A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tidhíre , vrb: tudhire, tzudhire Definitzione nau de sèmenes, cumenciare a naschire, bogare sa tzeurra: si narat de matas puru in su sensu de ogrire, isparare, bogare linna noa; si narat fintzes in su sensu de si ndhe bocare, de foedhare, nàrrere / ger. tudhendhe, tudhindhe Sinònimos e contràrios abbrabai, abbrossare, chimire, frunzire 1, inceurrare, ingrilliri, rampudhire, sannire, serire, serionire, tzirriotire, tzirulire, tzorulare / ocire Frases su sèmene est totu tudhindhe ◊ su trigu no at tudhidu ◊ sa patata chi si tudhit cheret prantada ◊ sa semenaza tudhidu bi at? 2. sa méndhula est tudhendhe e fiorida ◊ sa chibudha est tudhida 3. a issa li fit piàghitu de non tidhire a pessamentu perunu ◊ est imbreacu e no tidhit e no sapit ◊ lis aiat natu chi nche aiat furatu erveches ma nessune tidhiat ◊ billassànnesi sa chistione, nessune aiat prus tidhitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taller, germer Ingresu to germinate Ispagnolu entallecer, brotar Italianu tallire, germinare Tedescu keimen.

tidhiricàre , vrb Definitzione mòvere, trèmere, fàere calecuna móvia fintzes in crica de fàere una cosa / mih no ti tidhíriches!… = gai chi ti movas (a fàghere carchi cosa)! = no ses fendi nudha! Sinònimos e contràrios fritire, sadhie, tidhidai, trinicare Frases no si est mancu tidhiricatu! (G.M.Cabras) Ètimu srd.

tidhiríre , vrb Definitzione mòvere unu pagu Sinònimos e contràrios tidhiricare, tziricare Frases no at arcadas mancu de si tidhirire (G.Brocca).

tidhitài tidhidài

tídhu , agt Definitzione cracu, tibbu, chi dhue ndh'at meda Sinònimos e contràrios calcu Frases est drummidu subra de unu letu d'erba tidha ◊ si bident is muvras in sa roca tidha (G.Floris).

tídhu 1 , nm Definitzione donniunu de is peis de su telàrgiu ue funt prantadas is antas; trunchedhu de linna ue si segat o pistat petza Frases sa castedhaja tessiat in su trelaxu chi teniat is tidhus de òru Ètimu ltn. tigillum.

tídhu 2 , nm Definitzione móvia a cropu, brínchidu / iscúdere unu t. = fàghere unu brincu Sinònimos e contràrios bótiu, brínchidu, brínchili, sàltidu, tídhidu Ètimu srd.

tidíbi tadíbi

tidignólu , nm: tidingiolu Definitzione ispétzia de greme piludu e niedhu chi creschet in sa petza salia e sicada, in su casu béciu Sinònimos e contràrios tanzolu* Terminologia iscientìfica crp, dermestes lardarius Tradutziones Frantzesu dermeste du lard Ingresu hairyworm Ispagnolu larva del escarabajo del tocino Italianu marméggia Tedescu Speckkäfer.

tidíle , nm Definitzione persona metzana de fortzas e de calidades Sinònimos e contràrios casticau, terditza Frases cussu grustu de tidiles l'apo muntesu in sa manu che musca ◊ tanti za est pessandhe a sa famíllia, cussu…: mi at lassau solu a triulare cun cussas tidiles de arbeghes!

tidíle 1, tidíli tadíbi

tidilía , nf, nm: atitillia, tidiria, titilia, titiliu, titillia, titiria, titirria Definitzione (sa t. = nr. "satidilía" e deasi cun totu is var.) istriori de assíchidu o de fritu, genia de trémia chi faet sa carena po assustru o fritu chi at pigau Sinònimos e contràrios acrichidhada, arpilia, astriada, istriore, titifrius, tzutzunida / ispreu Frases su bentu fora faghiat bènnere tidilias de morte (M.A.Seu Deiana)◊ mi ndhe so ischidada a titillias de fritu e arpilada ◊ leadu sempre prus dae tristuras e titirias ti atacas sempre prus a s'ispuntone (L.Castiglia)◊ po titirria sos àlvures restant frimmos e solu su riu murmutat ◊ titilios de fritu mi orpilant sa carena (D.Murru) 2. sa morte li est intrada muitza muitza che tidiria chi abbelenat in beranu sa carena Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frisson de froid Ingresu thrill Ispagnolu escalofrío Italianu brìvido Tedescu Frösteln.

tidílighe tedílighe

tidíngia , nf, nm: tidíngiu, tidinzu Definitzione sa parte de apalas de sa conca, tra su tzugu e su cúcuru, fatu coment'e a fossu (nau fintzes pl.) Sinònimos e contràrios assili, chelfija, cúcara, pistidhu, tubitzu Frases at furriau is càbudus de su mucadori asuba de su tidíngiu lassendi is origas iscobertas ◊ si no naras sa beridade, oe innoghe che lassas sos tidinzos! Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu occiput Ingresu occiput Ispagnolu occipucio, cogote Italianu occìpite Tedescu Hinterhaupt.

tidingiólu tidignólu

tidíngiu, tidínzu tidíngia

tidiría tidilía

tidòne , nm: tidoni, tidore, tidori, tidóriu Definitzione columbu areste; bàtile o pícula a giogare e orrugu de linna, puru Sinònimos e contràrios caombu, dudone, palumba, tidu Frases dhoi funt tidórius, trudus, lèpuris, bussus e nacarredhas ◊ bròcias de tidórius ◊ ci torras a sa bia de is Lioris, is arregordos prus bonos e caros si pesant coment'e is tidoris (B.Liori) Sambenados e Provèrbios smb: Tidore Terminologia iscientìfica pzn, columba palumbus Ètimu ltn. *titone(m) Tradutziones Frantzesu pigeon ramier Ingresu ring-dove Ispagnolu paloma torcaz Italianu colombàccio Tedescu Ringeltaube.

tidòngia , nf Definitzione mela t. o piròngia.

tidòni, tidòre, tidòri, tidóriu tidòne