A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tíngiu , nm Definitzione genia de preughedhu chi ponet a is puntas modhes de is matas Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pou de San josé Ingresu plant louse Ispagnolu piojo de las plantas Italianu pidòcchio delle piante Tedescu Blattlaus.

tinnàda , nf Definitzione cosa chi si faet de su late, che a su giodhu, s'arrescotu e àteru Terminologia iscientìfica mng.

tinnéperu tenníperu

tinnía , nf: sinniga, tinniga, tzinnia* Definitzione cun custu númene si narant duas genias diferentes de erba, chi faent in logos úmidos, a mola, a tzudhos o cambos fines e longos, impreadas po fàere o bestire istrégiu, calecunu trastu; a logos, fintzes linnighedha fine po allúere fogu Sinònimos e contràrios giuncumàsciu / ispartu 1, sónnia, túmixi, tzinnigraxa Terminologia iscientìfica rba, Juncus acutus, J. articulatus, J. bufonius, lygeum spartum.

tinniàdu , pps, agt Definitzione de tinniare Sinònimos e contràrios cannidu, tzacau Frases no giughet mancu s'ànima pulida ultres chi tinniadas at sas costas.

tinniàdu 1 , agt Definitzione chi est a bisura de tinnia, a cambos a bisura de tinnia Frases su mucarolu mannu de conca est de seda tinniada (P.Gajas) Ètimu srd.

tinniàlzu , nm: (su t. = nr. sutinniàlzu) tinniarju tinniarzu, tzinniàgiu Definitzione benatzu, venadórgiu, logu úmidu chi dhue creschet meda sa tinnia Sinònimos e contràrios giuncàgiu, tzinnigraxu Ètimu srd.

tinniàre , vrb: sinniai, tzinniai Definitzione su sonare de unas cantu cosas chi no funt fatas própriu po sonare; su sonare chi faet s'istrégiu de materiale tostau candho est tzacau; in cobertantza, segare, pistare Sinònimos e contràrios drinnire, drínniri, intinnire, sonai, tinnulare / cannire, tzacai 2. tatza tinniada durat de prus.

tinniàrju, tinniàrzu tinniàlzu

tinnída , nf Definitzione su tinnire Frases s'intendhet sa tinnida de s'incúdine ◊ sa bélida de s'ama pasculendhe, cun sa tinnida de sas picarolas, l'isviaiat dae totu sos pensamentos Ètimu srd.

tínnida , nf Definitzione su tinnire, arrepichiare Sinònimos e contràrios tínniu Frases a tínnida trista, sa campanedha avelteit chi su gustu fatu a sa festa fit cumpridu ◊ a su tocu de sa campana a tínnida sa bidha si ndhe ischideit (A.Langiu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tintement Ingresu repeated ring (ing) Ispagnolu campanilleo Italianu scampanellìo Tedescu Klingeln.

tinnidàre , vrb Definitzione sonare comenti faet su ferru o àteru metallu, o fintzes s'imbidru Sinònimos e contràrios intinnire, tinnire Frases induint sos pastores a donare sa piús forte ischíglia de dogni ama, cudha chi solit piús tinnidare (P.Casu)◊ in terras vighinas e lontanas, a festa tinnidendhe isperrulidas, si acordant sas arvadas, reduidas totu a campanas Ètimu srd.

tinníga tinnía

tinniósu , agt Definitzione chi tinnit Sinònimos e contràrios tínnulu Frases bamas fitianas paschiant tinniosas in sos padros Ètimu srd.

tinníperu tenníperu

tinníre , vrb: tzennire Definitzione sonare comente faet su ferru o àteru metallu, s'imbidru, ma fintzes coment'e is campanas Sinònimos e contràrios sinniai, sonai, tinnidare Frases intendhiamos sas ischíglias tinnindhe che campanas 2. candho benit Maloccu a Macumere, Murenu tinnit chei sa campana! Ètimu ltn. tinnire Tradutziones Frantzesu tinter, retentir Ingresu to tinckle, to ring Ispagnolu tintinear, resonar Italianu tintinnare, squillare Tedescu klingeln, läuten.

tínniu , nm Definitzione su tinnire, su sonu chi faent is sonàgias chi ponent a su bestiàmene Sinònimos e contràrios drínnida, intinnu 1, tínnulu, trínnidu Frases s'intendhent tínnios de sonazos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carillonnement, tintement Ingresu pealing, tinkling Ispagnolu repiqueteo, tintineo Italianu scampanìo, tintinnìo Tedescu Geklingel.

tinnogàda , nf Definitzione genia de istrégiu mannu de ortigu, tina, po pònnere orrobba a samunare Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

tínnu , nm: tinu Definitzione atuamentu, capacidade de atuare e de cunsiderare bene is cosas, su èssere in podere de is capacidades de sa mente e de sa sabiesa po fàere giustas e bene is cosas Sinònimos e contràrios santidu / atibbidura, atibbiscione, atinadura, atuamentu, cumprendhóniu, sinnu Maneras de nàrrere csn: èssere, no èssere in tinu = in se, fora de se; andai a tinu de unu = pònnere mente a s'àteru, fàghere comente pessat s'àteru; fai is cosas a tinu, cun tinu = cun cussideru, bene, cun régula, pessendhebbei Frases lis narzeit sos verbos pro los torrare in tinnu sanu ◊ ischit petzi a irgherrimiare cussu pitzocu: s'àsiu l'est zirandhe su tinu! ◊ sa tentascione est manna e bocat s'ànima fora de tinu ◊ ses nendhe, nendhe: ma no ses in tinu, ca ses nendhe machines! ◊ su mare chi est su mare essit e torrat in tinu…◊ sunt brincanne e cantanne che iscidos de tinu ◊ àter'e che pessare a fàchere dommos de lussu: petzi perdimus su tinu! Sambenados e Provèrbios smb: Tinu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu bon sens Ingresu sense Ispagnolu juicio, tino Italianu sénno Tedescu Verstand.

tínnu 1 , nm Definitzione su sonu de unas cantu cosas no sèmpere o no totu fatas po sonare; sa diferéntzia intr'e duos sonos oguales, duas boghes, segundhu s'aina o sa persona chi dhos faet Sinònimos e contràrios drínnida, intinnu 1, tínniu, tínnulu, trínnidu Frases s'intendhet de sa campana su tinnu porosu ◊ o campanas sonade a tinnu sardu chi su sonu s'intendhat de continu!