A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tinúda , nf Definitzione preughedhu piticu Terminologia iscientìfica crp.

tínza tíngia

tinzíu , nm Definitzione totu is cambos noos, totu is pigionatzos chi bogat una mata Sinònimos e contràrios modhímene Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

tinzósu tingiósu

tío , bvrb Definitzione forma solu de 1ˆ pers. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb. e fintzes prop. potentziales Sinònimos e contràrios tia Frases tio chèrrere istare cun tegus tota vida.

típa , nf: pipa* Definitzione genia de istugighedhu tundhu (giminera), chi si prenet de trinciau, de ue essit coment'e unu tubbitu (cannedhu) chi si ponet in buca a tirare su fumu de su trinciau allutu Frases canno dha poltàt in manos castiannodha, sa tipa si est fata a orrugos.

típa 1 , nf Definitzione taedha de mele, su pane de chera totu buidedhos paríviles, búsciulus, ue s'abe ponet su mele Sinònimos e contràrios arrega, avere, bresca, melarègia Terminologia iscientìfica sbs Tradutziones Frantzesu favus, rayon de miel Ingresu honeycomb Ispagnolu panal Italianu favo Tedescu Honigwabe.

tipàle , nf Definitzione sa parte gussa de s'órgiu móliu (fora su pódhine) fatu a pane po is canes: foedhandho de trigu est su chivarzu Sinònimos e contràrios tipe Ètimu srd.

tipàre , vrb Definitzione fumare sa pipa, fumare Sinònimos e contràrios pipai* Frases mannoi fut tipanno su gigarru a fogu in buca.

típe , nf Definitzione genia de pane chi faent po is canes; a logos, fintzes tzàpulu Sinònimos e contràrios cucu 1, tipale Frases si laoras in terra lanza no assazas mancu unu cantu de tipe.

típi , nm Definitzione pagighedha fine fine de su trigu Terminologia iscientìfica rbr.

tipiadúra , nf Sinònimos e contràrios supressadura, tipionzu Ètimu srd.

tipiàre tilpiàre

tipichédhu , nm Definitzione min. de tipu.

tipidédhu , nm Definitzione pruinedhu chi faent is laores trebballandhodhos in s'argiola Sinònimos e contràrios ghilipiu, ghitipiu, pilipiu, tilipio, tipidipi, tipidiu.

tipidípi , nm Definitzione pruinedhu fine fine, mescamente de farra Sinònimos e contràrios ghilipiu, ghitipiu, pilipiu, tilipio, tipidedhu, tipidiu.

tipidíu , nm, nf: tipitia, tipitiu Definitzione pruinedhu chi si faet mescamente manigiandho laore; pruinedhu fine fine chi si faet asuta de is letos, in su cugigone de is busciacas, fintzes ispuntadura de pilu, de lana e cosighedhas deasi Sinònimos e contràrios boladia, pilibili, pulina / erenzu, ghilipiu, ghitipiu, pibitza, pilipiu, tilipio, tipidedhu, tipidipi Frases est nudha su tipidiu chi dhui fiat asuta de su letu!… Tradutziones Frantzesu balle, duvet tonture Ingresu husk, down, polling Ispagnolu cascabillo, pelusa, tundidura Italianu lòppa, pula, lanùgine, cimatura Tedescu Spreu, Flaum, Schurwolle.

tipidúra , nf Definitzione su tipiri, su èssere carcu de sa cosa, a meda in pagu tretu Sinònimos e contràrios calchesa | ctr. laschia, lascura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épaisseur Ingresu thickness Ispagnolu espesura Italianu foltézza Tedescu Dichtigkeit.

tipiliàre , vrb Definitzione brigare e iscúdere, atripare, s'unu cun s'àteru Sinònimos e contràrios acanciofai, aciufai 1, atzuntzudhare, crazugai, incabigliare, tipilire Frases sas pitzinnas prima si sunt tipiliadas tra issas.

tipilíre , vrb Definitzione atripare s'unu cun s'àteru, brigandho Sinònimos e contràrios acanciofai, aciufai 1, atzuntzudhare, incabigliare, tipiliare, trifiare Frases si ponzant de acordu o chi si torrent a tipilire o a s'atzutzudhare che pudhas ◊ como no ant botza, sa partia est frimma: si sunt tipilindhe ca nemos cheret andhare a nche batire sa botza Tradutziones Frantzesu en venir aux mains Ingresu to come to blows Ispagnolu pelear, venir a las manos Italianu azzuffarsi Tedescu sich raufen.