A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tíbbu , agt Definitzione chi est a meda in pagu tretu, chi est prenu, cracu / tèssere a t. = afissu Sinònimos e contràrios calcu, tibbiu Frases andhaiant a sos padentes tibbos ◊ sa badhe est tibba de suèrgios e crecos (R.Sardella).

tíbe, tíbi , prn: tie, tive, tivi Definitzione prn. de 2ˆ pers. sing. impreau a cmpl. cun sa prep. a / pro a tie = pro te, po tui; abbàida a tie! = fai acomenti creis tui! Sinònimos e contràrios tene, tia 2, tighi, tui Frases guai a tibe chi torres a nàrrere paràgulas gai! ◊ nos torras totu ca sinono est peus pro a tie! ◊ a tie piàghitu ti est? ◊ imbio unu rellotzu a tie puru ◊ a tibi s'aperta de su libbru! ◊ ite ti depo nàrrere? abbàida a tie! 2. catzatu a tie puru ti nche ant? ◊ a tie ti connosco ◊ est pranghenne a tie e sa malasorte ◊ già ti connoschent, a tibi! 3. nisciunu mi cumprendhet che a tive ◊ est un'ómine de riguardu prus de a tie ◊ si fipo istada che a tibe mi aia fitatu sa cara pro sa birgonza! 4. faghes bènnere sos trabagliadores acurtzu a tie Ètimu ltn. tibi.

tibidíbi tebidébi

tíbidu tébidu

tíca , nf Definitzione genia de sentidu malu contr'a ccn. Sinònimos e contràrios tírria Maneras de nàrrere csn: pònniri o tènniri t. a unu = leàrelu a mal'ogru, ficàreli ódiu; ghetai t. a ccn cosa = arripítiri unu cumportamentu, una manera de nàrriri o de fai; giàiri t. a unu = adduire a su chi cheret unu, mustràresi de acordu 2. immoi dhi at ghetau tica a narri cussu fuedhu e no dh'acabbat prus! Sambenados e Provèrbios smb: Ticca Tradutziones Frantzesu ennui, antipathie Ingresu dislike Ispagnolu antipatia Italianu ùggia, antipatia Tedescu Abneigung.

tíca! , iscl: tichi 1 Definitzione foedhu po tzerriare is pudhas, ma fintzes pudha etotu Sinònimos e contràrios pia! / pudha Frases dae candho s'est fuidu su pudhu no intendhent che a mie giuilendhe "Tica! Tica!" Ètimu srd.

ticàda , nf Definitzione su bufare; pagu pagu, un'apenas de cosa de bufare Sinònimos e contràrios acirrada, bucada, gropu, ingullida, intullada, tasada, tirone, tumata 1 Ètimu srd.

ticadúra , nf Definitzione pérdia de colore Sinònimos e contràrios irbiaridura, iscoloridura Ètimu srd.

ticài , vrb Definitzione nau de frutuàriu, fàere marcu, manciare, guastare, nau de gente ingòllere maladia; a logos nau de s'orrobba, pèrdere colore Sinònimos e contràrios demare, inticae, maciare | ctr. sanai / ilbiadire 2. s'olia ocannu si est totu ticada ◊ si pigais una mata bona, fintzas su frutu suu at a èssi bonu: si pigais una mata ticada fintzas su frutu suu at a èssi ticau (Ev.)◊ cussu apustis de annus emigrau ndi fut torrau a bidha cun cara mala e mesu ticau Tradutziones Frantzesu se remplir de vers Ingresu to rot Ispagnolu agusanarse Italianu bacare Tedescu anbohren.

ticajólu , agt Definitzione chi dhi praghet su ticu (de su binu), chi costumat a bufare Sinònimos e contràrios imbreacone, mufosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gros buveur Ingresu drunkard Ispagnolu aficionado al vino Italianu beóne Tedescu Trinker.

ticàre , vrb Definitzione tastare, bufare unu tzicu, a tzicos (ma fintzes papare a orrughedhos); mòlere, betare trigu a su majolu e fintzes pagare su molíngiu Sinònimos e contràrios assagiai, atastare, gustai, inciuciare / bicai / mòlere Frases chie est innanti ticat innanti 2. tica, tica, pudhighina: a ti betare su ranu sa teraca de su prebanu est a dulore de ischina! 3. su trigu in sa mola est tichendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boire à petits coups, picorer Ingresu to sip, to nibble Ispagnolu paladear Italianu sorseggiare, spilluzzicare Tedescu in kleinen Schlucken trinken, picken an.

ticàu , pps, agt Definitzione de ticai; chi est mantzadu, tenet neghe a sa salude / denti ticada, pira ticada Sinònimos e contràrios incimiau, temadu, tunconidu.

tichédhu , nm: (su t. = sutichédhu) atzichedhu tzichedhu Definitzione un'apenas de calecuna cosa de bufare Sinònimos e contràrios atzicu, bucada, súrbia, tichichedhu Frases unu tichedhu de binu manighendhe bi cheret Tradutziones Frantzesu petite gorgée Ingresu tiny bit Ispagnolu sorbito Italianu sorsettino, zinzino Tedescu Schlückchen.

tíchi , nm Definitzione genia de tzàcurru, nau prus che àteru de su sonu o cropighedhu; genia de maladia chi pigat a is cuadhos, chi morint a cropu, totinduna, a s'ingrundha Sinònimos e contràrios toc Frases pioet istasera: su tichi tichi est bruscu in su balcone.

tíchi 1 tíca!

tichiadòre , agt, nm Definitzione chi o chie achicat, foedhat arrepitindho síllabbas coment'e chi no arrennèsciat a nàrrere su foedhu totu intreu Ètimu srd.

tichichédhu , nm: tichighedhu Definitzione min. de ticu, pagu pagu, tzichighedhu Sinònimos e contràrios atzichedhu, atzicu, tichirighedhu Frases a tichighedhu a tichighedhu si che l'at bufadu totu.

tíchidhi! , iscl Definitzione e dílliri!, e bi torrat!: foedhu chi si narat coment'e po ifadu candho s'àteru torrat sèmpere a sa matessi cosa, foedhandho Sinònimos e contràrios drínchidhi! Frases tíchidhi, issa!… citudidha! Ètimu srd.

tichighédhu tichichédhu

tichíngiu, tichínzu , nm: tiíngiu Definitzione istichinzu masetu, genia de linna chi faet a cambos longos coment'e funes Sinònimos e contràrios atzara, auciada, bentzígliu, bidichinzu*, elighinzu, firighinzu, inteltzu, pilighinzu Terminologia iscientìfica mt, Clematis vitalba.