A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzidhíca , nf: cidhica*, itzidhica, sidhica, tzidhiga, tzidhicra Definitzione malesa bianca chi bogat s'ogu, mescamente malàidu, e chi abbarrat in su cugigone de s'ogu etotu o apicigada a prabaristas; a logos est sa malesa chi faet su nasu Sinònimos e contràrios gherda 1, pibisu, scrapa 1, tzerchidha, tzíghima, tzimiga / cdh. cimaca, ttrs. cimaga / mucu Frases fróbbidi sa tzidhica! Tradutziones Frantzesu chassie Ingresu eye-rheum Ispagnolu legaña Italianu cispa Tedescu Augenbutter.

tzidhicàe , vrb Definitzione nau de is ogos, fàere tzidhica, bogare malesa (fintzes bogare mucu, nau de su nasu) 2. portas un'ogu mesu tzidhicadu.

tzidhichéri , agt Sinònimos e contràrios cidhicosu, gherdiosu, tzeghimosu Ètimu srd.

tzidhichèsa , nf Definitzione su èssere tzidhicosos, su portare tzidhica Ètimu srd.

tzidhicósu tzichedhósu

tzidhícra tzidhíca

tzidhièra , nf Definitzione its, tzichidha?, tzidha (= chinisu)? Frases bos ant a bídere garriatos de tzidhiera, ca geo mi cojuo e mi nche anno!

tzidhíga, tzídhiga tzidhíca

tzidhíle , nm Definitzione su tretu de sa domo asuta de sa giminera, ue si faet su fogu Sinònimos e contràrios fochile, forredha, tzidha Frases su manzanu si abbivat sa fiama in su tzidhile Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cheminée Ingresu fireside Ispagnolu hogar Italianu focolare Tedescu Feuerstelle.

tzidhína, tzidhíni , nf, nm: itzidhini, sidhini Definitzione ispétzia de turta o turrone chi si faet cun chíghere pistau e cotu cun saba, o fintzes druche de méndhula cun mele cotu, símbula turrada e corgiolu de limone Sinònimos e contràrios pibirillatzu, pistidhau Frases eus fatu pani de saba e tzidhinas ◊ mamma fait amaretus, gató e tzidhini Terminologia iscientìfica drc.

tzidhínu , nm Definitzione druche chi si faet cun corgiolu de pompia e mele.

tzidhíre , vrb: sidhire* Sinònimos e contràrios mòere, sadhie, trèmere Frases ti muto ma no ti tzidhis, no!

tzidhòne , nm Definitzione tzidha manna, foghile mannu Frases su gatu est in su tzidhone.

tzidíli tzeríle

tzidipísa , nf Definitzione genia de molla o corda (o fintzes figura) a caragolu, a lobos, andhandho e faendhosi prus largas Sinònimos e contràrios ispirale Frases est un'arrenoxamentu atrogolau comenti a una funi chi a caragolus fait tzidipisa (P.Corongiu).

tzídu , nm: tidu* Sinònimos e contràrios tidone.

tzierínu , agt, nm Definitzione chi o chie est de su Tzier, Guilcieri, sa leada de Ghilartzi, Abbasanta e is bidhas de acanta.

tzièta , nf Definitzione tzia, títulu chi si giaet, prus che àteru mutindho, a parente custrinta, sorre o sorresta de mama o de babbu Frases tzieta Marta est sorri de mamma ◊ tzieta Maria, bengat a domu!

tziètu , nm Definitzione títulu chi si giaet, prus che àteru mutindho, a parente custrintu, frade o fradile de mama o de babbu Sinònimos e contràrios titiu.

tzífiri , nm: cífiri* Definitzione su chimentu o avolotu chi si faet in divertimentu; dannu chi si faet po pagu atentzione Sinònimos e contràrios bodas, falórdia / desacatu, desatinu 2. li est ruta sa cólvula de s'isterzu e at fatu tzífiri mannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bombance, dégât Ingresu marrymaking, mischief Ispagnolu jolgorio, disparate Italianu baldòria, malèstro Tedescu Ausgelassenheit, Unheil.