A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzintziédhu , nm: cinciedhu, sintziedhu, titibedhu*, tzitziedhu Definitzione fumu a crosta, a pígiu, cosa abbruxada Sinònimos e contràrios fodhine, fumàdigu, mascara, sintziniedhu Frases a carrasegare semus essios mascaraos de tzintziedhu ◊ sa butega de su sonagiàrgiu est niedha de su tzintziedhu.

tzintzigagòa , nf Sinònimos e contràrios culisàida, tzantzigadita Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

tzintzigannènnere , nm Sinònimos e contràrios sanciainedha, tzantzigannenne Ètimu srd.

tzintzigàre , vrb Sinònimos e contràrios incidai, intzigare

tzíntzighes , nm Definitzione èssere, istare in tz. = in tàntaris, pagu frimmu, apunta a rúere, fintzas apunta a pèrdere sa passiéntzia Sinònimos e contràrios tzíntzini Ètimu srd.

tzintzigòrra, tzintzigórru , nf, nm: sicigorru*, titzigorru, tzintzincorru, tzitzigorru Definitzione cocoi, bobboi a corgiolu (corra) tostau a caragolu, bonu fintzes po papare (su papu); a logos tzintzigorru dhu narant a su tirriolu Sinònimos e contràrios babbacorra, barracorru, cocoi, cocorra, cocorróciu, croca, gioga, pissigorru 1, portamincorras, suntzorra Frases sos tzintzigorros lassant sa bae ue passant ◊ Papatzàpulos papaiat tzintzigorros boveris, figau orrostiu, bidaritzu… non grisaiat nudha! Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu escargot Ingresu snail Ispagnolu caracol Italianu chiòcciola, lumaca Tedescu Schnecke.

tzintzígu , nm Definitzione genia de obbilu a conca po pònnere s'asa a istrègios de ortigu che a su mussorzu, su casidhu, s'opiolu / ogos de tz. = ogri minudu, chi zughet sos ogros ingullidos, cafudos.

tzintzíligu , nm Definitzione tzilighitu, toca toca in sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, chighirighitu, chilighili, chirigati, corigori, tzintzirigu, tzintzirighilli.

tzintzillósu , nm, agt: sintzillosu, tintillosu* Definitzione genia de bide e de àghina niedha Sinònimos e contràrios tingillosu, tintillu 1 2. a pipiu portamu tzintzillosus pannus (Broi).

tzintzimorrédhu, tzintzimúrra, tzintzimurrédhu, tzintzimúrru , nf, nm: satzamurredhu Definitzione pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, su tzuntzurredhu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet cun sa lughe): assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat una genia de alas e andhat a bolu, ma est unu mammíferu e faet su fedu de sa matessi manera; a logos (es.Orotedhi) dhu narant a sa chíghela (tzintzimurra) Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, terriolubedhe Frases at tentu duas tzintzimurras Terminologia iscientìfica anar.

tzintzincórru tzintzigòrra

tzíntzini , nm Definitzione èssere, istare in tz. = in tàntaris, pagu firmu, acanta a orrúere, nau de cosa chi no est posta bene firma Sinònimos e contràrios tzíntzighes.

tzintzínu , nm Definitzione arritzone de mare, genia de animaledhu tundhu, a ispinas longas a dónnia parte: de sa calidade fémina si papant is oos, chi si agatant aintru a bisura de silibbas de aràngiu (fintzes de matessi colore) ma meda prus piticas mancu su tanti de unu cocerinu / is partis de unu tz.: scroxu, ispina, buca, títulas (ous), sidhus (genia de bentosas) Sinònimos e contràrios tzinnea Terminologia iscientìfica anb, arbacia pustulosa, paracentrotus lividus, echinus acutus, e. melo, sphaerechinus granularis Ètimu itl.l. zinzino Tradutziones Frantzesu oursin Ingresu sea urchin Ispagnolu erizo de mar Italianu rìccio di mare Tedescu Seeigel.

tzintziorrédhu , nm Definitzione su tzuntzurredhu Sinònimos e contràrios alaepedhe, satzamurredhu, terriolubedhe Terminologia iscientìfica anar.

tzintzipàsca , nm: cincipasca* Sinònimos e contràrios bècidi.

tzíntziri , nm Definitzione orrughedhu de istrégiu (pratu, cícara o àteru) de terra, de imbidru o àteru deasi / èssere in tz. = nau de ccn., tropu písili, chi si dha pigat po dónnia cositedha, tropu primmósigu o, nau de cosa posta a orighedhu, chi est acanta a che orrúere Sinònimos e contràrios cicílliu, ciciu, cínciaru, tertevillu, testighile, tzíntzulu, tzitzília, zínzaru 1, zínzili Frases leat sos tzíntziris de sa supera segada, los cumponet e l'acontzat Ètimu srd.

tzíntziri 1 , nm Sinònimos e contràrios cincipasca Terminologia iscientìfica pzn.

tzintziricàda , nf: tzintzirigada, tzantzarigada Definitzione su tzintziricare; móvia, iscutulada, fintzes móvia de conca coment'e bolendho nàrrere calecuna cosa / èssere a sa tz., nau de ccn. = èssiri písili, chi si dha pigat po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios chilliata, móida, ninniada, sachedhada, saidada, sconchiada 2. inoghe ficant e cue che ruent a sa tzantzarigada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu touche, branlement Ingresu touch, nod Ispagnolu toque, sacudidura Italianu toccata, tentennatina Tedescu Berührung, leichtes Schütteln.

tzintziricàre , vrb: tzintzirigare Definitzione mòvere, fàere andhare a tzantzigadura Sinònimos e contràrios bantzicare, chigliare, lachedhare, sachedhare, tzantziare, tziricare Frases no l'apo mancu tzintziricau: est tropu mannu! Ètimu srd.

tzintzirichédhu , nm, agt Definitzione min. de tzintziricu: su pódhighe pitzinnu etotu; chi est pitichedhedhu Sinònimos e contràrios minudu, pitiarredhedhu, piticadhedhu, pitirrinchinu | ctr. debberone, mannu Ètimu srd.