tziminzonèra tzimingionèra
tzimitàrra, tzimitèrra , nf Definitzione genia de arma a lama longa, lada, segante e unu pagu coment'e a frache Terminologia iscientìfica rms Ètimu ctl., spn. cimitarra.
tzimitóriu tzimbitóriu
tzimpédhu , nm: tzampedhu 1, tzompedhu, tzumpedhu, tzupedhu Definitzione cicidórgiu de linna, truncu a cicire, po segare sa petza (es. su trunchedhu prantau a costau in sa màchina de ferrare po ferrare is peis de ananti)/ ufradu che tz. = a casidhu, meda Sinònimos e contràrios banchitu, giumpedhu, topedhu, trópulu, tummedhu, tzúmpulu Frases custu est unu tzompedhu de férula ◊ si sunt sétios in duos tzumpedhos de linna ◊ abbojant a piata che a bolu cun tzupedhos, cadreas e banchitas ◊ unu corpu de istrale, su tzampedhu isperradu! 2. zuchiat sa manu malàdia ufrada che tzumpedhu ◊ est mesu arrimau, zuchet sas ancas che tzumpedhu Ètimu srd.
tzimpilíghe , nm Sinònimos e contràrios ateribilche, mammagràida, pibiciri, pibisiu, telaporca, tziabróssima, tzilibrínchidi Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.
tzimpína , nf: tzimpinna, tzumpina Definitzione bide e àghina areste Sinònimos e contràrios agresti, acratzu, ispórula, sarmentuaresti, sporra Ètimu ltn. (uva) supina.
tzimpíniga , nf Sinònimos e contràrios incorta, incrispa, intavella, ispunza, pígia 1, pínnica / astrúscia, malíscia.
tzimpínna tzimpína
tzimplésu , nm: tzimpresu Sinònimos e contràrios cipréssiu*, gimpresu Terminologia iscientìfica mt.
tzimpràna tzembràna
tzimprésu tzimplésu
tzimúca , nf: cimuca* Definitzione orrugalla chi abbarrat in su fundhu de su cadhàrgiu, candho si faet su casu Sinònimos e contràrios arremusulla, cífrinu, fafaruza.
tzimunàre , vrb Definitzione ispuntare, incurtzare, segare a serros Sinònimos e contràrios ispuntai, scirrai, secare Frases canno sas alas creschiant nche lis veniant tzimunatas e su volu si nche vortaiat in passos topos (M.Dui).
tzimúsa , nf: cimbussa* Definitzione sa fasca po imbodhigare in chintzu a su pipiedhu de naschidórgiu; genia de chintórgiu largu de pònnere in chintzu, in costúmenes de fémina; est fintzes s'oru de s'orrobba; a logos dhu narant a s'arcu de chelu chi essit candho proet Sinònimos e contràrios fasca / foraviva / arcunieri.
Tzínca , nf Definitzione númene de fémina / min. Tzinchedha.
tzincavesàre , vrb Definitzione
andhare a trevessu, abbarrare o istare in giru
Sinònimos e contràrios
bagamundai,
bandhulare,
corruntonai,
faghinerare,
garronai,
perdulare,
trastamare
Tradutziones
Frantzesu
vagabonder,
flâner
Ingresu
to roam
Ispagnolu
vagar
Italianu
girovagare
Tedescu
umherschweifen.
tzincavésu , agt Definitzione
chi istat tzincavesendhe, in giru chentza cabu
Sinònimos e contràrios
anavesu,
bacamundhu,
bandhuleri,
curriolu 1,
orrunderi,
rundhajolu,
rundhanu,
rundhellu,
zirellu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vagabond
Ingresu
vagrant
Ispagnolu
trotacalles
Italianu
vagabóndo
Tedescu
herumziehend.
tzinchidhíre , vrb Definitzione tzuniare, bogare assumancu su tzúniu, sa boghighedha, cricandho de foedhare, de nàrrere calecuna cosa Sinònimos e contràrios muschiare, musci Frases totu s'isboligheit in chimbe minutos e nesciunu apeit su tempus de tzinchidhire (P.Fogarizzu)◊ cudhu si torreit a sere e mancu tzinchidheit.
tzinchígliu , nm Definitzione zinchíglia, prendha, genia de cadenita longa de pònnere in su tzugu; in cobertantza, boghes, briga 2. tiu Pepe nos ndh'at pesadu a tzinchíglios!
tzinchillítu , nm: tzingalitu, tzinghilitu, tzinghillitu Definitzione s'iscatu de su pódhighe de mesu arréschiu in su pódhighe mannu comente iscudet a forte a su fídigu o mela de sa manu; cropighedhu, giau in cunfidàntzia a unu, cun is pódhighes a trempas; fintzes brinchidedhu chi si faet po ispínghere a cropu calecuna cosighedha cun su pei (giogu) Sinònimos e contràrios bidhighitu, bistínchidu, intzinghillitada, isbillongu, pistincu, pistonca, pistóriga, spistoncu 3. devimis mandhare a innanti a tzinghillitos unu tapu de ampulla de birra, istendhe atentos a non che lu fàghere essire dae sa caminera (N.Fadda) Ètimu srd.