A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tzifitzàfa , nm: cipiciapa* Definitzione faghevaghe, istare a su tira e tosta, a murrúngiu, briga po calecuna cosa.

tzífra , nf: cifra* Definitzione númeru a solu o cun àteros po inditare unu tanti Sinònimos e contràrios númeru.

tzifràre , vrb: cifrai* Definitzione pònnere is números, inditare cun números Sinònimos e contràrios numerai.

tzigàrru tzicàrru

tzíghima , nf, nm: tzímighe Definitzione malesa bianca chi bogat s'ogu, mescamente malàidu, e chi abbarrat in su cugigone de s'ogu etotu o apicigada a prabaristas Sinònimos e contràrios gherda 1, pibisu, scrapa 1, simiga, tzerchidha / cdh. cimaca, ttrs. cimaga Frases zughiat sos ogros frisciados de sa tzíghima Tradutziones Frantzesu chassie Ingresu eye-rheum Ispagnolu legaña Italianu cispa, sèbo palpebrale Tedescu Augenbutter.

tzighimísa , nm Sinònimos e contràrios chinchidha, cinciriga, cispa, flaria, fraidha, ichinchidha, ischinchiridha, istenchidha, tighinisa Frases tandho pariat unu furru inchesu chi non fachiat a bi pònnere manu, gruspiat tzighimisas che vulcanu pro las ispaghinare fin'atesu (A.Brundu).

tzighimósu tzeghimósu

tzighínu , nm Definitzione genia de orrobba / bistiu a tz. = totu bene allichidiu, a colletu e cravata Frases fiat lómpiu unu sennori a bistimenta de tzighinu niedha 2. babbu fut acabbendusí de assentai, totu achichiritau, bistiu a tzighinu (M.Vacca). Terminologia iscientìfica ts.

tzignàu , agt Sinònimos e contràrios cannidu, isperradu, tzinniadu*.

tzigòta , nf Sinònimos e contràrios ciacota.

tzigulíta tzacollíta

tzigúndha tzicúndha

tzilchiatzílchia , avb: tilchiatílchia* Definitzione isciustu colagola Frases poltao sos pes tzilchiatzílchia in sas botas.

tzilchinzàdu , agt Definitzione nau de un'animale, chi est a iscurrentziadura, a terchinzu Sinònimos e contràrios lainosu, iscurrentziau, iscussuradu Ètimu srd.

tzilèstre tzelèste

tzilibbèca , nf: ciribbeca, tziribbeca Definitzione su tontonare sa conca de su sonnu, candho unu est dormindhosi ciciu Sinònimos e contràrios drumícia, ingratziada, tzulumbrina Frases sa testa diventat pesante, no cheret istare dereta, ruet a dresta e a manca, faghet sa tzilibbeca ◊ Itória, Itória, sa tzirimónia, sa tziribbeca, corru de beca!

tzilibbecàre , vrb: tzilimbecare, tzirimbecare Definitzione tontonare sa conca lassandhodha orrúere a cropu, dormindhosi cicios, tènnere sonnu meda de no poderare sa conca firma Sinònimos e contràrios abbiocare, dormitai, isconchidare, sconchiai, sconcoinai, tzurumbecare Frases isse cantilenandhe e tzilimbecandhe e su sonnu falàndheli che bistrale ◊ est tzilimbecandhe serente su foghile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sommeiller Ingresu to doze Ispagnolu dormitar Italianu sonnecchiare Tedescu schlummern.

tzilibbríu , nm: tilibbriu* Definitzione genia de pigione mannu chi papat petza (sórighes, tilighetas, bobbois) Sinònimos e contràrios arcidedhu, curreventu, futibbentu, serpedheri, spadheri.

tzilibíche , nm: ateribilche, silipirche, tilibilche*, tzilifriche, tzilipische Definitzione pibitziri / tzilipirche pantzoi = pantzudu, bentrudu (ma nau a disprétziu po ccn.) Sinònimos e contràrios mammagràida, pibiciri, pibisiu, telaporca, tziabróssima, tzilibrichi, tzimpilighe Frases fiant pregandhe po fàede mòrrede su tzilibiche ◊ che ais bogau tzilipisches e arranas 2. cussu tzilipirche pantzoi crepat de s'imbídia! Terminologia iscientìfica crp.

tzilibríchi , nm: ateribilche, tilibilche* Definitzione genia de bobboi de tantas calidades, longhitu, a bortas mannu cantu unu pódhighe, cun duas cambas longas longas e cun is alas: si movet a brínchidos e a bolu puru, ponet sa cria in terra, est tímiu ca dhue at annadas chi ndhe naschit a meda e si che papat s'erba, is laores, tra s'acabbada de su beranu e s'istade Sinònimos e contràrios mammagràida, pibiciri, pibisiu, telaporca, tziabróssima, tzilipische, tzilibrínchidi, tzimpilighe / cdh. tzilibricu Frases cussu a sos massajos bis pretendhet in pagamentas su chi no che at ispérdiu su tzilibrichi! Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu sauterelle Ingresu grasshopper Ispagnolu saltamontes Italianu cavallétta Tedescu Heuschrecke.