tiàntzilu, tiàntziri tiàncini
tiànu tiàna
tiàra , nf Definitzione genia de mítera chi su Papa ponet in conca.
tiàrdu , iscl Definitzione foedhu chi si narat prus che àteru cun afuta e in cobertantza po diàulu Sinònimos e contràrios diàcili, diàntzile, diàschini, tiàmini, tiàschili.
tías , bvrb Definitzione forma de 2ˆ pers. sing. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade / àtera forma: tisti Sinònimos e contràrios ias, pias Frases como tias fàghere cudha faina, ca ses pasadu! ◊ como lu tias chèrrere, ma no lu tenes! ◊ comente tisti fàghere a leare unu lèpere chentza cane?
tiàschili , iscl Definitzione peràula chi si narat prus che àteru cun afuta e in cobertantza po diàulu Sinònimos e contràrios diàcili, diàntzile, diàschici, tiàmini, tiardu.
tíat , bvrb Definitzione forma de 3ˆ pers. sing. chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po giare s'idea de una possibbilidade Sinònimos e contràrios iat, piat 2. sa pitzinna nachi tiat esser morta de maladia ◊ una màchina chi faghet totu a sola, chentza zente, tiat èssere unu "robot" ◊ tiat bastare unu santu ebbia pro alleviare su dolore tou ◊ cussa bidha tiat dever èssere sa capitale ◊ lu tiat chèrrere assazare luego ◊ onzunu tiat dèvere ischire chi su carrasegare est una borta a s'annu!
tiatía , nf Sinònimos e contràrios aba 1, ajaja, bisàgia, donnamanna, mannedha, minnanna / titia Frases tiatia mi contaiat cudhas istórias antigas ca connossiat is trassas e is amores de is mannos nostros Terminologia iscientìfica ptl.
tiatúmbis , nm Definitzione tue, tie: foedhu chi si narat a disprétziu de una manera de fàere pagu arrispetosa, candho si narat tue, a tie, a unu mannu, o a persona chi pagu si connoschet Frases custu a tiatumbis a mie no mi piaghet: "Bois" li depes nàrrere, ca est mannu!
tiàu, tiàulu , nm: diàbulu* Definitzione su male in persona, su cane mannu (o púdidu), èssere o ispíridu chi si ponet contr'a Deus e a dónnia bene; fintzes piciochedhu mauchedhu, alligru meda / tiàula = fémina arrabbiada, de naturale malu meda Sinònimos e contràrios demóniu Frases caincunu tiau in cropus dhi depit èssi intrau! ◊ no mi ant a ponni mancu su murrali issus, no: chi mi fúrriu a tiau gei dhu bint! ◊ lassai in paxi is tiàulus de s'inferru e atripai a cussus chi bivint innòi!
tiàxa tiàgia
tiaxòla tiagiòla
tiàza tiàgia
tiazòla, tibagiòla tiagiòla
tibàza tiàgia
tibazòla tiagiòla
tibbè, tibbèi , nm: tubè Definitzione genia de tessíngiu, orrobba po fàere mucadores Frases sas sennoras in su custúmene si distinghent dae su mucadore de seda: sas àteras lu ponent de tibbè Terminologia iscientìfica ts Ètimu itl. tìbet.
tíbbia , nf: cíbbia,
tzíbbia* Definitzione
parte de unu chintórgiu, a unu de sos duos càbudos, ue intrat sa coatza chi benit firmada cun su pitzianti (o agúgia)
Tradutziones
Frantzesu
boucle
Ingresu
buckle
Ispagnolu
hebilla
Italianu
fìbbia
Tedescu
Schnalle.
tibbitàbba , nm, avb: dibbidapa, tipitapa, tipitàpara Definitzione tibbi, tabba: su istare iscudendho, acropandho a sa sighia; su istare sèmpere faendho, o naendho, matanandho a foedhos Sinònimos e contràrios dubbudabba Frases est unu samunadolzu ue istant tota die tibbitabba sas feminedhas cun totu ispabolzu turmentendhe sos pannos intro 'e s'abba Ètimu srd.
tibbíu , agt Sinònimos e contràrios calcu, intipidu, tibbu | ctr. làschiu, isponzatzu.