titillía tidilía
titillícu titilícu
titillonàxu , nm Definitzione
una genia de pigione
Sinònimos e contràrios
capocinu
Terminologia iscientìfica
pzn, oxyura leucocephala
Tradutziones
Frantzesu
érismature à tête blanche
Ingresu
white-headed duck
Ispagnolu
malvasía
Italianu
gòbbo rugginóso
Tedescu
Ruderente.
titíllu , nm: cicílliu* Definitzione orrughedhu de istrégiu segau (pratu, cícara o àteru) de terra, de imbidru Sinònimos e contràrios cicia 1, ciciu, cínciaru, tzantzi, tzíntziri, tzíntzulu, tzitzília, zínzaru 1, zínzili Frases chi mi arruit in manus, dhu fatzu in centu e unu titillu! ◊ chi iscudis a sa màriga ndi bis de titillus!…
titimadúra , nf Definitzione fémina chi portat titas mannas meda (maduras) Sinònimos e contràrios tituda Ètimu srd.
titimànnu , agt Definitzione chi portat titas mannas meda, nau de fémina Sinònimos e contràrios titudu Ètimu srd.
titímbalu, titímbaru , nm: tzitzímbalu Definitzione duas calidades diferentes de lua, tupighedhas linnosas chi bogant unu latighedhu toscosu Sinònimos e contràrios latóricu, lua, runtza, sculacaca, tuturchi Terminologia iscientìfica rbl, Euphorbia dendroides, E. pithyusa ssp. cupanii Ètimu ltn. tithymalus.
titiminxòne , nm Definitzione tzimingione, sa punta de sa tita inue essit su late Sinònimos e contràrios cabígiu, simingioni*, ninni, tapíciu.
titiódhinu , agt: titivódhinu Definitzione nau de animale mannu chi bogat late, chi portat sa tita a bisura de fodhe buidu, chentza pan'e tita (si narat de fémina puru) Sinònimos e contràrios titudu Ètimu srd.
titionàdu , agt Definitzione nau de trigu, chi est niedhu a carbone, guastu Sinònimos e contràrios anneuladu, tabbacau.
titiòne, titiòni tentiòne
títiri , nm Definitzione cosa tostada, tètera (pruschetotu de su fritu) Ètimu srd.
titiría tidilía
titirícu titilícu
titirigósu , agt Definitzione
chi est ateterau de su fritu, chi sufrit su fritu; si narat de custu puru, chi est forte de fàere ateterare
Sinònimos e contràrios
fridorosu,
fritulàntzigu,
titicu
| ctr.
imbaschidu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
frileux
Ingresu
sensitive to cold
Ispagnolu
friolero
Italianu
freddolóso
Tedescu
gegen Kälte empfindlich.
titirígu , nm Definitzione cosa tostada, tètera (pruschetotu de su fritu); fintzes su èssere téteru de is cosas, fritu puru, su ateterare Sinònimos e contràrios títiri, tostore Ètimu srd.
titiriólu , nm Definitzione (pronunciau cun /t/ de sonu interdentale fricativu surdu) tzuntzurredhu Sinònimos e contràrios alaepedhe, satzamurredhu, tzintzuredhu, tzitzirriolu.
titiriscàre , vrb Definitzione nau de is dentes, tzacurrare, frigare apare a fortza (barra de pitzu e barra de asuta) a manera de intèndhere coment'e unu tràcurru Sinònimos e contràrios acorriatare, arrinzare, tzacarrai.
titirría tidilía
titirriòla , nf Definitzione pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet in sa lughe): assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat coment'e alas e andhat a bolu, ma est unu mammíferu e faet su fedu che custos Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Terminologia iscientìfica anar.