A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

tetinósu , agt, nm Definition chi portat teti; donnaghe de tetione, logu totu prenu de tetione (e fintzes de àtera malesa) Sentences s'astore che at leadu sa pudha a suta de unu chercu tetinosu ◊ za nos est costadu ispatendhe rú e tetinosu in custu logu!… Etymon srd.

tétinu , agt Synonyms e antonyms corriassu, lentu, pertiassu.

tetiòne tentiòne

tétiru, tétiu téteru

tétiu 1, tétu téti

tetulàciu, tetulàtzu , agt: titularzu, titulatzu Definition chi est totu brutu, chi acostumat a èssere totu brutu Synonyms e antonyms brutu, cadhóciu, cadrangiosu, lorinosu, mughedhosu, pingosu, sodrigosu, titulosu | ctr. límpidu, netu Sentences titularzu chi no ses àteru! Etymon srd. Translations French sale English dirthy Spanish sucio Italian sporcaccióne German schmutzig.

tetúle , agt: tintule, titule, títule Definition nau de ccn., chi est malu, cane de istrégiu, miseràbbile chi faet male po cosas de nudha Synonyms e antonyms brutu, tetulàciu, titulosu / malu Sentences cussu no fit unu bandhiu de gabbale, ma unu títule chi no rispetabat régulas ne amicos.

tetulía , nf: titulia Definition brutore, brutesa, ma nau mescamente po cosas e atziones malas, fintzes cosighedha de nudha, de pagu contu: in cobertantza, gente mala, nau a disprétziu Synonyms e antonyms brutore, cadhossímini, cadràngia, lorra, muga / ignagnaria Sentences in mesu de sa brutura o tetulia che pones a crochire sa utina…◊ su chi bos batint a dommo sunt titulias de che fulliare! ◊ tue ses unu muntonarju de titulia! ◊ cussu no fachet titulias che custa, a bochire ◊ aiat comintzau a fàchere titulias mannas garrigàndhesi paritzas pedhes ◊ incurdiolaos de su bíssiu, fachent calesisiat titulia ◊ custos pitzinnos mànicant titulias ◊ no so eo chi ti ndhe ceno sa vidha chi faches titulias! ◊ cussu est un'ómine puliu: de titulias no ndhe li àrtziat a conca! (G.Chironi)◊ tantu po lu cuntentare li at comporau una tetulia Etymon srd. Translations French saleté English dirt, dirty trick Spanish porquería Italian porcherìa German Schweinerei.

téturu , nm Definition unu de is peus infetos chi faent s'efetu de inteterare is músculos e a dolores fortes (e podet fàere mòrrere) Synonyms e antonyms tètanu Scientific Terminology mld. Translations French tétanos English tetanus Spanish tétanos Italian tètano German Tetanus.

tètza , nf Definition cantidade de duos chilos e mesu Sentences nonna poniat tres tetzas de farina pro l'impastare a fàghere su pane.

téu téju

téu 1 télu

téua, téula tèba 1

teulàciu tabàciu

teulàda , nf: teulara Definition in sa domo o in css. fràigu, sa parte de pitzu, sa prus in artu, chi ammontat totu, fata a téula (o àteru materiale)/ genias de t.: a una, a duas abbas; partes de una teulada a duas abbas: pagnada (donniuna de is duas abbas) e schina o rundha (su tretu prus artu, totu de longu); ghetai t. = pònnere o fàghere sa cabertura; furriai parti a sa t. = cambiare totu sa téula Synonyms e antonyms cabertura Sentences sa coghina fut a teulada, soleta de cimentu no ndhe faiant ◊ murus isciorrocaus, ventanas sentza de portellitus, istampus in sa bòvida e in sa teulada: nudha est prus in pei in cussa domu (P.Alcioni) Scientific Terminology dmo Etymon ctl. teulada Translations French toit English roof Spanish techo, tejado Italian tétto German Dach.

teulàju , nm: teulàrgiu, teularju, tiulaju Definition maistu chi faet téula e matone, làdiri Sentences unu tempus fiant nomenaus is teulajus de Nuradha Scientific Terminology prf Etymon srd. Translations French tuilier English tiler Spanish tejero, ladrillero Italian tegolàio German Ziegelstreicher.

teulàra teulàda

teulàrgiu, teulàrju, teulàrzu teulàju

teulàtzu tabàciu

teulàu , nm Definition cabertura ammontada a téula Scientific Terminology dmo.