tiralàte , nm Definitzione genia de aina a ventosa po tirare late de fémina allatandho Sinònimos e contràrios tiradora Ètimu itl. tiralatte.
tirallèna , avb Definitzione fàghere o istare a su t. = tirandho e lassandho andhare, tostendhe e allenendhe Ètimu srd.
tirambòlla , nm Definitzione bàculu adatu po manigiare s'istratzu (ambolla) samunandho in terra.
tiramènta , nf Definitzione
su tirare, bogare dae terra, de arraighinas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
extirpation
Ingresu
extirpation
Ispagnolu
extirpación
Italianu
estirpazióne
Tedescu
Ausreißen.
tiramínci , nm Definitzione ogus de t. = ogos bellos chi...
tiramitòsta , nm Definitzione tirami e tosta (chi est sa matessi cosa!) = tiradira Ètimu srd.
tiramòla , avb Definitzione biri, bufai a t. = a meda, a cantu tirat cannada.
tiramúsca , nm Definitzione cosa po cassare musca.
tiranía, tirannía , nf Definitzione unu fàere e mescamente cumandhare o guvernare totu a prepoténtzia; fintzes limiore, su èssere susuncus, arrestigos Sinònimos e contràrios domíniu Ètimu spn. tiranía.
tirannizài, tirannizàre , vrb Definitzione fàere su tirannu, pigare sa gente a prepoténtzia.
tirànnu , nm, agt: tiranu Definitzione chie cumandhat o guvernat chentza o contras a sa volontade de sa gente (ma fintzes unu de malu coro, arrestigu, susuncu); chi pertocat sa tirannia / sa parte tirana (in is dibbatimentos) = s'acusa Frases Sardigna cara, pro custos ingannos de su nou modellu feudale torro a cantare: "Abbassu sos tirannos!" (S.A.Mannoni)◊ de is tirannus cessada est s'època dolorosa 2. assiat francas de moro, chi mi negas unu ranu: ajó, no sias tiranu, mústradi de bonugoro! Ètimu spn. tirano.
tirànte , nm Definitzione genia de ischitzarolu, de iscupeta de samucu Sinònimos e contràrios ischirtzarolu, istichinajolu, zirante Frases su gioghitu meu fit unu tirante fatu de saucu cun sos tapos de oltiju Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.
tirànte 1 , nm: tiranti Definitzione css. cosa a bisura de fune, acapiada e tirada (o fintzes orrugu de linna), chi serbit a poderare, posta in tira; genia de tiras longas chi serbint a poderare is pantalones in dossu chentza chintórgiu, de passare in codhos (o fintzes po pigare su pipiu iscapandho a pei, chi no orruat); segundhu sa cartzamenta, tira de cosa de imbodhigare in su cambúciu Maneras de nàrrere csn: mali de is tirantis = zenia de maladia de sos cadhos; tirantis de sedha = zenia de presorzos in sa sedha; in pedhi allena, tiranti laru! = si aprofitat ca tantu za pagat àtere Frases is tirantis aguantant firmas is còscias de su cuadhu armau, in sa teulada Ètimu spn. tirantes.
tirantèlla , nf Definitzione bentighedhu pagu, lébiu, ma fridu (o friscu, in istade) Sinònimos e contràrios abra, abrina, aeresita, araghe, arvile, atza 1, bentitzolu Frases ingunis in monti est bellu, in istadi, ca dhoi at tirantella bella! Terminologia iscientìfica tpm.
tirantéllu tarantéllu
tirànti tirànte 1
tiràntula , nf Definitzione genia de filighedhu chi unas cantu linnas (es. bide) bogant e imbodhigant a calecuna cosa coment'e acàpiu Sinònimos e contràrios bentzígliu 1, úrtzula 1.
tirànu tirànnu
tirapèdes tirabès
tirapílu , nm Definitzione orroda de terra cota cun duos istampighedhos, po fàere sonu o moida Terminologia iscientìfica ggs.