tinnulàre , vrb Definitzione
su sonare chi faent is cosas, mescamente de metallu, imbidru
Sinònimos e contràrios
drinnire,
drínniri,
intinnire,
sonai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
tinter
Ingresu
to tinkle
Ispagnolu
tintinear
Italianu
tintinnare
Tedescu
klingeln.
tínnulu , nm, agt Definitzione su tinnulare; chi tinnit Sinònimos e contràrios drínnida, intinnu 1, tínniu, tinnu 1, trínnidu / tinniosu Frases sos pisedhos sunt iscultendhe su tínnulu de sas ischíglias 2. in badhes e montijos s'intendhent tínnulos sonazos Ètimu srd.
tínta , nf Definitzione
su tínghere
Sinònimos e contràrios
intingidura,
tinghinzu,
tintura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
teinture
Ingresu
dye
Ispagnolu
tintura,
tinte
Italianu
tintura
Tedescu
Färben,
Färbemittel.
tínta 1 , nf Definitzione
cosa chi si ponet a tínghere, a giare àteru colore o fintzes po iscríere: in su matzàmene de sa sépia, genia de busciuca de cosa niedha píghida chi cundhit meda comente si aperit / ammollai sa t. (nau in cobertantza) = lassare andhare písina púdida
Frases
cussas tintas chi si ponet in cara li andhant chei sa fada! ◊ sa rúbbia tinzosa est un'erba chi serbit pro fàghere tinta ruja a tínghere robba
2.
is bancos de iscola furint a duos postos, po duos pipios, e in pitzu dhue fut su tinteri cun sa tinta po iscríere ◊ tzia mia non si abbasciàt a isposai a unu chi si guadangiàt sa vida cun sa tinta e cun is timbrus! ◊ sa pinna si no zughet tinta no iscriet ◊ Cappai iscriendi ponit tropu tinta e su ch’iscrít parit giaponesu! (Saba)
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
teinture,
encre
Ingresu
dye,
ink
Ispagnolu
tinte,
tinta
Italianu
tinta,
inchiòstro
Tedescu
Farbe,
Tinte.
tintarúja , nf Definitzione rúbbia tinzosa, genia de erba (e su frutu puru) bona po fàere tinta orrúbia, tinta de sorixedha, po tínghere orrobba o fintzes àteru Sinònimos e contràrios arrúbbia, atzotalimba, ciorisedha, colalati, ratalimba, rúgia Terminologia iscientìfica rba, Rubia tinctorum.
tintéri tentéri
tintiedhàre , vrb: titiedhare Definitzione pònnere, frigare o apicigare tzintziedhu (es. in cara, a carrasegare, a giogu); fintzes abbruxare Sinònimos e contràrios intentiedhare Frases si titiedhant sa cara pro mascarare 2. sos litos tuos sunt rocas tintiedhadas Ètimu srd.
tintiédhu tentiédhu
tintillàre , vrb Sinònimos e contràrios tinnidare, tinnire Frases sonu de unu cristallu chi su bentu de sas paràgulas meas cada tantu tintillat Ètimu srd.
tintillósu , nm: sintzillosu, tzintzillosu Definitzione genia de bide e de àghina niedha Sinònimos e contràrios tingillosu, tintillu 1 Terminologia iscientìfica frt Ètimu srd.
tintíllu , nm Definitzione
genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in sa petorra e in su gúturu; calidade de àghina niedha / min. tintiriledhu
Sinònimos e contràrios
barbarrúbia,
brinchidhi,
brinci,
dhodhi,
ghiri,
iscalzurúgiu,
petorrirúgiu,
princiotu,
tradhera,
tzichi
/
alibinta,
passariàngia
Terminologia iscientìfica
pzn, erithacus rubecula sardus
Tradutziones
Frantzesu
rouge-gorge
Ingresu
redbreat
Ispagnolu
petirrojo
Italianu
pettirósso
Tedescu
Rotkehlchen.
tintíllu 1 , nm Sinònimos e contràrios tintillosu Ètimu spn. tintillo.
tintínna , nf Definitzione porcellana Sinònimos e contràrios lacina Ètimu srd.
tintinnàre , vrb Sinònimos e contràrios tinnire Ètimu ltn. tintinnare.
tintinnàzu , nm Sinònimos e contràrios tintinnu Ètimu srd.
tintinniólu , agt Definitzione chi sonat, ch'intinnit.
tintínnu , nm Definitzione su ferru prus piticu chi si ponet a su bestiàmene (prus che àteru a is angiones), una genia de sonàgia pitichedhedha; a logos est sonàgia manna, marratzu de pònnere a su mascu, a su becu Sinònimos e contràrios chícula, tentinu, tintinnazu, tringhitu, trinnedhu Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd.
tintiòni, tintiònni tentiòne
tíntiri , nm, agt Definitzione fritu, cosa tètera de su fritu; nau de unu, chi est delicau meda, chi si ofendhet po nudha / leare tíntiris = (nau de su pane de còere) intostare de su fritu Sinònimos e contràrios pitzighéntile, primmósigu, tzachedhosu Ètimu srd.
tintirída , nf Definitzione su tintirire, intostadura po su fritu Ètimu srd.