A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzintzirícu , nm Definitzione su pódhighe pitzinnu, su prus piticu / min. tzintzirichedhu Sinònimos e contràrios didighedhu, pintirighedhu, podhichedhu, podhiedha, putzichinedhu, sintzirinedhu Frases su pitzinnu colaiat sas oras de iscola forrocrànnesi chin su tzintziricu sas pinnas de su nare Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit doigt Ingresu little finger Ispagnolu meñique Italianu mìgnolo Tedescu kleiner Finger.

tzintzirícu 1 , nm Definitzione su tzintziricare, móvia, su mòvere a tzantzigadura Sinònimos e contràrios tzíricu Ètimu srd.

tzintzirièna , nf Sinònimos e contràrios gavigaví, pediàina, pibiaghena, piulaghe, pizaena Terminologia iscientìfica pzn.

tzintzirigàda tzintziricàda

tzintzirigàre tzintziricàre

tzintzirighílli , nm Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet in calecunu tretu de sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, catigati, chighirighitu, chilighili, chitirighítili, corigori, sgrighita, sintzirigu, tzillidetzíllighe Ètimu srd.

tzintzirígu , nm: tzintziríngu, sintzirigu Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet in calecunu tretu de sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, catigati, chilighili, chitirighítili, corigori, sgrighita, tzintzíligu, tzintzirighilli Frases sas frommigas li faghent su tzintzirigu ◊ issa timet a bentu su tzintzirigu e cracat sas boghes si calicunu bi dhu faghet Ètimu srd.

tzintzirillíu , nm Definitzione idea istrambeca, meledu, cosa pagu giusta comente ndhe benit a conca / bogare tzintzirillios = portai bibbirrius, itl. avére grilli per la tèsta Sinònimos e contràrios bibbirriu, bidhídhiri, birbillitzu, crichivellu Ètimu srd.

tzintziríngu tzintzirígu

tzintziriòne , agt, nm: sinsirione Sinònimos e contràrios sciudotu / locàciu.

tzintziriòne 1 , nm Definitzione su tz. est a inganiare s'àteru a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios ingrangúgliu, intzírigu

tzintzirriólu , nm Definitzione pibitziri e fintzes serrone (procu de terra chi si papat s'arraighina modhe de sa cosa prantada) Sinònimos e contràrios canutzu, chibudhalzu, cugumbiuràrgiu / pibintzili Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

tzintzòrra , nf: suntzorra*, tzontzorra Definitzione genia de tzintzigorru birdànciu, mannu meda Sinònimos e contràrios boveri / brabballoca, bucagorra, croca, pissigorru 1, sicigorru, tabacorra Frases s'ortu fuit totu prenu de tzontzorra, de cussa manna, groga a pintirinos niedhos Terminologia iscientìfica crp, helix aspersa.

tzintzorrédhu , nm Sinònimos e contràrios alaepedhe, impedhone, pistedhu, tzitzimurredhu, tzurrundedhu.

tzíntzu , nm: sínciu Sinònimos e contràrios tzíntzalu.

tzíntzula tzíntzalu

tzíntzula 1 , nf Sinònimos e contràrios benzia, ghinghia, sénsia.

tzintzulàdu , pps, agt Definitzione de tzintzulare; chi est alligru a binu, chi at buscau tzíntzula, imbriaghera Sinònimos e contràrios allegritu, allegrútzulu, alluchitadedhu, apischirillau, inciadiu, pitzulau.

tzintzulàre , vrb Definitzione alligrare a binu, buscare tzíntzula; coment'e púnghere, nàrrere cosa chi faet trèmere o sadhire s'àteru, giaendho ifadu, ofendhendho Sinònimos e contràrios spiciuai Frases si fuint mesu tzintzulados a grória de sos assessores e de sa Sardínnia (A.Cossu) 2. sos zòvanos ischertiaiant, si tzintzulaiant a peràulas, ma no si leaiant a istrampadas Ètimu srd.

tzíntzulu , nm Definitzione orrughedhu de istrégiu de terra (pratu, cícara, àteru) o de imbidru Sinònimos e contràrios cicia 1, cicílliu, ciciu, cínciaru, tertevillu, testile 1, tzantzi, tzíntziri, tzitzília, zínzaru 1, zínzili Ètimu srd.