A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tedília , nf Sinònimos e contràrios tidilia* Frases a sos tenores, tedílias de gioja in terra istranza proent sos ossos de sos minadores!

tedílighe , nm: tidílighe Definitzione cosa modhe (orrobba e fintzes erba) a forma de cricu chi si ponet in cúcuru (prus che àteru sa fémina) candho si pigat unu pesu tostau, po no dòlere in conca e fintzes po istare prus firmu, ciciu bene (es. broca) Sinònimos e contràrios cabidile, chirchile, cugúdhura, mítiui, tadibi Frases pònedi su tedílighe in conca ca sinono cussa cosa tosta ti intrat e ti dolet! ◊ subra de una pischedha de robba infusta bi aiat unu tidílighe chin d-unu bículu de sabone

tèga tèca

tegadía tacatía

tège , nf: texa, texe, texi Definitzione pedra lada po cassare pigiones o àteru animaledhu areste Sinònimos e contràrios predaghe, pradera, pràdica, tèglia* Frases est andau a pònnere is teges e is lénsias po cassai ◊ in sa texa, un'isposa de pastore bi at isciucadu sos pes a su nignu (S.Casu)◊ sas cótzulas fint cotas in sa texa ◊ in una texa, afaca a s'antarile, bi at una pastera ◊ si est isterruxadu subra de una texa Tradutziones Frantzesu trébuchet en pierre Ingresu broad stone Ispagnolu losa Italianu schiàccia Tedescu Schlagfalle.

teghiciólu , nm Definitzione teghighedha bastat chi siat; a logos, fasoledhu, pisu friscu, modhe, a tega, de còere po insalada Sinònimos e contràrios corriciolu, corrischedhu, corrónciulu / basoledhu.

teghighèdha , nf: teghixedha Definitzione tega pitica Sinònimos e contràrios corriciolu, corrónciulu.

teghíle , nm Definitzione bàculu de linna chi s'intrat in s'istampu de is cupones o cubedinas po tupare (o chi si ndhe pigat po fàere essire su mustu).

teghixèdha teghighèdha

téglia , nf: téllia Definitzione genia de istrégiu largu a costaos bàscios, prus che àteru de làuna, de allumíniu, a pònnere cosa a còere in su forru Sinònimos e contràrios lama, turtera Frases po sa panada s'isterrit sa pasta in sa téllia lunta cun ollu Ètimu itl. teglia.

tèglia , nf: tèlgia, tella, texe Definitzione pedra lada comente si ndhe agatat o fintzes segada apostadamente (es. de granitu, de màrmuri); genia de tàula (de pedra o fintzes de figumorisca) po cassare pigiones / min. tellixedha, telluredha Sinònimos e contràrios pradera, pràdica, pràica, raza 1, tege, telloraxa / cdh. tègia Maneras de nàrrere csn: cassai a tella, parai sa tella; istèrriri un'arruga a tellas = fàghere a impedradu a pedras ladas; abarrai che cassau a tella = afartadu, male; calai tella = abarrai cassau che pilloni; tella mascada = chentza su pintu (ca su puzone si l'at manigadu) ma ancora parada chentza isparada; tella parada a grai = chi no bi isparat candho su puzone bicat s'esca Frases is tellas de su repranu cumponint unu disignu ◊ fiat sartiendi de tella in tella, gioghendi ◊ anchi dhu cassint a tella! ◊ tintillu babbassu, bunca a sa tella ca ti fait grassu!…◊ fiat in campusantu arroliendi in mesu de is tellas de màrmuri ◊ sa barraca mia in bíngia est de telluredha ◊ duas funt is tellas de Mosè 2. est abarrau che cassau a tella ◊ chi ti calit tella! Ètimu ctl. tella Tradutziones Frantzesu plaque, dalle Ingresu plate, stone slab Ispagnolu lastra Italianu piastra, piètra piatta, lastróne Tedescu Platte.

tegósu , agt Definitzione nau de unas cantu erbas, chi faent sa tega, faent tega meda Ètimu srd.

tégus técus

teh! , iscl Definitzione boghe chi si betat a is canes po dhos mutire; candho est arrepitiu – tetèh! – est a dhos fàere asseliare e dhu narant fintzes po àteros animales.

teinàre , vrb Definitzione nàrrere o intzertare is cosas giustas innanti de acontèssere Sinònimos e contràrios deinare*.

teitàre, teitàri , vrb Definitzione istare a su teh! teh!, tzerriandho o atzitzandho is canes Frases su canaxu teitàt is canis, in cassa Ètimu srd.

teizòne , nm: tizone Definitzione a logos, su pígiu de su late Sinònimos e contràrios manteca.

tejàre , vrb Definitzione fàere su teju, prànghere unu mortu atitandhodhu Sinònimos e contràrios atiorai, atitai, atitidai Frases si bi colo, cussa mi tejat! ◊ tejant e pranghent sos fizos martirizados 2. in cue subra bi tejat su bentu Ètimu srd.

tejòne tajòne

téju , nm: teu, tezu Definitzione prantu istremau po una persona morta; fintzes genia de lamentu chi paret no acabbet prus, a ifadu; in carrasegare, prantu e càntigu po Zorziganneta (su mamutzone chi bogant in giru) Sinònimos e contràrios atítidu, rea Frases sas feras pro sa sarda disastrura faghent su teu a s'úrulu mortale ◊ a pilu isoltu comintzat su teu a úrulu, porosu, isconsoladu (P.Casu)◊ candho fint remunidos a fiotu ant fatu su teu pro su mortu ◊ po prangi is binti mortus, in dónnia domu si fut pesau su teu 2. sas ranas intro de sas tuedhas de su ribu sont pesandhe unu teju Terminologia iscientìfica sntz Ètimu ltn. taedium Tradutziones Frantzesu complainte funèbre Ingresu grief, funeral moan Ispagnolu canto fúnebre Italianu compianto, laménto fùnebre Tedescu Trauerklage.