A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tazàda , nf Definitzione su tazare, segada Sinònimos e contràrios secada.

tazànte tagiànte

tazàre tallài

tazéri tagéri

tazichédhu , nm Definitzione tallu pitichedhu, tagighedhu, chedhita de pagos pegos Sinònimos e contràrios cedhita, crezita, robbita.

tazòa tagiòla

tazòla , nf Definitzione taza pitica, astuledha de linna; una calidade de macarrones; fintzes orrugos o fita de casu, comente si ndhe piscat a is discos o si segat a papare cun pane, fintzes de su casu friscu faendhodhu, po dhu allisare; aterue, taulita chi si ponet in murros a is vitellos Sinònimos e contràrios fita Frases sa carapigna no fit àteru che tazolas de àstragu 2. sas duas calidades de símula fint pro sos macarrones (tazolas, ciciones, sucu) e pro sa matzafrissa (G.Addis) Ètimu srd.

tazolàre , vrb Definitzione segare tazolas, fàere a tazolas, a tiras, a crantighedhos; pònnere sa tazola a is vitellos Sinònimos e contràrios irtazolare Frases est tazolandhe unu punzu de casu friscu pro cundhire sa pulenta ◊ su cumassu de su casu si tazolat a fitas Ètimu srd.

tazòlla tagiòla

tazólu tagiólu

tazòra tagiòla

tàzu tàgiu

te , nm Definitzione una linna chi faet a mata manna, ma mescamente agguantada bàscia po arregòllere sa fògia, chi faent sicare, bona po fàere unu bufóngiu ponendhodha in abba budhia Terminologia iscientìfica mt, Camellia sinensis.

te 1, tèi , prn Definitzione pron. de 2ˆ pers. sing., impreau a cumplementu ma prus che àteru a s'italiana Sinònimos e contràrios tene Frases eo regiro pro te, so pro te in arguai (P.Mossa)◊ torra, chi no at a èssere male po tei! Ètimu ltn. te.

tè! , bvrb Definitzione tene!, lea!, aciapa!: si narat giaendho cosa a crantu in manu.

teatràle , agt Definitzione chi est de o po teatru.

teàtru , nm: treatu, triatru Definitzione logu, fràigu mannu fatu adatu po dhue fàere ispetàculos, de pòdere cicire gente meda a bíere e iscurtare; fintzes s’ispetàculu etotu (cummédia, tragédia) 2. in s’immensu teatru de s’umana vida nc’est sempri unu Giuda in su cenàculu (Danese) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu théâtre Ingresu theatre Ispagnolu teatro Italianu teatro Tedescu Theater.

tèba , nf: tela Definitzione pannu lisu de linu, genia de orrobba téssia, fine, in colore biancu; orrugu de cosa adata po dhue fàere pintura; napa chi creschet in s'ogu / genias de tela: rigada, ispigada, crua, lasca, afissa, russa, fine Maneras de nàrrere csn: zúghere sa cara chei sa t. = bianca, irgrisida, in colore malu (de maladia, debbilesa, atzíchidu); torrare in beste de t. = pèrdere sos benes in su zogu; t. de aragna = tallaranis, naparangiolu Frases donànt su linu a fibai po fai de custa teba 2. apu pintau tebas e mi seu inténdiu… pintori! ◊ a sos pintadores lis batiat colores, pinzellos e telas 3. de s'asciuconu fit biancu chei sa tela ◊ aiat birgontza de ammustrare su corpus ufratu, sa ghitza de sa cara bianca chei sa tela ◊ su zocu de sas cartas l'at torratu in beste de tela! Ètimu ltn. tela Tradutziones Frantzesu toile Ingresu cloth Ispagnolu tela Italianu téla Tedescu Leinwand.

tèba 1 , nf: tébia, tébua, téua, téula, téura Definitzione terràglia cota (upm) a orrugu ladu (t. ciata, plana) o a bisura de canale larga a una bandha e unu pagu prus istrinta in s'àtera (sa sarda) po ammontare teuladas Maneras de nàrrere csn: sa t. sarda si ponet de duos betos: istérrida a canale una a costazu de s'àtera (cun sa parte astrinta a manu de fundhu, a sa parta bassa) e a coberta (covecada subra de duos canales e cun sa parte larga a manu de fundhu): sa filera fatante, prus in subra, si ponet chi resurtet unu tretu subra de sa prima filera, siat a canale e siat a coberta; téula ciata = itl. émbrice; calai una téula a unu (nadu in suspu) = rúere, bènnere o tocare cosa meda, interessu, fortuna; àere téulas (in cobertantza) = tènniri dinai, portai pistocu in bértula; mancare carchi téula a unu = èssiri pretocau, no èssiri tanti giustu de ciorbedhu; èssiri cotu che una teba = cotu che pipa, imbriagu pérdiu Frases iat pesau a bobai portas, fantanas, gecas, portabis e sa teba de is crabeturas ◊ sa téula cheret chi no siat cannida ◊ si est bolada sa tébua de sa crabetura ◊ amus comporadu sa téula pro che finire sa cabertura 2. ge ndi dhis cabat una tébia, a is mòngias, cun totu su chi dhis ant lassau!…◊ a comporare cussa tanca bi cheret téulas! (P.Casu) Ètimu ltn. tegula Tradutziones Frantzesu tuile Ingresu tile (roofing) Ispagnolu teja Italianu tégola Tedescu Dachziegel.

tebbacàre tabbacài