A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

títulu , nm Definitzione númene chi si ponet a calecuna cosa a manera de inditare it'est, o chi si giaet a ccn. segundhu ite istúdiu o ite incàrrigu tenet, segundhu su chi faet Sinònimos e contràrios nòmene Tradutziones Frantzesu titre Ingresu title Ispagnolu título Italianu tìtolo Tedescu Titel.

titupíu , nm Sinònimos e contràrios arresia, babbaúciu, babbaudhu, cerpiu, terpusu Sambenados e Provèrbios prb: a béstia romasa cada titupiu si atacat.

titútu titúdu

titzigórru , nm: sicigorru*, tzintzigorra Sinònimos e contràrios babbacorra, barracorru, cocoi, cocorra, croca, gioga, suntzorra.

titzòne titòne

títzu , nm Definitzione orrugu de linna in parte abbruxau, giai postu a su fogu Sinònimos e contràrios titone Frases no si seperabat dae unu titzu sumuscrau: fit píchidu e chin sos pilos uscraos.

tíu , nm: (su t. = sutíu) ciu 2 siu, tziu* Definitzione frade o fradile de babbu o de mama (e po arrispetu nau fintzes de su pobidhu de una tia), fintzes frade de ajaju o de ajaja; dhu narant fintzes po arrispetu a ómine mannu chentza èssere parente Sinònimos e contràrios concu 1, titiu / babbai Frases cussu tziu chi naras tue est tiu meu, frade de babbu ◊ za est seguru, su pitzinnu, ca est cun su tiu ◊ fint poetas ses o sete tios suos dae s'ala de su babbu e de sa mama 2. deris est mortu tiu Mutzuboe, un'ómine sentza amigos e ne parentes ◊ tiu Nigola fit unu de sos piús antzianos ◊ tiu Barore, mastru de arados, arminzendhe istaiat tota die Terminologia iscientìfica ptl.

tiulàju teulàju

tiutàu , nm Sinònimos e contràrios badaciúmene.

tíva , nf: tívia, triva, trívia Definitzione in s'intrada de su nasu, in mesu, genia de ossu modhe chi ispartzit is nàrigas, ma fintzes custas etotu, is tuvedhos buidos; sa parte po su totu, si narat po cara puru (de su cristianu) e mescamente po murru, bruncu (es. de cane, de porcu) Sinònimos e contràrios nàstula 1 / chígia / murrighile, murru Maneras de nàrrere csn: èssere o istare a t. bassa = a chiza bassa, a ogros a terra coment'e tenindhe birgonza; fai a trivas de pari, fàghere a trivas = a chie ndhe podet fàghere de prus o menzus, a proas, a bínchidas; andai a trivas = s'unu contr'a s'àteru; b'at trívias = bi at murrunzu, iscórriu, pretu Frases ant orijas e no intendhent, ant tivas e no nuscant ◊ su nasu fit chin duas trivas mannas e nighedhas pariant bucas de galleria…◊ che zughet onzi tivedha cantu est lalgu s'istradone! 2. si tue li naras cosa, istat a tiva bàscia ◊ fut una die de caldu luinu e che fut a tiva a modhe in sa lachedha ◊ a tiva bassa eo apo iscurtadu totu su chi ant ordidu pro innóriu ◊ giresi palas e ch'essei a tiva bassa che ómine lantadu 3. is istaris de Castedhu de susu faint a trivas po tocai su celu ◊ funt currendi in tírria e a trivas cun is pretocaus ◊ is didus de su sonadori badhant in su sonetu a trivas cun is peis de is badhadoris ◊ candho no che pesiant unu parente distintu che aiat trívias puru tra parentes Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cloison du nez, narine Ingresu nasal septum, nostril Ispagnolu tabique, narina Italianu sètto nasale, narice Tedescu Nasenscheidewand, Nasenloch.

tíva 1 , nf Definitzione pértiga de bide Sinònimos e contràrios isammentu Tradutziones Frantzesu sarment Ingresu wine-shoot Ispagnolu sarmiento Italianu tràlcio Tedescu Schößling.

tivàgia tiàgia

tivàni tifàne

tivanía tavanía

tivàrza, tivàza tiàgia

tivazòla tiagiòla

tíve tíbe

tivèdha , nf Definitzione grifone chi si ponet a sa carrada Frases sa marsala in su tzilleri dha betaiant de unu carradedhu cun sa tivedha (F.Uselli).

tivèdhas , nf pl: tovedhas Definitzione nàrigas, is duos istampos de su nasu cun su modhímene chi dhos format Sinònimos e contràrios acúgia, cadrata, càrica, nare, naríciu, nàstula 1, pinna 2 Frases zuto su fragu de cussa cosa in tovedhas! Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

tívi tíbe