A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tipilíu , pps, agt Definitzione de tipilire Sinònimos e contràrios pilisau 2. custas dies sos amministradores sunt totu tipilios pro un'isprópiu (N.Mureddu)◊ maridu e muzere sunt sèmpere tipilios e prus de una borta ant minetau de si lassare.

tipiónzu , nm Sinònimos e contràrios supressadura, tipiadura Ètimu srd.

tipíri , vrb Definitzione essire o fàere carcu, istrintu Sinònimos e contràrios intibbiri Ètimu srd.

típiri , nm: cípari, tzípari* Definitzione linna chi faet a tupighedha, a fogighedhas piticas e longhitas, fragosa, bona po giare sabore coment'e cundhimentu a sa petza orrostia Sinònimos e contràrios arromaniu, ramasinu Terminologia iscientìfica cndh, Rosmarinus officinalis.

típiri 1 , nm: tipli, tripi Definitzione sa boghe umana prus arta, prus acutza (prus che àteru de fémina); in is càntigos a tenore, sa mesa boghe Sinònimos e contràrios falsetu 2. in sos ballos, isse faghiat su típiri, un'ispétzia de cuinta boghe chi assemizaiat a s'apédhidu de unu cane Tradutziones Frantzesu soprano, fausset Ingresu falsetto, soprano Ispagnolu soprano Italianu soprano, falsétto Tedescu Sopran, Falsett.

tipisòne , nm Definitzione matzu mannu de pilos Sinònimos e contràrios cherrione, cirru, ciufu, cucuredhu, istupu, pubusa, pubusone 1, tupada Ètimu srd.

tipitàpa, tipitàpara tibbitàbba

tipitía, tipitíu tipidiu

tipíu , pps, agt: atipiu Definitzione de tipiri; chi est tibbu, cracu Sinònimos e contràrios afissu, cutzu, incalchidu, intipidu, subélciu, tepidu | ctr. làschiu 2. sa bíngia est serrada a cresura tipida ◊ sas ufraduras si podiant vortare in macras nighedhas mannas o minudas e tipias ◊ s'àxina de Ispagna fait su gurdoni tipiu Tradutziones Frantzesu épais Ingresu thick Ispagnolu espeso, tupido Italianu fólto, fitto Tedescu dicht.

tipízu , nm Sinònimos e contràrios tipu, zenia / mustra Tradutziones Frantzesu type Ingresu type Ispagnolu tipo Italianu tipo Tedescu Typ.

típli típiri 1

tipografía , nf Definitzione su trebballu de istampare o fàere libbros, giornales o àteru deasi a màchina; impiantu, machinàrios po custas fainas Sinònimos e contràrios istamperia Tradutziones Frantzesu typographie Ingresu letterpress Ispagnolu imprenta, tipografía Italianu tipografìa Tedescu Buchdruckerkunst.

tipogràficu , agt Definitzione de tipografia, chi pertocat sa tipografia.

tipògrafu , nm Definitzione mere de tipografia; operaju chi trebballat in tipografia Terminologia iscientìfica prf.

tipóriu, típoro , nm Definitzione genia de essidura in sa pedhe, faet a guronedhu, tostau, paret sicau / min. tiporedhu Sinònimos e contràrios arruga 2, erruca 1, orruca 1, porru 1 Frases est totu prenu de típoros (G.F.Sedda)◊ sos tipórios venint a chie contat sos istedhos…

típu , nm Definitzione genia de una cosa, una de is medas de cussa cosa po comente si presentat de bisura, de forma, de fatura, fintzes de is chi si pigant po ammostare; nau de gente, unu Fulanu css. Sinònimos e contràrios tipizu, zenia / mustra Frases sceraus de nosu, a si pigai a tipu topis! ◊ ghite importat su tipu de s’impreu? est travallu! ◊ is pressonas chi podiant fàere custu tipu de meighina furint pagas 2. comente che fuit essindhe cussu tipu, intrat Pepinu! Ètimu itl. tipo.

típu 1 , nm: cipu*, tzipu Definitzione su pei de linna, postu prantau, inue si ponet s'incudine po dhue trebballare; orrugu de linna grae chi poniant a is peis a is presoneris; orrugu de linna de su carru, a sa bandha de sa punta de s'iscala po dha poderare artzada de terra; fintzes pedra posta a singiale 4. mi ant nau chi cussa perda iscrita in su Tacu est unu tipu de sa gava (G.Mura).

típula , nf: (sa t. = nr. satípula) issípula sípua, tzípua* Definitzione genia de druche chi si faet fríssiu mescamente a carrasegare Sinònimos e contràrios cata, frisciola, vuvusone / colpu, dobbe Frases a carrasegare s'intendhet in s'ària unu bellu profumu de típulas e de rujolos Sambenados e Provèrbios smb: Tipula Terminologia iscientìfica drc Tradutziones Frantzesu beignet Ingresu pankake Ispagnolu fruta de sartén, buñuelo Italianu frittèlla Tedescu kleiner Pfannkuchen.

tíra , nf, nm: tiru 2 Definitzione crantu, orrugu longu e istrintu de calecuna cosa, pruschetotu de cosa lada (orrobba, pedhe e àteru), nau fintzes de tretu de terrenu istrintu e longu; fintzes errigas de colore diferente in s'orrobba / min. tiredha, tiriedha, tirighedha, tirinedha, tirixedha Sinònimos e contràrios loria, tirete, zira Maneras de nàrrere csn: faindi tiras, de unu = bogare a corriolos, fàgherelu a bisera; segai a tiras = a tizas longas Frases nemus cosit una tira de arrobba noa a unu bestiri béciu ◊ portàt is peis e is manus trogaus a tiras de linu ◊ at segau su lentzolu a tiras a tiras ◊ cun sas frófighes at segadu sa velina a tirighedhas ◊ de bestiolus nci nd'at a màncias e a tiras 2. a s'orbescidroxu iat bistu una tira de terra: fiat un'ísula ◊ tengu una tira de terra chi no balit nudha Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu bande, lange Ingresu strip, band Ispagnolu tira, raya Italianu strìscia, banda, fàscia Tedescu Streifen.

tíra 1 , nf Definitzione su tirare; su pigare a tragu o tirare cosa chi benit aifatu, capacidade, fortza de tirare, su tirare a suspidura Sinònimos e contràrios tironzu, tostadura / sutzadura Maneras de nàrrere csn: proare sa t. a ccn. = proare a bídere cantu podet, cantu fortzat; leare, pigai, zúghere a t. = tirendhe, a trazu, a su tira e tosta, a fune (un'animale); abbambiai sa t. = allenare, tirare prus pagu; èssere a tira, a tirotzu cun carchi cosa = peleendhe, gherrendhe cun carchi cosa, in chirca de fàghere carchi cosa 2. sos boes mios tenent una bella tira ◊ sa tira de cussu pupone est irromasendhe sa mama ◊ sos boes cumprendhent sa tira de sas funes 3. sunt cun s'àinu a tira ◊ ndi dha tragu peri a tira, chi no benit a sola! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trait, traînage, tirage Ingresu drawing, traction, draught Ispagnolu tiro, tracción arranque, tiro Italianu tiro, trazióne, tràino, tiràggio Tedescu Zug, Schleppen, Zug.