tiràra tiràda
tiràre tirài
tirarúra tiradúra
tirasàna , nf Definitzione erba de cincu filus o erba de tàgliu Sinònimos e contràrios cincuenas, nebriàdile, nebriatzu, nerviada, prantaxa Terminologia iscientìfica rba.
tirasódhu , agt, nm Definitzione chi o chie in su ispèndhere est regulau, giaet atentzione, abbàidat (rispàrmiat) su sodhu Sinònimos e contràrios aculumiosu, aorradori, arrisparmiosu | ctr. ispennijolu, isperditziau, istrubberi Ètimu srd.
tirassègno, tirassènno , nm Definitzione genia de giogu, a puntare e isparare, fatu de cricos unu aintru de s'àteru sèmpere prus piticos fintzes a torrare a unu puntu, in mesu Frases in sa festa bi fint cudhos de su tirassegno Terminologia iscientìfica ggs.
tiràu tiràdu
tiravarína , nf Definitzione aina: una màniga de linna intrada in d-una mesa luna de linna etotu chi serbit a ndhe bogare sa farra de su lacu de sa mola Sinònimos e contràrios carravarina 1, tiravarra Ètimu srd.
tiravàrra, tiravàrre , nf Sinònimos e contràrios carravarina 1, mórica, tiravarina Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.
tiravénu , nm Definitzione aina po arregòllere o ammuntonare fenu messau, illimpiare terrenu Sinònimos e contràrios arrastellu, gristellu, tragavenu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.
tiravógu , nm Definitzione aina de foghile po murigare o ispartzinare sa braxa Sinònimos e contràrios carrabbraxa, tirabbràgia Frases una tríbide e unu tiravogu sunt abbarrados in mesu de su chinisu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.
tiravúciu tarabúciu
tiravúmmu , nm Definitzione
genia de tubbu o canna larga meda (cannone) po ch'essire o bogare su fumu de ue si faet su fogu
Sinònimos e contràrios
fumajolu
Frases
is zumineras de is domus portant su tiravummu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
conduit de fumée
Ingresu
flue
Ispagnolu
cañón de chimenea
Italianu
canna fumària
Tedescu
Rauchfang.
tiràzu tiràgiu
tirchiàre , vrb: trichiare,
tzirchiare Definitzione
istidhigare, calare suore, abba a coras, èssere isciustu colagola: s'impreat cun d-una repitida (tírchia tírchia) o cun su gerúndiu coment'e avb.
Sinònimos e contràrios
tilciulare,
triciare
Frases
l'at agatadu s'abba in caminu, no zughiat cuguzu e l'at fatu tírchia tírchia ◊ che ruo in d-unu corovozu prenu de abba e ndh'esso trichiandhe! ◊ so tirchiendhe de suore ca fia tzapendhe ◊ est lómpidu trichiandhe ca l'at àpidu unu bírridu cun abbas a traconaza
Tradutziones
Frantzesu
couler,
ruisseler
Ingresu
to drip
Ispagnolu
chorrear
Italianu
grondare
Tedescu
triefen.
tirchiatírchia tilchiatílchia
tirchinàre terchinàre
tirchinàu , pps, agt Definitzione
de tirchinare; chi est a iscurrentziadura, a tirchinzu; fintzes chentza fortzas, istasiu, pagu briosu
Sinònimos e contràrios
asseredhau
/
istasidu
2.
tirchinau, unu cane istasiu, zacarau, a oricras faladas est rodendhe un'ossu ◊ so paschendhe berbeches tirchinadas
3.
sos minores sunt totu tirchinaos e no b'ispeleant (F.Cambosu)◊ ispicas sanas amus a trazolare in s'arjola tirchinada de sa vida ◊ pro s'ànima istasia s'alimentu chivet, s'ispica groga de sa fide, sos coros tirchinaos! (G.Piga)◊ est tirchinau dae su fritu chi at colliu ◊ est in s'umbra de s'argustu tirchinau
Tradutziones
Frantzesu
diarrhéique
Ingresu
diarrhoeic
Ispagnolu
diarreico
Italianu
diarròico
Tedescu
diarrhöisch.
tirchínzu terchínzu
tírchiu tílcia