A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tídu , nm: tiru 1, tzidu Definitzione columbu areste Sinònimos e contràrios dudone, palumba, tidone Frases sos tidos sunt a bolu ispaltu totu in sos buscos ◊ si bidiant tidos mannos solamente saludendhe sas terras dae s'altu ◊ so che tidu alimutzadu innotzente Sambenados e Provèrbios smb: Tidu Terminologia iscientìfica pzn, columba palumbus Ètimu ltn. titus.

tíe tíbe

tiédhu , nm Definitzione giriedhu, su primu giru, própriu su cuménciu de su fundhu de un'istrégiu de fenu.

tiellà , nm Definitzione ti e la = custu e cudh'àteru, innoghe e in cue (nau po istare cricandho contos e arreghèscias) Frases su sou est unu tiellà chen'e cabu.

tiérnu , agt Definitzione nau de sentidu, chi est carosu cun delicadesa Sinònimos e contràrios afàbbile, afetuosu, amistantziosu, fatitarzu, mineri, ternurosu Frases est una cantada imbentada intra dotori e malàdiu, oferta cun tiernu amori a sa sintzilla genti mia Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu soft Ispagnolu tierno Italianu tènero Tedescu zärtlich.

tièta , nf: dieta Sinònimos e contràrios mammai, tia*.

tifàne , nm: tivani Definitzione genia de pigione mannu totu a pinnias niedhas, nau fintzes in su sensu de calecunu pigione chi no si agatat; nau de unu chi iat a bòllere totu po issu, pasteratzu Sinònimos e contràrios colvu, prinedhu / abbramidu Frases - E chine ti dh'at narau? - Tifane mi dh'at narau! ◊ ancu ti ndhe let tivani! Terminologia iscientìfica pzn Tradutziones Frantzesu corbeau Ingresu crow, black bird Ispagnolu cuervo, pájaro negro Italianu còrvo, uccèllo néro Tedescu Rabe.

tifinàre , vrb: cibinare, tziviai* Definitzione pròere, fàere abbighedha fine Sinònimos e contràrios arrosinai, istedhiare, modhinare, paspiare, proighinai.

tifitànu , nm Definitzione faghevaghe, fragassu, moida, genia de sonu a meda, a carraxu Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atabazu, atutina, mamudinu, pilissu, sciumbullu, stragambullu, trambullu, tremutu Frases a tantu tifitanu e abbolotu su mortu abberit s'oju, dat su túnciu ◊ est gustu meu bídere sos pitzinnos cúrrermi fatu a giogu e a pelea, a tifitanu dai chea in chea, pro sa bellesa mia cantendhe innos (P.Casu)◊ iscuadríglias de aeroplanos sunt a s'andhalitorra a tifitanu postu Ètimu cdh. tifitanu Tradutziones Frantzesu vacarme Ingresu uproar Ispagnolu estrépito, jaleo Italianu strèpito, tumulto Tedescu Lärm.

tifósu , agt, nm Definitzione chie, a bortas cun esageratzione e no po calecunu motivu craru e sériu, faet s'ala a ccn. (mescamente a giogadores, iscuadras o àteru).

tífu , nm Definitzione genia de infetu grave chi pigat a istentinas (a sa fine) e ponet callentura arta Terminologia iscientìfica mld Ètimu itl. tifo.

tíghi , prn. Definitzione prn. de 2ˆ pers. sing. impreau a cmpl. cun sa prep. a Sinònimos e contràrios tene, tia 2, tibe*, tui Frases cussos, siscuros, comente sunt tzurpos e istrupiaos non podent triballare comente a tighi! ◊ issu est acanta a tighi ◊ candho fui unu pitzinnu cant’e a tighi aia imparau a múrghere ◊ salude a tighi e a totu sos tuos!

tighinísa , nf Definitzione orrughedhu de cosa alluta chi brínchidat de su fogu, mescamente segundhu sa linna, o de su ferru abbrigau a meda e pistau a martedhu o fintzes de duos filos nuos cun sa currente candho si benint apare Sinònimos e contràrios chinchidha, cinciriga, cispa, flaria, fraidha, ichinchidha, ischinchiridha, istenchidha, pispidha, schinchidha, tzighimisa Tradutziones Frantzesu étincelle Ingresu spark Ispagnolu chiribita Italianu favilla Tedescu Funke.

tígia , nf: tixa Definitzione pígiu de cosa chi si ponet in mesu de su runcale; sa parte de ananti de un'iscarpa, sa chi ammontat su pei; genia de iscarpa arta, de fémina o de ómine Sinònimos e contràrios atògia, bruncale, fruncale, impena, mascarina, runcale 2. is crapitas mias fiant papadas in sa tígia Ètimu itl.p. tigia.

tígia 1 , nf Definitzione calidade de àghina bianca a pibiones mannos.

tígnere , vrb: tínghere, tingi, tíngiri Definitzione pònnere o frigare tinta, fàere de àteru colore; nau de unos cantu frutuàrios, cumenciare a cambiare colore, coendho / pps. tintu Sinònimos e contràrios imbarjare, intínghere | ctr. iscolorire Frases sa robba cheret tinta torra ca s'est irbiarida ◊ de lughe si est tinghendhe sa costera e un'istella chi paret de rúere che coa de fogu traessat s'aera ◊ cant'est niedha sa mura: tinghet finas su pannu! 2. in austu sa ua est comintzendhe a tínghere ◊ est comintzendhe a bi tínghere carchi figu Ètimu ltn. tingere Tradutziones Frantzesu teindre, teinter Ingresu to paint, to dye Ispagnolu teñir Italianu tìngere, colorare Tedescu färben.

tígre, tígri , nf: trighe Definitzione animale mannu de s'Àfrica e de s'Àsia, papadore de petza / èssere a coro de trighe = de coro malu, disapiadau, bàlbaru, isferitzadu Sinònimos e contràrios cdh. tígara Terminologia iscientìfica anar.

tigulíta taculída

tiíngiu tichínzu

tíja , nf Sinònimos e contràrios tílliu Terminologia iscientìfica mtm, Tilia platyphillos Ètimu ltn. tilia Tradutziones Frantzesu tilleul Ingresu linden Ispagnolu tilo Italianu tìglio Tedescu Linde.