A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tichirighédhu , nm: tzichirighedhu Definitzione min. de ticu, pagu pagu / no poder bídere t. a unu = tènniri tírria, tènniri in tica a unu Sinònimos e contràrios tichichedhu 2. no lu podet bídere tichirighedhu, a isse.

tichirriàre , vrb: sirrichiai, tzichirriai* Definitzione su sonare chi faet su linnàmene po isfortzu; nau de gente, de animales, betare tzérrios coment'e sonu indistintu, lamentu Sinònimos e contràrios abbochinare, tirriare 1, tzacarrai, tzacazare 2. s'isprammat tichirriendhe ◊ ite tenet cussu porcu tichirriendhe? Tradutziones Frantzesu grincer, striduler Ingresu to creak Ispagnolu chirriar Italianu strìdere Tedescu kreischen.

tichirriaxólu , agt Definitzione chi costumat a si pesare a tzérrios (es. su porcu) Sinònimos e contràrios tzirriajolu, tzichirriosu, tzirriosu Ètimu srd.

tichirriósu , agt: tzichirriosu Definitzione chi tzichírriat, chi istat a tzérrios Sinònimos e contràrios tzichirriaditu, tzirriosu Ètimu srd.

tichírriu , nm: tzichírriu* Definitzione genia de sonu de linnàmene, de cosas de ferru; fintzes tzérriu forte de animales e de gente prus che àteru a lamentu Sinònimos e contràrios cérriu, ischéliu, tírriu Frases fritas atitadoras a pilu isoltu lampant a su chelu sos insoro tichírrios de istrias (Sechi).

tíchis , nm Sinònimos e contràrios cagaita, chighirighitus, corigori.

tichitàca , nm Definitzione tichi taca: genia de sonu chi si faet a cropighedhos, fintzes faghevaghe chentza profetu Frases lassa istare, aite istas a su tichitaca?! Ètimu srd.

tichitèra , nf Sinònimos e contràrios ignagnaria Frases chi naras, po dogni tichitera poniant sa cantone.

tícu , nm: (su t. = suticu) atzicu cicu, tzicu Definitzione apenas, pagu pagu, un'ingúrtia de cosa de bufare o àteru de cosas deasi; pagu pagu de css. cosa (ma podet èssere fintzes meda a paragone de su tanti chi si bufat a un'ingúrtia)/ min. tichighedhu, tichirighedhu Sinònimos e contràrios atzichedhu, atzítzigu, bucada, súrbia / apenas, pachitzedhu / cichete Maneras de nàrrere csn: faedhare o nàrrere sa cosa a ticu ticu = a pagu pagu, una parti una borta, una parti un'àtera; èssere o istare a ticu = istare a tzínchinu, cun pagu cosa, a dilléziu, a mindigu; no poder bídere ticu o tichirighedhu a unu = pigaisí feli isceti a biri a ccn. chi no praxit própiu, no dhu bolli biri mancu pagu pagu Frases làmpana, cun calchi ticu apena ti apo allutu ◊ de abba no ndhe assazo ticu ◊ zughiat unu bículu de casu, pane e unu ticu de binu 2. bellu ticu de binu apo fatu, ocannu: duas cubedhas ma bellu! 3. no lu poto bídere ticu, a cuss'arga de muntonarzu! ◊ Pilatu, mancari no potat bídere ticu sas autoridades de Gerusalemme, no las cheret contrariare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gorgée Ingresu sip Ispagnolu sorbo, trago Italianu sórso Tedescu Schluck.

ticulíta taculída

ticulítu , nm: ciucullitu, tzaculitu* Sinònimos e contràrios taculida, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu, tzucu.

ticulítu 1 , nm Sinònimos e contràrios cagaitas, chilighili, chitirighítili, corigori, sintzirigu, tzilighitu, tzintzirighilli Frases in sa manu, sos pugionedhos, mofèndhesi intro de su nidu, mi fachiant sos ticulitos.

ticullída taculída

tidàle , nm: deidale, titale Definitzione genia de cugudhedhu de làuna chi si ponet a sa punta de su pódhighe po cosire cun s'agu Sinònimos e contràrios bidale, dighidale* Frases cudhas tramas secatas cosis a pacu a pacu chin titale, filu e acu (G.Farris).

tidàrzu , nm: sedarzu Definitzione logu ue si assentat sa linna po su fogu, sa linna assentada Sinònimos e contràrios babizone, balluardu, biga 1, linnàgliu, cidraxi.

tídha , nf: tilla, tille, tíllia, tzilla 1 Definitzione genia de mància pitichedha, istídhigu de ógiu in su brodu, ma fintzes de css. cosa; orrughedhu, parte pitica, un'apenas de css. cosa / no mi at fatu mancu tilla = própiu nudha Sinònimos e contràrios luneta, pintilla / botiu, ghema 1, gutiu, istídhigu, làmbria, lútiu, paspia, silla, stídhia / incuedhu, pitzuedhu, tanchedhu Frases custu no est si no una tilla, unu puntu ◊ si custu est una tilla, ite det èssere su riu! ◊ si los aiant puntos no lis aiat essidu tilla de sàmbene!◊ no bi mancat una tíllia!◊ nessunu at tocadu unu tille ca chie bi aiat proadu fit mortu! Sambenados e Provèrbios smb: Tidda Ètimu ltn. *stillia Tradutziones Frantzesu macule, tache Ingresu macula, drop Ispagnolu mancha, pizca Italianu téccola, màcula Tedescu Fleckchen.

tidhàre , vrb: atidhai* Sinònimos e contràrios brincae, sadhiare, saltai, tidhidai.

tidhía , nf Definitzione su serenu astradu, in terra, in notes craras de fritu meda Sinònimos e contràrios bedhia, celexia, ghidhighia* Sambenados e Provèrbios smb: Tiddia Terminologia iscientìfica tpm.

tidhidài, tidhidàri , vrb: tidhitai Definitzione mòvere, andhare o fàere a tídhidus, a sàdhidos Sinònimos e contràrios brincae, sadhiare, sadhie, saltai, tidhiricare Frases dèu giogu cun su pensamentu contendi is brebeis de sa noti chi tidhitat in is pipias lagrimosas (G.Manconi)◊ tidhidai de prexu poita, labai, sa paga est manna! Ètimu srd.

tídhidu , nm Definitzione móvia, brínchidu, trémia Sinònimos e contràrios bótiu, brínchidu, brínchili, sàltidu, sédhida Ètimu srd.