A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

timigàghi timecàca

timigiólu , agt, nm: timijolu Definitzione chi o chie timet a meda, a tropu; chi faet a tímere, de tímere Sinònimos e contràrios cacaurros, pisciagaltzone, timarosu, timizosu | ctr. atrividitu Frases est pitzinnu piticu e timigiolu ◊ fit istadu sèmpere unu timijolu cagaredhosu ◊ sas féminas fint che chervas timijolas e curriant assuconatas ◊ fint zenerales timijolos chi mandhaiant sos sordados a mòrrere 2. est una note timijola de pantàsimas malas e de orcos, de istrias cuadas, de babbois Ètimu srd.

timigósu timicósu

tímigu , agt, nm Definitzione a sa tímiga = timindhe, a su time time Sinònimos e contràrios timicosu, timiditu.

timigúlus timicúlus

timijólu timigiólu

timingiòne , nm: cimignoni, simingioni*, timinzone, tzimingione Definitzione sa punta de sa tita inue essit su late (e fintzes simingionera) Sinònimos e contràrios cabígiu, ninni, tapíciu, titiminxone.

timinzàna tamejàna

timinzòne timingiòne

timinzonèra , nf: cimingionera, simingionera*, tzimingionera Sinònimos e contràrios cabixera.

timínzu , nm Definitzione su istare timendho, su tímere Sinònimos e contràrios pagura, paguria, timoria | ctr. coragi Frases dae su timinzu resteit frita che nie ◊ su timinzu che catzat su sonnu! ◊ apena intesa s'averténtzia fea, de su timinzu si faghet a brou ◊ su pitzinnu fit a tremulia de su timinzu Ètimu srd.

timíre, timíri , vrb Definitzione sentire pauria po cosa chi no si bolet, èssere giagaraos po calecunu dannu, dolore, perígulu, male chi podet capitare; àere calecunu pentzamentu, pentzare una dificurtade coment'e tropu manna, pentzare in su malu o chi podet capitare calecuna cosa chi no est aggradéssia, pentzare chi potzat acontèssere calecuna cosa de malu Sinònimos e contràrios tímere* Maneras de nàrrere csn: no timire ne re e ne rocu = nudha, a neune; t. (carchi cosa, a ccn.) chei sa frea = meda; timire no… = timire chi…, de is bortas chi…; timire de… (+ inf.) = timire chi + cong.; ancu lu timant sas pedras! = piticu su frastimu, de si nci dèpiri fuiri fintzas is pedras timendi a ccn! Frases comente l'at bidu male arrennegadu, at timidu e fuidu est 2. so timindhe chi mi che furent sa cosa ◊ andu ca tèngiu is crabas a solas e seu timendi non nci sartint in logu arau ◊ cantu mi timo chi ndhe apat impudu! ◊ li ponent fatu timendhe no imbichet calchi male ◊ Mariedha poniat mente a su babbu, timiat non si li esseret arrabbiatu ◊ timiant no esseret àpidu calchi maladia mala a pimones.

tímiri tímere

tímis , bvrb Definitzione forma 1ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Sinònimos e contràrios emus, piaus, tiaimus 2. timis chèrrere andhare, ma no faghet.

timítu, tímiu tímidu

timizósu , agt Definitzione chi timet, chi est timendho Sinònimos e contràrios pisciagaltzone, timarosu, timigiolu Frases est ómine timoradu de Deus, católigu, ma no timizosu Ètimu srd.

tímmere, tímmi tímere

timmiàre , vrb Sinònimos e contràrios tambare.

tímmiu tímidu

timòna, timòne , nf, nm: timoni Definitzione in is araos, genia de istanga o canna de linna, longa e forte, chi andhat de sa dentale (o isteva) fintzes a su giuale inue intrat e arreschet (in s'ajone) po pòdere tirare s'arau; (sèmpere nm.), in is naves a parte de pupa, petzu de linna ladu postu a manera de dhu pòdere mòvere po ghiare su bastimentu: sa giae de su t., inue si aferrat su t. po dhu mòvere / inciariciadroxu = s'istampu inue in sa timona s'intrat sa carícia o crabiga po arrèschere in s'ajone Sinònimos e contràrios aguri, amburja, bure 2. at deretau su timone de sa nave a sa Sardigna Ètimu ltn. *timone(m) Tradutziones Frantzesu age, gouvernail Ingresu rudder Ispagnolu timón Italianu timóne Tedescu Pflugbaum, Ruder.