tzelevràre , vrb Definitzione tastare, papare/ tz. sa mente = iscimpraisí Sinònimos e contràrios mandhicare, papae, tastai Frases fint duas dies chene tzelevrare mancu abba ◊ sa mandrona mancaiat oras e oras ma ghiraiat a ora de tzelevrare ◊ cusse si at colatu sa tzorronata chene tzelevrare, petzi chin cudhu biculedhu de pane.
tzelevriàda , nf Definitzione idea unu pagu istramba, pentzada maca Sinònimos e contràrios bidhídhiri, meleda Frases a ti ndhe benit de tzelevriadas… ti ant a leare pro imbriagu!
tzeligúsa , nf Definitzione àpiu burdu o de arriu, una calidade de àpiu chi creschet a solu in logos de abba Sinònimos e contràrios apiubburdu, cugusa, giúguru, giuru, turgusone, tzurgusa* Terminologia iscientìfica rba, Apium graveolens.
tzelimónia , nf: ceremónia, serimónia, tzerimónia, tzilimónia Definitzione funtzione mescamente de crésia o de festa; contu, chistione, cosa chi si cricat a unu, mescamente a briga, o coment'e iscusa Sinònimos e contràrios funsione / cdh. tzirimónia / certu Frases sas tzerimónias de chida santa ◊ sa tzerimónia de premiassione l'ant fata s'àtera die 2. nossi, gopai: no mi pighit tzirimónia de letu ca mi torrat a brintai su frius! ◊ si unu bículu de bratzu apo mustradu e mi ant fatu tantas tzilimónias, ite no tiant fàghere si mustraia su chi mustrant issas!…◊ mi at cuntzillau de partiri luegu cun issus, chentza de peruna tzirimónia ◊ ndh'at fatu una tzerimónia chi no ti naro, e totu pro cussu paghitzedhu de cosa! Ètimu itl. cerimonia.
tzélimu , nm Definitzione su crebedhu Sinònimos e contràrios carbedhu, tzelembros Frases tzélimu de abba, conca de molente, chervedhos de mérula!
tzèlla , nf: cella* Definitzione aposentedhu de presone, de cunventu Sinònimos e contràrios ttrs. tzedha Frases un'idea repella ti che at postu in sa tzella!
tzellòne , nm: cilioni*, tzillone, tzilone Definitzione pannu téssiu a vergas, genia de ammontu grussu Sinònimos e contràrios burra, frassada Terminologia iscientìfica ts.
tzéllula , nf: céllula* Definitzione organísimu elementare fatu de pòdere crèschere e fàere àteros organísimos de sa matessi genia o fintzes arremos e partes diferentes in sa matessi carena: si distinghet in tres partes chi funt su pígiu de fora o membrana, s'abru e s'oidedhu o parte de mesu / genia de céllulas: sessuale (de mascu e de fémina, adatas po si aunire, intrare apare a lobas de cromosomas e cumenciare un'organísimu nou), somàtica (de un'organísimu fatu, formau, o fintzes solu incarrerau, cumenciau).
tzellulóide , nf: cellulóide Definitzione materiale (genia de plàstica) chi si ponet po dhue imprentare fotografias e filmis.
tzelòco , nm: solopu*, tzoloche, tzoloco Definitzione unu de is bentos e fintzes sa bandha de ue benit Sinònimos e contràrios isolocu 1, traessale Frases su tzoloco fit unu ventu chi puliat vene su tricu in s'arjola 2. custa domo est a cara a tzoloco.
tzelpía tzarpía
tzeltamènte , avb Definitzione
de seguru, chentza duda peruna
Tradutziones
Frantzesu
sûrement
Ingresu
certainly
Ispagnolu
seguramente
Italianu
sicuraménte
Tedescu
sicher.
tzeltèsa , nf: certesa* Definitzione su èssere seguros de calecuna cosa, su èssere una cosa segura Sinònimos e contràrios segurànscia, seguresa, seguridade | ctr. duda Frases si perdet s'ispera, si apússiat sa tzertesa in sa trúbula paule de su tempus ◊ fipo buluzada dae sa tzertesa chi fit s'úrtima ocasione ◊ tzertesas e dimandhas chene risposta colant in s'ànima dónnia tantu.
tzéltu , agt, prn: certu 1, tzertu Definitzione chi est seguru; sa cosa segura, calecunu, tzertosunos / sa tzerta = sa segurtade, s'arresposta segura a una dimandha Sinònimos e contràrios securu / cabancunu 2. so che tzeltos in sa banca, chi lis preparant su piatu e no lis ponent ricatu a mandhigare 3. si est chi annamus, tòrrami sa zerta! Ètimu itl. certo.
tzèma , nf: atema, dema, tema Definitzione càusa, iscusa de unu male, maladia mancari no grave; prantu longu Sinònimos e contràrios ciaca, insemia, iscóticu, iscúgia, mendhea, taca 3, témiu, tzemia* Sambenados e Provèrbios prb: morte no benzat ca tzema no mancat.
tzemàu , agt: temadu Definitzione chi est giai pigau de calecunu male Sinònimos e contràrios incimiau, indemau, intinniu, temosu, tunconidu | ctr. líaru, sanu.
tzèmbalu , nm: cèmbalu Definitzione genia de tumborru totu ischiglitas a inghíriu chi si sonat iscudendho cun is pódhighes / èssere in tzèmbalos = zúghere bidhídhiris, bremmigorrus, bribbillitzis in conca Ètimu itl. cembalo.
tzembràna , nf: cembrana*, sambrana, tzimprana Definitzione su telàrgiu de linna o metallu in costaos e in pitzu de un'apertura; s'arcu in pitzu de is gennas; in is gimineras, de prus o mancu a unu metro de artària, su tretu in paris chi andhat de unu costau a s'àteru (de un'anta a s'àtera) e chi unu pagu essit e faet a dhue arrimare cosa Sinònimos e contràrios bastimentu 1, imbastimentu 3. bi teniat santighedhos subra de sa tzimprana de sa ziminera.
tzemía, tzémia , nf: simia,
tzimia Definitzione
càusa, cosa chi faet naschire unu male (ma fintzes iscusa)
Sinònimos e contràrios
atema,
càusa,
insemia
/
arraghèscia,
iscóticu
Frases
no nc'est mali sentza de tzimia
2.
cussu campàriu ndi boliat sa mesu tzimia po machitziai is pastoris! ◊ sa tzimia ch’ia bogau fut una fràula po mi ndi andai a bidha
Sambenados e Provèrbios
prb:
morti no bengat, tzimia no mancat!
Ètimu
grcb.
zemía
Tradutziones
Frantzesu
cause
Ingresu
cause
Ispagnolu
causa,
motivo
Italianu
cagióne,
orìgine
Tedescu
Ursache.
tzemiàre , vrb: temiare Definitzione fàere dannu a sa salude, a sa carena, fintzes istrupiare, fàere male.