tía 2 , prn Definitzione prn. de 2ˆ pers. sing. impreau a cmpl. (solu ogetu e dativu si no est enclíticu): a tie, a tui Sinònimos e contràrios tie, tue Frases tèngiu ancora is pannitzus de candu iu tentu a tia (A.Garau)◊ a tia no ti ndi at fuedhau de totu custas cosas? ◊ a ita fiat pentzendi mamma tua candu at fatu a tia?!◊ una ganixedha de castiai a tia, tèngiu!…◊ agiudadia ca ti apu a agiudai!◊ pausadia fatuvatu!
tía 3 , nf: sia* 2 Definitzione surcu, síngia o tira longa, fintzes ena, cambu de erba.
tiàgia , nf: tiàglia,
tiàlgia,
tialla,
tiaxa,
tiaza,
tibaza,
tivarza,
tivaza Definitzione
orrugu prus che àteru de orrobba, a bortas solu orrolau, a bortas totu a figuras, po istèrrere in sa mesa siat po bellesa e siat po pònnere a papare: tivaza dhu narant fintzes a is pannos po su pane / min. tiazedha, tiazita; tiàgia de iscacu = a cuadredhos de colore diferente; tivagedha = zenia de tiazola de linu pro imboligare in cara; tiàgia de altare = mantili
Sinònimos e contràrios
mantamesa
/
cdh. tuadha
Frases
mamma, pongat sa mesa, sa tialla e s'ampudha! ◊ iat apariciau durcis e cosa de bufai in d-una mesedha coberta de una tialla de linu ◊ aiant istérriu duas tibazas e supra aiant postu sa peta arrostia ◊ apu imbusciau is taxarinus cun sa tiaxa
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
nappe
Ingresu
tablecloth
Ispagnolu
mantel
Italianu
tovàglia
Tedescu
Tischtuch.
tiagiòla , nf: tiajola,
tiallora,
tiaxola,
tiazola,
tibagiola,
tibazola,
tivazola Definitzione
tiagedha brodada de orrobba bona chi is féminas ponent in conca a mucadore candho ponent su costúmene; orrugu mannu de orrobba po si frobbire is manos, sa cara, samunandhosi; tiagedha pitica chi si ponet in mesa po si frobbire is murros papandho e tiaxola est su pannitzu po ingòllere a sartu pane e ingaúngiu imbodhigaos impare; in ccn. logu tiazola est sa pedhe chi portant asuta de su tzugu pendhe pendhe boes e bacas / niae a tiaxolas mannas = frocare a tàpiles mannos, a froca lada
Sinònimos e contràrios
macadori
/
abbamanu
/
frebbeucu,
pannighedhu,
telzibbucu,
tialledha,
tratabbucu
/
gangule
Frases
mamma ricamaiat tiazolas
2.
pigaisí tiaxola, furtica, tassa e gortedhu e benei a prandi ◊ poni tialla e tiallora, in mesa!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
linge de bain,
serviette de table
Ingresu
napkin,
dryer
Ispagnolu
pañuelo,
toalla,
servilleta
Italianu
asciugatóio,
tovagliòlo
Tedescu
Tuch.
tiàglia tiàgia
tiaímus , bvrb Definitzione forma de 1ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Sinònimos e contràrios emus, piaus, timis Frases inue tiaimus pòdere agatare pane bastante a catzare su fàmine a tota custa zentória? (N.Fois)
tiaízis , bvrb: tizis Definitzione forma de 2ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Sinònimos e contràrios estis, piais Frases tizis esser bénnidos de Zènova totu po risprammiare bàtoro sodhos! ◊ ite zenia de líbberos tizis cherrer lèzere?◊ – Semus istracos de su caminu, si nos tizis pòdere regòllere?! – No che tenimus logu!
tiajòla tiagiòla
tiàlgia, tiàlla tiàgia
tiallèdha , nf Definitzione
crantighedhu de orrobba po frobbire in manos e in murros, papandho
Sinònimos e contràrios
frebbeucu,
istratabbucu,
pannighedhu,
telzibbucu,
tiagiola
/
cdh. tuadholu
Tradutziones
Frantzesu
serviette
Ingresu
serviette
Ispagnolu
servilleta
Italianu
salviétta
Tedescu
Serviette.
tiallòra tiagiòla
tiàmini , iscl: diàmine* Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun afuta Sinònimos e contràrios diàcili, dianna, diàntzile, diaundi, tiàschili.
tiàna , nf, nm: tiani,
tianu Definitzione
genia de istrégiu tundhu, prus che àteru de terra, a costaos no tanti artos, a duas asas, po còere cosa a cassola, fàere bagna e àteru (fintzes istrégiu chentza asas, tundhu, de manigiare in coghina, de atzàrgiu, plàstica o àteru); istrégiu prus mannu po impastare farra a fàere pane o pònnere cosa / min. tianedha
Sinònimos e contràrios
casciarola,
grassanera,
padincolu
/
lebbreri,
tavania
Frases
no bi ndh'at prus de conzolalzos chi faghent scivedhas e tianas ◊ giuchet unu tianu pro piatu ◊ animali tropu afissiau mellus ispérdiu, mellus in su tiani! ◊ at postu sa tiani ◊ at cumassadu sa símula intro de una tianedha de terra ◊ at impastau sa farra in su tianu po fàere su pane de sa chida
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
itl.
tianu
Tradutziones
Frantzesu
poêle
Ingresu
pan
Ispagnolu
cacerola
Italianu
tegame
Tedescu
Pfanne.
tianàda , nf Definitzione su tanti de una tiana, su chi cabet in sa tiana Frases at cotu una tianada de ous Ètimu srd.
tiàncini , iscl: diàntzile, tiàntzilu, tiàntziri Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun afuta e in cobertantza po diàulu Sinònimos e contràrios dianna, tiàmini, tiardu, tiàschili Frases coràgiu, ita tiàncini! ◊ una bella tiàntziri de lei est, cussa: apustis de is corrus, unu cropu de fusti puru! ◊ una tiàntziri de timoria tenit, cust'ómini!… Ètimu itl. diavolo.
tianèdha, tianédhu , nf, nm Definitzione min. de tiana Frases sa tianedha de terra mi fit cara: che càlighe onzi die l'apo usada.
tianèra , nf Definitzione istrégiu de terra Sinònimos e contràrios ischivedha, tavania Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.
tiàni tiàna
tiànni , iscl Definitzione foedhu chi narant cun arrennegu, brigandho a ccn. (pruschetotu a unu pipiu) Sinònimos e contràrios diàmine, diàntzile Frases su tianni chi s'at fatu! ◊ tianni chi dh'at nàsciu: oi seu totu sa dí a dolori de conca! ◊ oi gei est trighendu pagu… e ita tianni! ◊ cussu tianni de piciochedhu de innoi nd'est essiu?! ◊ po comporai cussa tianni de cosa parit ca furant puru!
tíant , bvrb Definitzione forma de 3ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Sinònimos e contràrios iant Frases custa peràula la tiant pòdere iscríere in s'intrada de s'iscola.