A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tzirchiàre , vrb: tirchiare* Definitzione sucutare, istidhigare abba, èssere isciustu meda de pèrdere s'abba a istídhigos / tzirchiatzírchia = isciustu colagola Sinònimos e contràrios tilciulare, triciare.

tzirchinzàre , vrb Definitzione istare a lamentu, fàere su chensciosu Sinònimos e contràrios achesciare, lamentai Frases sa pitzinna, comente at bisu su frade mannu intrandhe, est tzirchinzandhe po dha zúghere a sa festa Ètimu srd.

tzirchinzósu , nm, agt Definitzione chi o chie si chèsciat, chi istat sèmpere chesciandhosi Sinònimos e contràrios achiguladu, memulosu, pibinosu, piciosu, surrungiosu, turunzosu Ètimu srd.

tzirchínzu , nm Sinònimos e contràrios abbogu, chènscia, irrínghiu, lamenta, repita Ètimu srd.

tzírcu , nm: circu Sinònimos e contràrios tzírculu.

tzircúitu , nm: circúitu* Definitzione su tretu o camminu o giru chi si faet andhandho: prus che àteru su chi faet sa currente andhandho de su generadore a s'aparíciu chi dh'impreat e torrandho a su generadore etotu.

tzirculàre , agt, nf: circulare* Definitzione chi est fatu a bisura de cricu; genia de lítera chi si faet girare po dha giare a connòschere a is dipendhentes, a is impiegaos de una matessi amministratzione.

tzírculu , nm: círculu* Definitzione línia serrada, síngia fata a cricu, tundha; fintzes genia de tendha manna meda, a bisura de barracu tundhu, ue faent ispetàculu is gioghistos, cun logu a cicire sa gente totu a inghíriu orosoros e unu tretu tundhu in mesu.

tzírfa , nf Definitzione gara, genia de abbétia inter duos o medas chi a borta a borta arrespondhent s'unu a sàteru / cantare a tzirfas = a trivas de pari, a bínchides, a chie podet rispòndhere prus cràdiu, in malas, a irmuju Frases intesu apo a Pipia cantendhe a tzirfas cun su russignolu (P.Mereu).

tzíri , nm Definitzione tziritu, cosa (abba o àteru deasi) chi calat a filighedhu pagu a bisura de càntaru Sinònimos e contràrios tírulu Frases su binu est essindho a tzirighedhu.

tziría , nf Definitzione su crunculleu, puzone trinu, de turra, de palatu, puzone múrinu o murinatzu Sinònimos e contràrios afuràrgiu, craculeu, crucúciu, fruferarzu, frufurinu, muntonarjari, pibischirra, trinedha Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis Ètimu srd.

tziribbèca tzilibbèca

tziribbecósu , agt Definitzione chi bogat tziribbecos, chi totu dhi faet ischifu, mendheosu o arreghesciosu in su papare Ètimu srd.

tziribbécu , nm Definitzione genia de pretesa, de dificurtade chi unu agatat in su papare (coment'e faendhodhi crisu, ischifu), in su bestire, coment'est unu malu a cuntentare Sinònimos e contràrios mendhea.

tziríca , nf: terica* Sinònimos e contràrios caschete, cocollitu, sedhina.

tziricàre , vrb: tzirigare Definitzione tocare, cricare (in su sensu de giare istrobbu), forrogare, mòvere, su si mòvere Sinònimos e contràrios busigare, forrogare, fritire, giaghinare, mòere, moricare, seghedhare, sinichiri, tocae, tunigare, tidhirire, tzintziricare Frases so semper in pelea, tziricandhe sos ammentos galanos chi mi ant allutu su coro (F.Satta)◊ it'est custa chirca isprammada chi nos tzíricat su coro? ◊ baltat chi no mi tzírighes, su chi giuto in corpus at a èssere su tou ◊ no lu tzírighes, cussu, no: si li betat s'àstula de sos tios no ti faedhat prus! (G.Ruju)◊ mandhigaiat mura pro non tzirigare àteru ricatu 2. arguai chi ti tzírighes a logu perunu, mih, ca mi bisonzas! ◊ apusúdhadi cue e no ti tzírighes! ◊ e chie la tzírigat dae cue custa cosa goi pesosa?! 3. sas làcanas de su cumonale nostru tzírigant su terrinu de duas bidhas ◊ no apo ofesu s'onore tou e ne tzirigadu féminas ◊ no mi at tzirigadu mancu cun su pódhighe, no mi at fatu nudha ◊ su rellozu l'apo pagadu chentza mancu lu tzirigare dae butega ◊ cussu no lu tzírighes, ca est díligu che bua mala!

tzirichía tzichiría

tzirichínu , avb Definitzione a tz. = tirchiatírchia, colagola Ètimu srd.

tzíricu , nm Definitzione su tziricare Sinònimos e contràrios tzintziricu 1 Ètimu srd.

tzíricu 1 , nm Definitzione genia de male a s'istògomo, abbruxore po àrculu o àteru Terminologia iscientìfica mld.