tía 2 , prn Definition prn. de 2ˆ pers. sing. impreau a cmpl. (solu ogetu e dativu si no est enclíticu): a tie, a tui Synonyms e antonyms tie, tue Sentences tèngiu ancora is pannitzus de candu iu tentu a tia (A.Garau)◊ a tia no ti ndi at fuedhau de totu custas cosas? ◊ a ita fiat pentzendi mamma tua candu at fatu a tia?!◊ una ganixedha de castiai a tia, tèngiu!…◊ agiudadia ca ti apu a agiudai!◊ pausadia fatuvatu!
tía 3 , nf: sia* 2 Definition surcu, síngia o tira longa, fintzes ena, cambu de erba.
tiàgia , nf: tiàglia,
tiàlgia,
tialla,
tiaxa,
tiaza,
tibaza,
tivarza,
tivaza Definition
orrugu prus che àteru de orrobba, a bortas solu orrolau, a bortas totu a figuras, po istèrrere in sa mesa siat po bellesa e siat po pònnere a papare: tivaza dhu narant fintzes a is pannos po su pane / min. tiazedha, tiazita; tiàgia de iscacu = a cuadredhos de colore diferente; tivagedha = zenia de tiazola de linu pro imboligare in cara; tiàgia de altare = mantili
Synonyms e antonyms
mantamesa
/
cdh. tuadha
Sentences
mamma, pongat sa mesa, sa tialla e s'ampudha! ◊ iat apariciau durcis e cosa de bufai in d-una mesedha coberta de una tialla de linu ◊ aiant istérriu duas tibazas e supra aiant postu sa peta arrostia ◊ apu imbusciau is taxarinus cun sa tiaxa
Etymon
itl.
Translations
French
nappe
English
tablecloth
Spanish
mantel
Italian
tovàglia
German
Tischtuch.
tiagiòla , nf: tiajola,
tiallora,
tiaxola,
tiazola,
tibagiola,
tibazola,
tivazola Definition
tiagedha brodada de orrobba bona chi is féminas ponent in conca a mucadore candho ponent su costúmene; orrugu mannu de orrobba po si frobbire is manos, sa cara, samunandhosi; tiagedha pitica chi si ponet in mesa po si frobbire is murros papandho e tiaxola est su pannitzu po ingòllere a sartu pane e ingaúngiu imbodhigaos impare; in ccn. logu tiazola est sa pedhe chi portant asuta de su tzugu pendhe pendhe boes e bacas / niae a tiaxolas mannas = frocare a tàpiles mannos, a froca lada
Synonyms e antonyms
macadori
/
abbamanu
/
frebbeucu,
pannighedhu,
telzibbucu,
tialledha,
tratabbucu
/
gangule
Sentences
mamma ricamaiat tiazolas
2.
pigaisí tiaxola, furtica, tassa e gortedhu e benei a prandi ◊ poni tialla e tiallora, in mesa!
Etymon
srd.
Translations
French
linge de bain,
serviette de table
English
napkin,
dryer
Spanish
pañuelo,
toalla,
servilleta
Italian
asciugatóio,
tovagliòlo
German
Tuch.
tiàglia tiàgia
tiaímus , bvrb Definition forma de 1ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Synonyms e antonyms emus, piaus, timis Sentences inue tiaimus pòdere agatare pane bastante a catzare su fàmine a tota custa zentória? (N.Fois)
tiaízis , bvrb: tizis Definition forma de 2ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Synonyms e antonyms estis, piais Sentences tizis esser bénnidos de Zènova totu po risprammiare bàtoro sodhos! ◊ ite zenia de líbberos tizis cherrer lèzere?◊ – Semus istracos de su caminu, si nos tizis pòdere regòllere?! – No che tenimus logu!
tiajòla tiagiòla
tiàlgia, tiàlla tiàgia
tiallèdha , nf Definition
crantighedhu de orrobba po frobbire in manos e in murros, papandho
Synonyms e antonyms
frebbeucu,
istratabbucu,
pannighedhu,
telzibbucu,
tiagiola
/
cdh. tuadholu
Translations
French
serviette
English
serviette
Spanish
servilleta
Italian
salviétta
German
Serviette.
tiallòra tiagiòla
tiàmini , iscl: diàmine* Definition foedhu chi si narat prus che àteru cun afuta Synonyms e antonyms diàcili, dianna, diàntzile, diaundi, tiàschili.
tiàna , nf, nm: tiani,
tianu Definition
genia de istrégiu tundhu, prus che àteru de terra, a costaos no tanti artos, a duas asas, po còere cosa a cassola, fàere bagna e àteru (fintzes istrégiu chentza asas, tundhu, de manigiare in coghina, de atzàrgiu, plàstica o àteru); istrégiu prus mannu po impastare farra a fàere pane o pònnere cosa / min. tianedha
Synonyms e antonyms
casciarola,
grassanera,
padincolu
/
lebbreri,
tavania
Sentences
no bi ndh'at prus de conzolalzos chi faghent scivedhas e tianas ◊ giuchet unu tianu pro piatu ◊ animali tropu afissiau mellus ispérdiu, mellus in su tiani! ◊ at postu sa tiani ◊ at cumassadu sa símula intro de una tianedha de terra ◊ at impastau sa farra in su tianu po fàere su pane de sa chida
Scientific Terminology
stz
Etymon
itl.
tianu
Translations
French
poêle
English
pan
Spanish
cacerola
Italian
tegame
German
Pfanne.
tianàda , nf Definition su tanti de una tiana, su chi cabet in sa tiana Sentences at cotu una tianada de ous Etymon srd.
tiàncini , iscl: diàntzile, tiàntzilu, tiàntziri Definition foedhu chi si narat prus che àteru cun afuta e in cobertantza po diàulu Synonyms e antonyms dianna, tiàmini, tiardu, tiàschili Sentences coràgiu, ita tiàncini! ◊ una bella tiàntziri de lei est, cussa: apustis de is corrus, unu cropu de fusti puru! ◊ una tiàntziri de timoria tenit, cust'ómini!… Etymon itl. diavolo.
tianèdha, tianédhu , nf, nm Definition min. de tiana Sentences sa tianedha de terra mi fit cara: che càlighe onzi die l'apo usada.
tianèra , nf Definition istrégiu de terra Synonyms e antonyms ischivedha, tavania Scientific Terminology stz Etymon srd.
tiàni tiàna
tiànni , iscl Definition foedhu chi narant cun arrennegu, brigandho a ccn. (pruschetotu a unu pipiu) Synonyms e antonyms diàmine, diàntzile Sentences su tianni chi s'at fatu! ◊ tianni chi dh'at nàsciu: oi seu totu sa dí a dolori de conca! ◊ oi gei est trighendu pagu… e ita tianni! ◊ cussu tianni de piciochedhu de innoi nd'est essiu?! ◊ po comporai cussa tianni de cosa parit ca furant puru!
tíant , bvrb Definition forma de 3ˆ pers. pl. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Synonyms e antonyms iant Sentences custa peràula la tiant pòdere iscríere in s'intrada de s'iscola.