tzemiàu , agt, nm Sinònimos e contràrios istropiadu, tuglidu.
tzeminèa, tzeminèra , nf: ceminera, tziminea, zaminera* Definitzione in sa domo, genia de capa fraigada in pitzu de duas antas po dhue fàere su fogu in su tretu asuta, prus che àteru in d-unu cugigone de sa coghina / su cugudhu de sa tz. = sa capa Sinònimos e contràrios forredha Frases est subra su banchitu in su cuzolu de sa tzeminea.
tzemiósu , agt Sinònimos e contràrios aciacosu, maladióngiu, malesanu, tacadu, temósigu | ctr. sanu, síncaru Ètimu srd.
tzémiu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi no est àbbile po farta de capacidades o dannu chi at tentu; fintzes su dannu o guastu etotu, iscórriu tra personas Sinònimos e contràrios irvàlitu, isente | ctr. àbbile 1, abbilidadosu 2. seus sèmpere bivenno in unione sentza connòschere mai unu tzémiu.
tzenníre , vrb: tinnire* Sinònimos e contràrios drinnire, sinniai, sonai, tinnidare Frases sas berbeghes comintzant a pàschere tzennindhe sas sonazas.
tzensiméntu , nm: censimentu* Definitzione sa crica e su contu de totu is datos de una populatzione (ma fintzes de àteru).
tzènte , nf: gente*, zente Definitzione sa genia umana, dónnia e css. persona, totu is personas pigadas impare, ma fintzes pentzadas a unas a unas; si narat fintzes in su sensu de aredeu, de totu is parentes de una famíglia / min. ma cun significau de gente metzana, mala, o fintzes de gente meda: gentixedha, tzentedha, zentighedha Sinònimos e contràrios criltianu, pelsone | ctr. animabi, cosa Frases sa piatza manna fit prena a isticu de tzente ◊ no est locu pro tzente che a mie, custu!
tzentèdha , nf Definitzione
gente metzana, malebortzedida, chi no at caràtere, de pagu contu
Sinònimos e contràrios
gastile,
gentaredha,
gentixedha
Tradutziones
Frantzesu
gens de peu
Ingresu
low-minded people
Ispagnolu
gentuza
Italianu
gentùcola
Tedescu
kleines Volk.
tzentésimu , nm: centésimu*, giantésimu Definitzione unu in chentu, una parte de una cosa ispartzia in chentu Frases s'éuro est cumpartidu in tzentésimos ◊ no zuto nudha a ti dare, mancu tzentésimu!
tzentilèna , nf, nm: centilena*, tzintilene Definitzione genia de gasu chi si faet cun carburu de càlciu e abba, allutu est bonu a fàere lughe, ma fintzes sa làmpada etotu, a carburu Frases calicunu teniat sa làmpada a tzentilena.
tzentímetru , nm: centímetru Definitzione de su metro, una parte in chentu.
tzentràle , agt, nf: centrale* Definitzione chi est in mes'in mesu, de mesu; logu inue si produet calecuna cosa chi poi si mandhat a tantas bandhas (es. elétricu, gasu).
tzéntru , nm: centru Definitzione su puntu o su tretu chi arresurtat própriu in mesu de unu logu, o fintzes chi est prus de importu a cufrontu de àteros chi ndhe dipendhent.
tzentzaunèdha tzantzainèdha
tzéntzu , nm: assentu* 1, sénciu Definitzione genia de tupighedha fragosa meda, de colore craru, in colore de prata Terminologia iscientìfica mt.
tzeòmo , nm: atziomo* Definitzione (ecce homo), unu chi ant fatu a bisera, malegontzu meda Sinònimos e contràrios bisera, uceomu Frases bi ndh'at chi sunis de bogare a tzeomo!
tzèpa , nf Definitzione tzimpedhu, trunchedhu, fintzes sa dentale de s'arau Ètimu itl. zeppa.
tzèpara, tzèpera , nf: cèbera, sèbera, tèpera Definitzione paris predosu meda, totu pedra, fintzes montigu Frases in s'antigóriu biviat in is tzèparas de Sa Giara sa filla de unu pastori… Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn.