A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tirriònca , nf Definitzione corroga braxa, genia de pigione mannu, de petza metzana Sinònimos e contràrios carroga, corbanca, corraga, corrionca, corrodha Frases sos soldados tichirriaiant brinchendhe e cantendhe chi pariant tirrioncas in festa candho si aunint umpare ◊ boghes porosas e astudhidoras de corvos, ruspos e tirrioncas (B.Truddaju) Terminologia iscientìfica pzn, corvus corone sardonius Ètimu srd.

tirriòne , nm Definitzione muntone de pedra in làcanas, po singiale Sinònimos e contràrios mammulloni, millone, turrione*.

tirriosía , nf Definitzione su èssere tirriosos, odiosos Sinònimos e contràrios imbidiosia, tírria Frases a su trenu iant fatu arciai duus piciochedhus, cun sa tirriosia de is atrus abarraus in terra Ètimu srd.

tirriósu terriósu

tirritè! , iscl, nm Definitzione foedhu chi si narat a is canes po dhos atzitzare Frases li at fatu su tirritè e su cane l'at crómpiu a supra (G.F.Sedda) Ètimu srd.

tírriu , nm: cérriu, tzérriu* Definitzione boghe arta, forte, coment'e brigandho, tzerriandho (ma fintzes boghes de animales); sonu malu de cosas chi girant e frigant apare Sinònimos e contràrios tichírriu, tirju Frases tírriu de tonca, de istria, de gatos ◊ nues de corroncas sunt pitulandhe tírrios assustados ◊ intenno su tírriu de s'ape volanne Tradutziones Frantzesu grincement Ingresu creaking Ispagnolu chirrido Italianu cigolìo, stridóre Tedescu Knarren, Kreischen.

tírriu 1 tírria

Tírsu , nm Definitzione erriu mannu, su prus longu de sa Sardigna: tzucat de is sartos de Budhusò e ch'essit in su mare de Aristanis.

tíru , nm Definitzione su tirare; cosa chi s'iscudet a cropu e atesu, mescamente a fosile, ma fintzes faladas de pei; fintzes atzione fata a trampa, a dispetu Sinònimos e contràrios colpu, isparu / calche, càrcini Maneras de nàrrere csn: fàiri o fuedhai a t. pérdiu = afaiu, comente andhat andhat; allonghiamí is tirus! = béssimi da'ias!, baedindhe!, sàrtiami su logu!; resultare su t. = andhare in bonu, arrennèsciri in ccn. cosa Frases candho canes giannitant fatu a fera in sa badhe s'intendhet calchi tiru ◊ tenia un'archibbusu chi apenas chi tocai su grillete de tiros ndhe partiat ses e sete ◊ iat tirau a unu cerbu a tiru pérdiu e dh'iat truncau una pala 2. onzi vorta chi s'imbriacavat pistavat sa muzere a tiros ◊ custu note amus picau prus tiros de unu poledhu in totu sa vida sua Sambenados e Provèrbios smb: Tiru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tir, jet Ingresu pulling, shot Ispagnolu tiro Italianu tiro Tedescu Zug.

tíru 1 tídu

tíru 2 tíra

tirúdha terúdha

tirudhàrzu , nm: trudhaju, trudharzu, turudhaju Definitzione chie faet e bendhet terudhas, turras; fintzes logu po pònnere o apicare terudhas Sinònimos e contràrios turraju Frases in domo de trudharzu ne trudha e ne cogarzu Sambenados e Provèrbios smb: Truddaiu Ètimu srd.

tirulatírula , avb Definitzione dhu narant de s’istrégiu po s’ógiu, po su mele o àteru deasi, candho est tropu prenu fuliandho a terra, a tziri, istidhigandho Sinònimos e contràrios biraira, untinaúntina Frases s'ampulla est tirulatírula de ozu, comente l'as prena a tropu ◊ so murghindhe panes de mele: ndhe zuto sas manos tirulatírula Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débordant Ingresu brimming over Ispagnolu rebosante Italianu strabocchévole Tedescu überfließend.

tirulía tiloría

tírulu , nm: (unu t. = unutírulu) Definitzione pagu pagu de cosa (abba o cosas deasi) chi calat a filighedhu o essit a bisura de càntaru Sinònimos e contràrios pítziri 2, salautzu, tziri, tziritu, tzirrighedhu, tzirriolu 1 Frases s'ozu fut calendhe a tírulu ◊ serra cuss'isseta a tírulu!

tisía , nf Definitzione su male fínicu Sinònimos e contràrios tisichéntzia, tisichera Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu phtisie Ingresu compsuntion Ispagnolu tisis Italianu tisi Tedescu Schwindsucht.

tisichénsia, tisichéntzia , nf Definitzione su male fínicu, o fini fini, genia de maladia chi guastat is prumones faendhosi coment'e a nodighedhos; su istare male fintzes de salude po calecunu dispraxere mannu Sinònimos e contràrios disighia, disigura, tisia, tisichera, tisichesa, tisicore Frases desit signu de tisichéntzia segura Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu tuberculose Ingresu tuberculosis Ispagnolu tuberculosis Italianu tubercolòsi Tedescu Tuberkulose.

tisichèra , nf Definitzione su male fínicu o fini fini Sinònimos e contràrios tisichénsia, tisichesa, tisicore Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.

tisichèsa , nf Definitzione su male fínicu; su istare male fintzes de salude po calecunu dispraxere mannu Sinònimos e contràrios disighia, tisia, tisichénsia Ètimu itl. tisichezza.