A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzilíngru, tzilíngu , nm: tziringu Definitzione bobboi, greme longu e grussu de terra Sinònimos e contràrios atalingone, atulíngia, sitziringoni, tilingione, tziligurru, tzirinoni, tzuluncone Terminologia iscientìfica crp.

tzilipírche, tzilipísche tzilibíche

tzíliu , nm Definitzione boghighedha, tzúnchiu, genia de lamentu Sinònimos e contràrios faedhu, irmúsciu, múschiu, píliu, pisintzu, súlida, tzúniu Frases a cussa pesada, ne sa mama e ne su babbu ant apertu buca: no lis at issiu mancu tzíliu! ◊ pessandhe cussu, a nemmos issiat unu tzíliu Ètimu srd.

tzílla , nf Definitzione pígiu de cosa a bisura de mucore, de annarbamentu Sinònimos e contràrios pígiu Frases s'olia cunfitada, in su ziru, portat una tzilla grussa de nabra.

tzílla 1 , nf: tidha* Definitzione istídhigu, butiu.

tzillànu , agt, nm Definitzione chi o chie istat andhandho chentza impreu, in giru Sinònimos e contràrios andariegu, bacamundhu, bandhuleri, crusieri, currijolu, garroneri, rundhajolu, zirellu | ctr. remonidu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

tzilleràda , nf Definitzione su tzillerare, ora passada in is tzilleris Frases candho torrat a bidha si faghet una tzillerada cun sos amigos.

tzilleràgiu, tzilleràju, tzilleràlzu , nm: cillerarzu, tzilleràrgiu, tzillerarju, tzillerarzu Definitzione mere de butega inue bendhent cosas de bufare Sinònimos e contràrios buteghinaju, pioleri, taverneri Frases mai sos tzillerarzos binu goi ndhe ant béndhidu e ne ndhe ant a bèndhere! ◊ ancu diventent bendhuleos de calvone totu sos tzilleralzos! Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gargotier Ingresu pub-keeper Ispagnolu tabernero, figonero Italianu bettolière Tedescu Kneipenwirt.

tzilleràre , vrb Definitzione istare de unu tzilleri a s'àteru, bagamundhare peri is tzilleris Frases isse no est galu ghiradu dae tzillerare Ètimu srd.

tzilleràrgiu, tzilleràrju, tzilleràrzu tzilleràgiu

tzilléri , nm: cilleri, itzilleri Definitzione genia de butega inue bendhent cosas de bufare; chie atendhet in su tzilleri Sinònimos e contràrios botighinu / tzilleràgiu Frases essiat a si acioncare sos concales de su binu in su tzilleri ◊ bi ndhe aiat chi che lis barigaiat sa note in su tzilleri ◊ a su tzilleri intrant a bufare ◊ ciaschendhe totugantos e bufendhe pariant in tzilleri! ◊ est faendhe su pastore, portat unu bellu capitale, ma candho est in bidha est semper peri sos tzilleris! Ètimu ctl., spn. celler, cillero Tradutziones Frantzesu gargote Ingresu bar, tavern Ispagnolu bar, taberna Italianu bar, béttola Tedescu Kneipe.

tzilliàre , vrb Definitzione andhare a foedhare, èssere in crica de foedhare, fàere a cumprèndhere de bòllere foedhare Ètimu srd.

tzillicàre , vrb Definitzione èssere o istare pagu firmu, a su tòntona tòntona, tzanchitzanchi Sinònimos e contràrios traculare, tzucurare Frases sa banca tzillicat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chanceler Ingresu to wobble Ispagnolu tambalearse Italianu pencolare, tentennare Tedescu schwanken.

tzillidetzíllighe , nm Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet in calecunu tretu de sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, catigati, chighirighitu, chilighili, chitirighítili, corigori, sintzirigu, tzintzirighilli Ètimu srd.

tzílliu , nm Definitzione sonu o cuménciu de foedhu coment'e bolendho foedhare, su tzilliare Ètimu srd.

tzillonàju, tzillonàlzu , nm: cillonaju*, tzillonarzu Definitzione bendhidore chi andhat in giru a bèndhere tzillones Sinònimos e contràrios paraderi.

tzillonàre , vrb Definitzione girare bendhendho cosa; girare e ispèndhere in giru, girandho (che is cillonàrgios), ispèndhere Sinònimos e contràrios ispeldisciare, sparafiai Frases como nos ponimos a tzillonare cun sas mercansias chi si agatant 2. bois totu su chi balanzades boche lu tzillonades in brou e in sartitza!

tzillonàrzu tzillonàju

tzillòne, tzilòne tzellòne

tziloría , nf: tzirolia 1, tzirulia Definitzione tzirulia de mare, una genia de pische a ossu modhe, a pinnas de costau mannas meda e a coa longa longa, finedhedha Frases coghent ambidha e tzirolia, ma a su giarrete li faghent sas ficas! Sambenados e Provèrbios smb: Zirulia Terminologia iscientìfica psc, myliobatis aquila Tradutziones Frantzesu roussette Ingresu eagle-ray Ispagnolu águila Italianu àquila di mare Tedescu Seeadler.