiga noa bogat a trigadiu in is cambighedhos fígios, e fintzes una parte pitica de su gurdone Sinònimos e contràrios campaninu, cicillone, pimpillia, popurustu, scrichilloni, sprimpilloni, tzitzicra.

scamàe, scamài , vrb: scumai, igrumari*, sgumai Definitzione piscare, arregòllere (de su brodu) o bogare (de buca) ispruma; rfl. fàere ispruma, a ispruma Sinònimos e contràrios isprumare.

scamaròla , nf Definitzione terudha istampada Sinònimos e contràrios isprumadore.

scambài , vrb: iscambai* Definitzione coment'e segare is cambas: immarrire meda camminandho Frases ohi no ndi potzu prus cun custus pacus, seu totu scambau!

scambéciu scabéciu

scambéllu , nm Definitzione genia de iscalitu po pesare a unu logu (es. a su cóciu), o fintzes móbbile de linna po pònnere is peis cicindhosi; pedra chi usant is sabbateris po pistare sa sola Sinònimos e contràrios iscalina / iscannu Frases cincu scambellus de perda calant a magasinu Ètimu ctl. escambell.

scambilladúra , nf Definitzione su scambillai / s. de una bia = tretu chi si atóbiant duas orrugas (o un'orruga s'ispartzit in duos) Sinònimos e contràrios scumpangiadura / gruxeri, iscambiadura, iscansada / acabbada Frases in sa scambilladura de dogni bia s'intendit unu mari de saludus (Gd.Piras) 2. comenti si costumat, a sa scambilladura de s'annu is piciochedhus andant peri is domus a si candelai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désaccouplement Ingresu uncoupling Ispagnolu el desparejar Italianu spaiaménto Tedescu Trennung.

scambillài , vrb: scambixai Definitzione pònnere a s’afaiu, a tréulu, fintzes iscambiare una cosa cun àtera in fadhina; pèrdere o segare parte de una cabidhada de istrègios oguales Sinònimos e contràrios iscopiai, iscumpagnare, iscumpanzinare, isgualare, isperzeniare / agiolotare, atrepillai, stragamullai, studugai, trumbugliai Maneras de nàrrere csn: scambillai su prétziu = fàghere prétzios diferentes po cosas chi si bendhent paris; scambillai una cópia (fintzas de personas, de unu fiotu)= iscrobare, pèrderesi Frases abarraus totus acanta de pari: no si scambilleas! ◊ cussas chi s'intendiant fiant brebeis scambilladas ◊ cussa s'est scambillada de su grupu e s'at fatu penai unas cantu oras circhendi! ◊ ge no ant a scambillai is pipius in s’ospidali?! 2. cun cussu chi ti est arrutu a terra mi as scambillau is càlixis bellus ◊ su Sedhoresu proponit de scambillai is prétzius fadendi tres arrialis a is crapitas e cincuanta francus a is corrias Ètimu itl. scombigliare Tradutziones Frantzesu bouleverser, dépareiller Ingresu to upset Ispagnolu desordenar Italianu scompigliare Tedescu durcheinenderbringen.

scambillàu , pps, agt Definitzione de scambillai; chi est a s'afaiu, a su chi bolet fàere, a ue bolet andhare Sinònimos e contràrios iscàbulu, iscadàmbiu, iscadàpiu, iscaitzadu, iscambillu, iscumpagnadu 2. de sa parlata iat inténdiu isceti calincunu fuedhu scambillau ◊ funt malafitziaus: dhus lassant scambillaus de pitierredhedhus e candu funt mannus si fúrriant a su majou!

scambíllu , nm Definitzione su scambillai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désassortiment Ingresu splitting up Ispagnolu el desparejar Italianu scompagnaménto Tedescu Trennung.

scambiolàu , agt Definitzione nau de una mata, chi portat pagos cambos Ètimu srd.

scambitài , vrb Definitzione nau mescamente de pipios, mòvere is cambas, istare a su move move cun is cambas Sinònimos e contràrios acambitai, iscambaritare, sciampitai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gigoter Ingresu to kick about Ispagnolu patalear Italianu sgambettare Tedescu strampeln.

scàmbiu , nm: iscàmbiu* Definitzione su giare o fàere una cosa po un'àtera Sinònimos e contràrios càmbiu.

scambixài scambillài