A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tívia tíva

tiviàre , vrb Definitzione abbaidare in cara (a is tivas…) a ccn. nau in su sensu de ndhe fàere contu, abbaidare, carculare Frases tocat a tiviare a chie ti tíviat ◊ aio coladu s'istiu tiviendhe in Piatza de Funtana e ndhe aio tentu una mesa promissa dae Mariedha (Z.Frassu).

tividúra , nf Definitzione sa bisura de is tivas, de su murrighile po comente est fatu Sinònimos e contràrios bruncu, mutzichile Ètimu srd.

tívios , nm pl Sinònimos e contràrios tivedhas.

tíviu tílviu

tíxa tígia

tíza , nf: atiza, tzitza Definitzione pigighedhu de cosa, orrugu piticu, fine, fita lada; carre morta chi s'istacat de sa pedhe / tizas de casu, de pressutu, de peta, de lardu, de sartitza a pònnere in mesu de su pane Sinònimos e contràrios fita, istilliada / atògia Frases segare su lardu a tizas fines pro ndhe manigare cun pane Tradutziones Frantzesu lame, feuille, bavette Ingresu loin of meat Ispagnolu lonja Italianu falda Tedescu Schicht.

tizirída , nf: digidida Definitzione su digirire Sinònimos e contràrios digididura Ètimu srd.

tiziríre , vrb: digidiri* Definitzione su chi faet mescamente s'istògomo a sa cosa papada aprontandhodha po chi is istentinas che potzant suspire su nutrimentu; padire, lassare cúrrere o pèrdere unu fatu chi no est pràchiu Sinònimos e contràrios concòchere / dissipai, ispultidhire, matiri 2. cussa no che la tiziro: mi la pagas!

tízis tiaízis

tizòla , nf Definitzione pigighedhu de carre morta, crosta o iscata de conca Sinònimos e contràrios atiza, atògia, cadassa, crosta, freadu, lorodha 1, muga, pagiagoda, solla Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pellicules Ingresu dandruff Ispagnolu caspa Italianu fórfora Tedescu Schuppen.

tizòla 1 tanzólu

tizòne teizòne

tòa , nf: (sa t. = nr. satòa) atoa* toba 1, tzoa Definitzione calidades de sàlighe, genia de linna modhe e lenta de logos de abba, faet pertighedhas bonas po intèssere, bestire istrègios, fàere pischedhas e cosas deasi Sinònimos e contràrios sàbixi, sciova, tzarpa Frases picat pacas fronzas de toba pro cosire unu moju Sambenados e Provèrbios smb: Zoa Terminologia iscientìfica mt, Salix aurita, S. fragilis, S. viminalis Tradutziones Frantzesu saule cendré, saule fragile Ingresu common sallow, crack willow Ispagnolu sauce, mimbrera Italianu sàlice cenerògnolo, fràgile Tedescu Silberweide.

tòa 1, tòba , nf Definitzione una genia de codrolinu, sa túvara de arena, tuveredha o cardulinu de bulletu Sinònimos e contràrios cucumedhu, tuvaredha Terminologia iscientìfica atn, Agaricus campestris Tradutziones Frantzesu psalliote champêtre Ingresu field mushroom Ispagnolu champiñón, hongo de cepa Italianu fungo prataiòlo Tedescu Wiesenchampignon.

tòba 1 tòa

tobàciu tabàciu

tobàcu tavàcu

tobbacàda , nf Definitzione fragada, nuscada de tebbacu Ètimu srd.

tobbacàju , nm Sinònimos e contràrios istancheri.