A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tocarédhu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi acostumat a tocare, cricandho, tocandho cosas chi no dh'important, betandho is manos apitzu de s'àteru (pruschetotu a fémina) Sinònimos e contràrios fangoteri, fragnóculu, fruscinedhu, mintirotu, tochedhoni Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

tocatocafúste tocafúste

tocàu tocàdu

tocàu 1 , nm Definitzione ispétzia de berrita o iscófia Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn. tocado.

tochedhadòrgia , nf Definitzione pigione chi istampat is truncos buidos po si fàere su niu Sinònimos e contràrios atacadolza, bicamata, pertunghemuru, pítau, pitigone, tacadoza, tocafuste Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

tochedhadúra , nf Definitzione su tochedhare Sinònimos e contràrios corpedhadura Ètimu srd.

tochedhài , vrb Definitzione istare a su toca toca Sinònimos e contràrios tocai Ètimu srd.

tochedhàre , vrb: tzochedhai Definitzione fàere tzàcurru acropandho, tocandho a iscudidura: si narat meda de su coro candho trebballat cun isfortzu e lestresa, e fintzes de unu dolore candho si sentit coment'e a puntas Sinònimos e contràrios ammartedhai / dubbussare, dumbulare, picare 2, sacai, tochitae, trochedhare, tzacarrai, tzocai Frases s'intendhet unu tochedhendhe a bistrale, seghendhe linna 2. mi est tochedhendhe custu pódhighe segadu: signale chi mi devet martzire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu battre, taper Ingresu to hammer, to throb Ispagnolu latir Italianu bàttere, pulsare Tedescu schlagen.

tochedhàu , pps, agt Definitzione de tochedhare; coment'e agt. nau de ccn., chi est pretocau, tocau a conca.

tochédhidu , nm: tochedhu, tzochedhu Definitzione su tochedhare, su cropu, su tzàcurru chi s'intendhet candho s'iscudet cosa, sa bàtida de su coru, sonu chi si arrepitit fatuvatu a tempos totus oguales; genia de bàtidu chi faet inue si portat ccn. dolore Sinònimos e contràrios tochedhonzu / atzàpidu, bàtida, bàtima, itzochédhidu, tàbbida / cdh. pichedhu Frases fit cun su coro a tochedhos ◊ sos duos secapetreris lavoranne puru inie a puntu de matzeta ’e oro… e mi paret de intènnere su tochedhu intro ’e su coro (P.Dui)◊ birbúdhios e tochedhos de coro currillant in sa mente ◊ sunt giaos sos tochedhos de su male ◊ apo intesu tochedhu de bistrale: cussu est zente faghindhe linna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu battement, martèlement Ingresu hammering, pulsation Ispagnolu golpeteo, latido Italianu bàttito, pulsazióne, martellaménto Tedescu Schlag, Pulsation.

tochedhòni , agt, nm Sinònimos e contràrios fangoteri, fragnóculu, fruscinedhu, mintirotu, tocaredhu.

tochedhónzu , nm Definitzione su tochedhare Sinònimos e contràrios bussu 3, tochédhidu Frases s'intendhiat unu tochedhonzu pressosu a su portale Ètimu srd.

tochédhu tochédhidu

tóchidu , nm Definitzione sonu, sonada de campanas, tochedhu / zúghere unu dolore a tóchidos = a tochedhos, a puntas Sinònimos e contràrios tocu Frases e atochidadu ant sos úrtimos ninnados morindhe in sa serina tóchidos de campana (S.Baldino)◊ est a tóchidos de coro pro s'isposa Ètimu srd.

tochiméntu , nm Definitzione su tocare su coro, s'ànimu de unu; cosa (es. dannu) chi tocat su coro, chi faet pentzare e cussentire de si currègere Sinònimos e contràrios tocamentu* Frases deldiciados, custa disaura est tochimentu contr'a sas culpas e pecados nostros! ◊ custu est tochimentu chi fossis nos movet totu a peneténtzia.

tochitàe, tochitài , vrb Definitzione fàere tochitus, giare cropos piticos, ma fintzes aprapudhare / tochitae de fuste = in cobertantza, surrai Sinònimos e contràrios tochedhare / ammanucai, aplopodhare Frases su mischinu aturat tochitendu, ma su portoni no si oberit Ètimu srd.

tochítu , nm Definitzione tocu piticu, fatu abbellu, pagu Sinònimos e contràrios tochixedhu.

tochixédhu , nm Definitzione tocu minore, fatu abbellu, pagu (in cobertantza, meda, longu, forte) Sinònimos e contràrios tochitu.

tóciu , agt Sinònimos e contràrios babordu, billella, bovatzu, brabballu, bucamindotu, scimprotu, tontassu Ètimu ctl., spn. totxo, tocho.

tócu , nm: togu Definitzione su tocai; sa capacidade de sapire e connòschere sa cosa tocandhodha; tzàcurru o sonu de acropadura; mescamente sonada, sonu de campana; fintzes bículu, crantu, orrugu / min. tochitu, tochedhu Sinònimos e contràrios tocada, tocamentu / apalpu / corpedhu, tochedhu / addópiu, arrapicu, asséchiu, lassa 1 / tancu Maneras de nàrrere csn: tocos de manu = genia de saludu, itl. strette di mano; andhare a togu = a s'apàrpidu, a su toca toca che a chie no bidet; su t. de reapare = de fèrrere apare, de si ndhe pesare e dare tentu, su chi faghent in crésia avertindhe sa zente chi est essindhe su preíderu pro nàrrere sa missa; su t. de s'agonia = tocu in chenàbura santa pro ammentu de sa morte de Cristos; intrai unu t. a ccn. = sonare s'ispiru pro calicunu; no ndi bòlliri duus tocus de… = chèrrerendhe s'iscusa pro…, fàghere carchi cosa apenas chi si tenet pagu pagu sa manera, no istare a si lu fagher nàrrere duas bortas; pigai, portai o pònniri a unu a t. = leàrelu in ziru, fàgherelu a befe, a birgonza, dàreli a subra a boghes; èssere totu a t. de… = a fortza de…; leare a unu a t. de pedra = a corpos de pedra; segau a tochedhus = fatu a cantos, a bículos; fàchere su t. (zoghendhe)= ischitire, tirai a sorti po biri a chini tocat a fai una parti me is giogus, tra cumpàngius; ge dhi est in tocus!… = est arrennegadu meda Frases sa síndria cota si connoscit a tocu ◊ sa cosa mancai no dha bia dh'agatu a tocu 2. intè, ant tocau s'enna abbellu abbellu: tocu de pòburu, po no nd'iscidai is canis drommius! ◊ candu s'intendiat su tochitu aberiaus s'enna 3. sa campana sonat sos tocos de sa fremmaria ◊ is campanas fiant sonendi is primus tocus ◊ pro sa missa faghet tres tocos ◊ soneit su tocu de s'ispiru ◊ ant intrau unu tocu: iscieis e chini est su mortu? ◊ su noti de Missa de pudhus si fait unu tocu meda prus longu e bellu: su tocu de centu (A.Garau) 4. sa cosa como est totu a tocu de dinari! ◊ dh'at arrespostu a tocu de frore, in poesia ◊ est a tocu de pelea pro balanzare duos sodhos ◊ cussa no ndi at bólliu mancu duus tocus e si ndi est pesada che una píbera ◊ a su sirboni dhu portant is canis a tocu ◊ andhe pedra de tocu sa chi ses! ◊ piciocus, no seu beniu a innòi po èssi postu a tocu! ◊ fatuvatu poniat a tocu is cumpàngius e si ndi arriiat ◊ pro ischire a chie tocaiat a fàchere sa faina amus dépiu fàchere su tocu Sambenados e Provèrbios smb: Toccu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup, tintement Ingresu touch, toll Ispagnolu toque Italianu tócco, rintócco Tedescu Berührung, Schlag.