tzínchinu , nm Definitzione pagu cosa, cosa a míndhigu / istare a tz. = a ticu, cun pagu cosa, a mindigu, a tzichignu.
tzinchiripè , nm Definitzione giogu chi si faet brinchidandho e ispostandho cun su pei una pedrighedha ladita de una casella a s'àtera chentza che isconciare is errigas Sinònimos e contràrios brusa 1, peincanedhu Terminologia iscientìfica ggs.
tzinchirriàre tzichirriài
tzinchírriu tzichírriu
tzinchitzànchi tzanchitzànchi
tzincuentàre , vrb Definitzione fàere sa cosa a s'isconcada, a sa maconatza, abbarrare a su pentza e torra, cricare contos / istare tzincuentanne = èssiri in pentzus 2. chene tzincuentare in lanas, cudhos duos aiant uvusatu s'ufissu (A.Pau)◊ chena istare tzincuentanne, Biancone si fit imbolatu chin totu su pesus suo.
tzincughèntus , agt: chimbeghentos* Definitzione chimbe bortas chentu Frases is pàzinas chi apu iscritu funt diventadas tzincughentus o fortzis milli (G.Firinu).
tzincuída , nf Sinònimos e contràrios ciucullita, taculida, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu, tzucu.
tzindhíre , vrb: tzinnire Definitzione fàere un'ingestu po ammostare calecuna cosa; su si mòvere; mòvere is prabaristas serrandho e aperindho is ogos; tirare sa fune a is boes allobaos, po dhos manigiare Sinònimos e contràrios abbadiai, chinnire, chizire, fritire, intzinnire, mòere Frases ispipilledhu est… cheret a lu tzindhire pro zirare! 3. incue tzindhi sos boes e borta a manca Ètimu srd.
tzínema , nm: cínema Definitzione totu su chi pertocat su fàere e projetare is filmis; ispetàculu, nau fintzes in cobertantza po briga, avolotu Frases sos pisedhos che sunt essidos pro andhare a su tzínema 2. bénzichi si sunt totu gherrados in sa carrela, cun totu cudha zente in dainanti: e benemindhe de tzínema!… Tradutziones Frantzesu cinéma Ingresu cinema Ispagnolu cine Italianu cìnema Tedescu Kino.
tzinematògrafu , nm: cinematògrafu* Sinònimos e contràrios tzínema.
tzínga , nf Definitzione faendho is lòmboros, su lobu larghitu a grughe chi arresurtat imbodhigandho su filu a manera de abbarrare allomborau; est fintzes sa tira larga de orrobba téssia de is fressadas (totu a colores diferentes ca ponent orrugos longos de trastos bècios segaos apostadamente) 2. sa fressada a tzingas si tesset in su telàrgiu a istentàrgiu.
tzingalítu, tzinghilítu, tzinghillítu tzinchillítu
tzínghiri , nm Definitzione erba chi faet a mola che a sa tzinnia in is venadòrgios e deasi etotu est a cambos longos e fines ma totu nodighedhos de tretu in tretu Terminologia iscientìfica rba.
tzinghirinàdu , pps, agt Definitzione de tzinghirinare; nau de ccn., chi est mesu dormiu, sonnisonni, e fatuvatu lassat andhare sa conca a cropu 2. mont'Arbu cuat gamas assustadas de murvas, porcrapos zirellos forrandhe e catzadores punterandhe, cucos tzinghirinaos e istrias allutzinandhe sa chena (L.Pusceddu).
tzinghirinàre , vrb Definitzione èssere o istare a su dormischida, a isconchiadas po su sonnu Sinònimos e contràrios sconchiai, sconcoinai, tzilibbecare, tzinghiritare.
tzinghiritàre , vrb Sinònimos e contràrios tzinghirinare.
tzinghitàre , vrb: tinghitare* Definitzione suberiare, ifadare a chie est asseliau, nau mescamente po istrobbare o atzitzare su cane asseliau Sinònimos e contràrios agghegiare, atiare, incidai, inciulai, insissiligai, mincidiare, suberiare Frases sèmpere prus abballassatu, m'istaiat tzinghitanne a l'assènnere pro primu, a s'àteru cane.
tzingòrra , nf: zingorra Definitzione anguidhedha fine fine, ancora pitichedhedha Sinònimos e contràrios magalledhu, magalleri, zangaurra Terminologia iscientìfica psc Ètimu pnc.