A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tzípiri tzípari

Tzipiriànu , nm Definitzione númene de ómine.

tzipòlla , nf Definitzione genia de nodu in su linnàmene de comente su truncu creschendho si che at incarnau una nae sicada Ètimu itl. cipolla.

tzipòne , nm: ciponi, gipone*, zibbone Definitzione genia de bestimentu grussu de su costúmene, de ómine e de fémina.

tziporràxu , nm Definitzione logu de pedra tziporra, terramíngiu làngiu, ma nau fintzes in su sensu de orrugu de terrenu Sinònimos e contràrios arrochibaxu Frases sa figumorisca andat bèni in su tziporraxu Ètimu srd.

tzipórru , agt, nm: siporru* Definitzione una calidade de pedra, pedra tziporra, chi essit a orrugos lados, a pígios coment'e a tzipas, tostada meda Frases perdas tàchinas, perdas de tziporru, perdas de sonnu de sa bidha mia, m'eis donau làgrimas, contzolu.

tzipréssiu, tzipréssu , nm: cipréssiu* Definitzione genia de mata chi faet istrízile, artzat, no s'ispraghet Terminologia iscientìfica mtm, Cupressus sempervirens.

tzípria , nf: cípria Definitzione genia de pruinedhu biancu fine fine cun profumu, de ispergiare in dossu Frases s'alveri dhi a dadu un'impruinada de tzípria.

tzípu , nm: cipu*, tipu 1 Definitzione su pei de linna prantau ue si ponet s'incúdine; orrugu grussu de linna chi acapiànt a peis a is presoneris; orrugu de linna de su carru, a sa parte de sa punta, po dha poderare unu pagu artzada de terra / ghetare a tzipu = betare in galera, pònnere in presone Sinònimos e contràrios balansinu Frases ancu lu ghetent a tzipu!

tzípua , nf: cípula, issípula, sípua, típula, tzípula Definitzione genia de druche chi si faet fríssiu mescamente a carrasegare / tz. ispongiada = chi essit coment'e ispòngia, in mesu, candho est cota Sinònimos e contràrios cata, frisciola, vuvusone Frases bi at tzípulas fatas coment'e sagonitos Terminologia iscientìfica drc.

tzípua 1 , nf Definitzione frissa, genia de erba linnosa, púdida, chi faet unu bellu frorighedhu grogo a s'intrada de s'atóngiu: dhi narant fintzes erba de bundhos, elba de Santa Maria, frisa Sinònimos e contràrios matzicruda, prissa Terminologia iscientìfica rbl, Inula viscosa Ètimu itl. ceppo.

tzípula tzípua

tzípula 1 , nf Definitzione ortigu de ammontare a su casidhu; s'orrugu de sa linna ladu e grussu chi si ponet po apedrigare su casu faendhodhu po che dhi bogare su soru Sinònimos e contràrios sipa.

tzipulàda , nf Definitzione cota o fintzes papada de tzípulas; in cobertantza, cosa betada apare, totu posta male, ammesturada apare chentza régula Sinònimos e contràrios impàstulu Ètimu srd.

tzipulàja , nf Definitzione fémina chi faet e bendhet tzípulas Ètimu srd.

tzipulèra , nf Definitzione fémina chi faet tzípulas Sinònimos e contràrios tzipulaja Ètimu srd.

tzíra , nf: cira, sira* Definitzione sa natura de s'animale mascu Sinònimos e contràrios bilga, selire, tzibiri Frases e ita nd'iscabbullit, cussa, sa tzira de su molenti?!

tziraónia , nf: girónia, sirónia, tzirogna, tzirónia, zirógnia Definitzione tira longa de corria, po iscúdere, fata de córgiu de pegus de bulu, intéssia Sinònimos e contràrios aciota, làtigu, nébriu, passillu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouet Ingresu whip Ispagnolu látigo Italianu staffile, frustino Tedescu Peitsche.

tziràrbu , agt Definitzione si narat de mascu, boe e cuadhu, chi portat una mància bianca acanta o a inghíriu de sa natura Ètimu srd.

tzirbísa , nf Definitzione genia de piega Sinònimos e contràrios crispa, frúngia, frungidura, pícia 1, pighizone.