tiliconèra , nf Definitzione nau in cobertantza, sa morte Frases intenno tra fenos assados s'istricatu gúrpinu de sa tiliconera (G.Delogu).
tilícu teríca
tilicúcu telacúcu
tilighèlta, tilighèrta, tilighèta tilichèrta
tilígna , nf: atulíngia*, tilíngia Definitzione lolloi, greme longu e grussu de terra / póveru che t. (chi papat terra e paret nuda) = pòberu apicigau a terra Sinònimos e contràrios atalingone, sitziringoni, tilingione, tzilingu, tzirinoni, tzuluncone Frases tiligna in su piuru giamat bentu siguru ◊ sos cundhutos che tilíngias iscaint sizillèndheche sa morte che monzeta (G.Camboni) Terminologia iscientìfica crp.
tiligrèta tilichèrta
tiligúgu telacúcu
tilímba tilíbba
tilimbavuristèra , nf Definitzione
genia de matighedha chi ponent po bellesa: innanti de isparare, acabbandho s'ierru, si càrrigat de frore in colore de orrosa e apustis faet una teghighedha cun su sèmene: sa fògia est larga, matuca, agiummai tundha
Sinònimos e contràrios
pudhedhu
Terminologia iscientìfica
mt, Cercis siliquastrum
Tradutziones
Frantzesu
arbre de judas
Ingresu
judas tree
Ispagnolu
ciclamor
Italianu
àlbero di Giuda
Tedescu
Judasbaum.
tilímbra tilíbba
tílimu , nm: atílimu* Definitzione sa cagaredha chi pigat mescamente a is animales a erba modhe Sinònimos e contràrios alloina, cacaredha, iscurrensa, iscussina, iscussura 1, terchinzu.
tilíngia tilígna
tilingiàre , vrb Definitzione nau prus che àteru de pigiones, cricare e papare tilingiones, gremes Frases sa coisàiga, alleverida, est súlciu súlciu tilingendhe Ètimu srd.
tilingiòne, tilingòne, tilingròne, tilingròre , nm: (su t. = nr. sutilingròne) silingrone
tilingrone,
tiringoni,
tulungrone,
tzerringoni Definitzione
bobboi, greme longu e grussu chi faet in mesu de sa terra: candho sa terra est tostada e asciuta istat allomborau (e de colore est prus craru, una genia de colore de orrosa); greme longu longu chi faet in bentre fintzes de su cristianu, móssigat e faet a dolidura forte, a puntas / a t. = a egas e a ogas, a biraorba
Sinònimos e contràrios
atalingone,
atulíngia,
lembréchinu,
mamaderra,
sitziringoni,
tzilingu,
tzirinoni,
tzurruncrone
/
fenos,
ferme,
piperedha,
tzarriga,
tzorroiga
/
ttrs. tirigugu,
tiriguru
Frases
ista bene atentu, pischizone: fúidi, no ti lasses incantare de unu tilingione! ◊ fit nudu coment'e unu tilingione
2.
dhoi fiat una bia perdosa, a tziringoni, chi furriàt a candu a manca e a candu a dereta
Terminologia iscientìfica
crp, hormogaster redii, h. pretiosa, allolobophora rosea, a. caliginosa; ascaris lumbricoides, oxyuris vermicularis
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
lombric,
ascaride,
oxyure
Ingresu
rain-worm,
ascarid,
pinworm
Ispagnolu
lombriz (f),
ascáride,
oxiuro
Italianu
lombrico,
ascàride,
ossiuro
Tedescu
Regenwurm,
Spulwurm.
tiliòca , nf Definitzione sa 'mama' de is bentos, bentos malos Sinònimos e contràrios súivile Frases istanote su bentu est ghetandhe pore chin boches de tiliocas ◊ si sont torradas a pesare sas tiliocas inchisinadas in trimizones de prúghere ◊ si mi pesant de imbotu sos trimizones de sas tiliocas a fríghidas e frúscios.
tilípa tilíbba
tilipèdhe , nm Definitzione tzuntzurredhu, genia de animaledhu chi essit a denote: iat a pàrrere unu pigione ca bolat, ma faet su fedu a improssimadura che a totu is mammíferos Sinònimos e contràrios arratapignata, impedhone, pistedhu, satzamurredhu, terriolubedhe, titirriola, tzurrundedhu, tuturredhu Frases unu tilipedhe in s'aposentu impauridu bolidendhe trímulat in chirca de sa essida (S.Baldino) Terminologia iscientìfica anar Ètimu srd.
tilipèndhe, tilipéndhiu , nm Definitzione su istare male meda, in bisóngiu, malàidos, ma fintzes impreu chi tirat a longas, chi sighit chentza ndhe fàere fine e cun pagu o nudha profetu Sinònimos e contràrios filupendhe* Frases est a tilipendhe, morindhe e chentza mòrrere ◊ cussa est zente chi campat a tilipéndhiu, a fortza de fàmine e de suferéntzia ◊ una die est, cussa pisedha, cun custas lessiones a tilipéndhiu, a bortas ndhe faghet e a bortas no ndhe faghet!
tilípera , nf Sinònimos e contràrios latítera.
tilipílche, tilipírche, tilipírcu tilibílche