A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

timbàngiu , nm Definitzione timpanzu*, istintirigu, istentina prena de ària.

timbradúra , nf Definitzione su timbrare Sinònimos e contràrios punciadura Ètimu srd.

timbrài, timbràre , vrb: trimbare Definitzione pònnere, betare su timbru, fàere marcare coment'e a timbru Sinònimos e contràrios punciai Frases intrendhe a triballu, nois no amus de timbrare che àteros ch'intrant a ufíssiu o a fràbbica ◊ a un'a una sas chi canto trimba, ti servant de collana o de cadena! (Pirastru) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu timbrer Ingresu to stamp Ispagnolu sellar, timbrar Italianu bollare Tedescu abstempeln.

tímbru , nm: trimbu Definitzione genia de marca chi ponendhodha unu pagu a incradura lassat in paperi o àteru s'iscritura chi portat, prus che àteru coment'e indítziu o singiale de un'ufíciu, de un'autoridade: si narat de sa síngia etotu chi lassat; foedhandho de is sonos, de sa boghe, su chi distinghet s'unu de s'àteru duos sonos oguales de fortza e artària po s'aina chi dhu faet (o po sa persona chi foedhat o cantat)/ betare su t. = lassare unu bellu sinnale, meda Sinònimos e contràrios marca 1 / tinnu 1 Frases sa mesa de iscríere fit manna e prana, pariat una tanca, chin fasches de lapis, de pinnas e de trimbos ◊ sa dimanna pro sos contribbutos fit pronta, chin marcas, trimbos e firmas 2. unu "do" sonadu a chiterra tenet unu trimbu diferente de unu "do" sonadu a trumba Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu timbre Ingresu stamp Ispagnolu timbre Italianu timbro Tedescu Stempel.

tímbula , nf Definitzione genia de lissa Terminologia iscientìfica psc.

timbússiu tambússiu

timecàca , nm, agt: timegaga, timigaghi Definitzione chi o chie s'imbrutat de cantu timet, chi timet a meda po dónnia cositedha, nau deasi a disprétziu Sinònimos e contràrios cacacartzones, cachete, cacoi, pisciagaltzone, timarosu, timetupas, timigiolu / bergungiosu, cocode, gavardu / gosilànimu, vile | ctr. coragiosu Frases si no ti difendhes ses unu timegaga! ◊ sunt pretzipitendhe su pisedhu nèndheli "Timegaga!"◊ sos timegagas timent donzi cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froussard Ingresu sissy Ispagnolu miedoso Italianu fifóne Tedescu Angsthase.

tímede , vrb: tímere.

timegàga timecàca

timéncia, timèntza, timéntzia , nf Definitzione su tímere (est foedhu chi podet pigare una prop. dichiarativa, che a su vrb.)/ sa t. dh'intrat, a unu, ch'essit Sinònimos e contràrios pagura, timória Frases no bi at che dolore, timentza e piantos (S.Lay Deidda)◊ sa timéntzia de los fusilare fit meda ◊ sa pobidha at cambiau po timentza chi su pobidhu nci dha bogàt ◊ ischindho ca dhue iat capitau morte mi fut pigada sa timéntzia ◊ su pipiu si fut mortu de sa timentza.

tímere , vrb: tímede, timi, tímiri, tímmere, timmi Definitzione sentire pauria po cosa chi no si bolet, èssere giagaraos po calecunu dannu, dolore, perígulu, male chi podet capitare; àere calecunu pentzamentu, pentzare una dificurtade coment'e tropu manna, pentzare in su malu o chi podet capitare calecuna cosa chi no est aggradéssia, pentzare chi potzat acontèssere calecuna cosa de malu / pps. tímiu, tímidu; tímere chi…, chi no…; tímiri a istrillu, tímere a bentu = a meda, chei sa frea Sinònimos e contràrios timire / dudai | ctr. arriscai Frases sa guàrdia nos ispramàt candho fimis minores e la timmiant totus ◊ la moris a isprammu, ca at sa debbilesa de tímmere! ◊ pro su giustu no ndhe timas zente! (A.Casula)◊ asegus de su muru, su pitzinnu faet s'incora incora, timindhosidha a intrae ◊ timia a istare solu in montes ◊ bidu sa cosa male parada, is discèpolos ant tímmiu 2. no timas chi za ndhe ant fatu, de benefíssiu, cussos bentos!…◊ no timas za no mi che so andhendhe a logu, apo pagu gana de essire! ◊ e it'est, ti dha timis a ti ghetai a trabballai?! ◊ so timindhe a essire a fora, cun custu fritu! ◊ est giai dexi dis sempri proendi de sighiu e timu meda chi dha sigat ancora ◊ tocat a bufai s'àcua a istídhiu a istídhiu, timendi po no ispaciai ◊ timo chi a cust'ora no apent agabbadu sa faina ◊ cussu pisedhu no timet a faedhare male a unu mannu Sambenados e Provèrbios prb: chini timit, cosa depit ◊ mellus a timi chi no a provai Ètimu ltn. timere Tradutziones Frantzesu craindre Ingresu to fear Ispagnolu temer Italianu temére Tedescu fürchten.

timerósu timarósu

timetúpas , nm Definitzione chi o chie timet a meda, a tropu e credet chi dhue at cosa mala in dónnia tupa, totue Sinònimos e contràrios timarosu, timigiolu, timizosu Ètimu srd.

tími tímere

timicósu , agt: timigosu Definitzione chi timet tropu, chi no tenet coràgiu Sinònimos e contràrios cobardu, pagurosu, timarosu, timigiolu, timizosu, tremorosu | ctr. atreviu, coragiosu Frases gosi timicosu ses chi times duos mascaraos?!◊ àteros ses o sete pariant prus timicosos e sunt deretu fughios ◊ s'anzone est animaledhu timicosu 2. dae sa cucuzura bogat unu pede timicosu chi no cheret fuire dae su caente Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu craintif Ingresu timorous Ispagnolu temeroso Italianu timoróso, pauróso Tedescu furchtsam.

timicúlus , agt, nm: timigulus Definitzione si narat de persona paurosa meda, chi o chie timet totu, a meda, po dónnia cositedha Sinònimos e contràrios cacacartzones, cachete, timarosu, timecaca, timetupas, timicosu, timigiolu Ètimu srd.

timidèsa , nf Definitzione su tímere, su èssere bregungiosu, duritosu Sinònimos e contràrios timore.

timidítu , agt, nm Definitzione chi o chie acostumat a tímere, istat coment'e timendho o no arrennescet a tènnere s'atza, su coràgiu Sinònimos e contràrios bergungiosu, timidosu | ctr. assudu, atreviu, faciudu, prontudu Frases tue ses driziledha e timidita Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu timide Ingresu shy Ispagnolu tímido Italianu tìmido Tedescu schüchtern.

timidósu , agt Sinònimos e contràrios timicosu, timiditu, timigiolu Frases si poto, de meu lasso pagas istigas timidosas de una limba trobeida Ètimu srd.

tímidu, timídu , pps, agt: timitu, tímiu, tímmiu Definitzione de tímere, timire; chi dhu timent, chi dhi tenent arrespetu 2. dae canes difesu e baidau, pares in su coile unu Surtanu, in sa cussorza tímmiu e rispetau ◊ fit pessone timida de totugantos ◊ su podestade fit timitu che malandra in costas Tradutziones Frantzesu craint Ingresu feared Ispagnolu temido Italianu temuto Tedescu befürchtet.