A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

timongéri timanzéri

timòngia timàngia

timongiài , vrb Definitzione in is funtziones de crésia, fàere s'afumentu cun sa timòngia betandhodhu cun sa turredha a cara a su santu, a s'artare, a sa gente Sinònimos e contràrios afumentai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encenser Ingresu to incense Ispagnolu incensar Italianu incensare Tedescu beräuchern.

timòni timòna

timònza timàngia

timoràdu, timoràtu, timoràu , agt, nm Definitzione chi o chie est de bona cusciéntzia, chi tenet coment' e timore o dhi dispraxet a fàere cosa chi no est aggradéssia a ccn. Sinònimos e contràrios duritosu / cdh. timuratu Frases s'italianu no li aggradaiat meda e non fit timoratu a lu nàrrere ◊ nisciunu est piús timoratu de Deus Tradutziones Frantzesu timoré Ingresu respectful Ispagnolu recto, honesto Italianu timorato Tedescu gottesfürchtig.

timòre, timòri , nm Definitzione genia de timoria, pruschetotu de pòdere dispràxere, de fàere cosa pagu aggradéssia a ccn. Sinònimos e contràrios duritu / timoria Ètimu ltn. timore(m).

timoría, timória , nf: timuria, timúria Definitzione prus che àteru, su tímere, su istare timendho / intrare t., pònnere t. = cummentzai a tímiri, fai a tímiri Sinònimos e contràrios pagura, paguria, timinzu | ctr. coragi Frases dhis fut intrada a totus una grandu timoria ◊ sos astudhos pigant piús pro sas timorias chi no pro sos bonos sentimentos ◊ una timoriedha megat de mi pigai!…◊ si ponit peri a fai su mortu margiani po mi ponni timória ◊ sa timoria li lebabat binta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peur Ingresu fear Ispagnolu miedo, susto Italianu paura, spavènto Tedescu Furcht, Schreck.

timoriósu, timorósu timarósu

tímpana , nf Definitzione surcu maistu, cora chi in is terrenos araos arregollet is abbas próinas a tropu Sinònimos e contràrios abbàgliu.

timpàngiu , nm, nf: timpanza, timpanzu Definitzione costaos de is carradas, fiancos de is animales, su tretu tra is costas e s'ossu de su lumbu, ue faet unu pagu a fossu candho s'animale est famiu: nau de sa persona, bentre; su pl., nau a befa, cumpàngios de bufóngiu, imbriagones in cumpangia / sonare sos timpanzos a ccn. = surrare, atripare Sinònimos e contràrios bentre 2. cantu ndhe at si che ndhe betat in timpanzos! Ètimu ltn. tympanium.

tímpanu , nm: trímpanu Definitzione genia de tumborru, est un'umpedhu de ortigu (a bisura de casidhu, cilíndricu), tupau a una parte cun pedhe de cane istampada in mesu in mesu, cun d-una tricighedha de pilu de cuadhu in pitzu, istirada de unu costau a s'àteru de s'umpedhu: in s'istampu de sa pedhe si faet passare un'ispau, chi comente si tirat sonat frigandhodhu a pódhighes; parte de mesu de s'origa, aintru, tupada a parte e àtera cun d-unu pigighedhu fine fine e tundhitu de pedhe (ma si narat fintzes de custu etotu) Sinònimos e contràrios túnchiu 1 Maneras de nàrrere csn: giúghere a unu che tímpanu in ballu = èssere sa befe de totugantos; portare a unu che trímpanu in festa = leare a corpos Terminologia iscientìfica sjl, crn Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petit tambour, tympan Ingresu eardrum, kettledrum Ispagnolu tímpano Italianu tamburétto, tìmpano Tedescu kleine Trommel.

timpànza, timpànzu timpàngiu

timparínu temperínu

timperíche , nm Definitzione s'istentina de su porcu / timpirichedhos = budhales, dòbbaru Terminologia iscientìfica crn.

timpillàre , vrb Definitzione sonare a s'airada, fàere sonu a mamudinu Sinònimos e contràrios arrempicai, strichillonai.

timpílu , nm Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, oriolu, pedine, pestighinzu.

timpirícu , nm Definitzione crau de linna chi si ponet coment'e gànciu, in istrégiu, po poderare s'asa Sinònimos e contràrios titilicu Ètimu srd.

tímu , nm Definitzione calidades de erba fragosas chi faent a tupighedha, una de fragu bellu bonu a fàere profumos Sinònimos e contràrios arrígamu 1, erviola, tumbu / esopu Terminologia iscientìfica rbl, Thymus vulgaris, Coridothymus capitatus Tradutziones Frantzesu thym Ingresu thyme Ispagnolu tomillo Italianu timo Tedescu Thymian.

timuría, timúria timoría