A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzerachía tzarachía

tzeràcu tzaràcu

tzeracúmini , nm: teracúmene* Definitzione is tzeracos Sinònimos e contràrios terachia.

tzerafàvulas , nm: ceravàulas Definitzione nau a befa, su ceravallu Sinònimos e contràrios carravàulas Ètimu srd.

tzeralàca , nf: cheralaca* Definitzione cera de Ispagna, genia de chera forte chi serbit a sigillare bustas e pacos Sinònimos e contràrios cherispagna / ttrs. tzeraràcana.

tzeravàgliu, tzeravàllu tzaravàllu

tzerchiatzérchia tilchiatílchia

tzerchídha , nf: tzichidha Definitzione malesa bianca chi bogat s'ogu, mescamente si est malàidu, e chi abbarrat in su cugigone de s'ogu etotu o apicigada a prabaristas Sinònimos e contràrios apitzidha, cidhica*, gherda 1, pibisu, scrapa 1, simiga, tzíghima Frases zuchiat sos ocros ghelaos de fummu e de tzichidha.

tzercuídu , nm Definitzione su bighinau, sa gente chi bivet in su bighinau Sinònimos e contràrios bichinau Frases a unu chimentu tale e rumore e tantu insurtu eo puru bi so acurtu chin totu su tzercuidu.

tzèrda , nf: cedra*, gelda, zerda Definitzione istrégiu o isterrimentu coment'e istoja, de giuncu o de canna isperrada intriciada apare, de pònnere in su carru a carrare laore, pàgia, e àteru; funt is costanas puru de su carru, mancari fatas de linnàmene Sinònimos e contràrios bratzolu 1, bratzulera, costana.

tzeremónia tzelimónia

tzèrga , nf: aterga, terga* Definitzione genia de fògia larga e longa chi imbodhigat a cracu e a tantos pígios s'ispiga de su moriscu; bestimentu (o àteru po paga) chi is meres giaiant a is serbidores, cunforma a un'acórdiu Sinònimos e contràrios impanna / buata 1, fòdera, raga 2. po sa cursa de sos cuadhos poniant una tzerga de pannu niedhu e s'aforru ◊ una pariga de cratzonis, una giacheta e is crapitas fut sa tzerga de su tzaracu.

tzèrga 1 , nf: serga Definitzione muntone de trigu seidau, sa fae bogada e lassada a fasches a sicare in su terrenu (e fintzes sa tenta o filera de sa cosa semenada) Sinònimos e contràrios partoxu Ètimu grcb. tà érga.

tzèrghere , vrb: atèrghere Definitzione tzacare in ragas, betare a corpus, papare meda, cun asuria Sinònimos e contràrios abbudagare, abbudhescare, atatamacare, atatare, imbrentai, incolvare, istruntzare Frases fint a dolore de matza pro totu su chi aiant tzérghitu ◊ bonu su porchedhu chi ti as tzérghitu! ◊ totu cudha cosa si l’at tzérghita in d-una ingullita ebbia ◊ tue no as mannicatu: as tzérghitu! Ètimu ltn. tergere. Tradutziones Frantzesu avaler Ingresu to gulp down Ispagnolu engullir Italianu trangugiare Tedescu verschlucken

tzeríle , nm: selire*, tzidili, tirile, tzirile, tzirili Definitzione sa natura de su mascu e mescamente s'oru de s'arremu mascu de su porcu Sinònimos e contràrios bilga, sira Frases ndhe li ant furadu su presutu, unu tziriledhu mesu isutu, unu butu de chera ◊ de su procu si fait prosciutu, ladru, sartitzu, mustela, aràndula, intzudha po su sabbateri, su tzidili po su ferreri 2. gasi facat su letu candho est isposu comente at fatu sa piatza nostra a befe e a tzirillotu! (A.Cucca)

tzerimónia tzelimónia

tzerimoniài , vrb: cerimoniai, tzirimoniai, tzirmoniai Definitzione nàrrere, numenare Sinònimos e contràrios chistionai, faedhare, fentomare, nemonai, pronunciare Frases mi at tzerimoniau su nòmini tuu ◊ no mi tzirimónisti de torrai a domu tua! ◊ a fillu tuu no ndi dh'as mai tzirimoniau de custas cosas ◊ no mi torris a tzirimoniai s'àcua! ◊ mancai siat cosa pitica, tocat a ndi tzirimoniai cun su datori ◊ in medas bidhas narant arrentzolu a su chi in àteras tzirmóniant arritzolu.

tzerimoniéri , nm: tzirimonieri Definitzione chie faet is tzirimónias, chie serbit in o cuncordat is tzirimónias.

tzernièra , nf: cernera* Definitzione in is bestimentos, tira de cosa forte fata in duas perras (cosias a bandhas contràrias de su bestimentu) cun is oros de mesu coment'e a gancitos pitichedhos chi intraos apare poderant su bestimentu serrau: sistema diferente e prus lestru de abbutonare.

tzeròtu , nm: cerotu, tzirotu, zirotu Definitzione tira de cosa chi atacat a una parte, mescamente impreada po badrare una segada o fintzes po aguantare sa meighina in sa carre Sinònimos e contràrios achillo, dafetanu, liga, sparadrapa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu sparadrap Ingresu plaster Ispagnolu tirita, esparadrapo Italianu ceròtto Tedescu Pflaster.