vatía , nf: batia* Definitzione fémina cojuada chi dhi est mortu su pobidhu Sinònimos e contràrios bida 1, biuda, gatia.
vatiàri , nm: batiale* Sinònimos e contràrios batígiamu, batióngiu, batísiu, bàtiu Frases po is vatiaris e is cunfirmas si faiat s'orrosóliu.
vàtica , nf: bàtica* Definitzione logu de ortu, isca posta a melone e síndria (ma si narat fintzes de custas cosas prantadas) Sinònimos e contràrios cavora, isca Frases tenzo una vàtica e b'at betecales melones!… 2. sa vàtica si ghetat de un'annu a s'àteru in àteru tretu ◊ a mesu maju si comintzat a ghetare sa vàtica.
vaticànu , nm Definitzione logu in Roma inue istat su Paba, s'istadu distintu (basílica de Santu Pedru, palàtzios e giardinos) chi pertocant a su guvernu de su Paba.
vaticàrju , nm Definitzione ortulanu, cussu chi ponet sa vàtica, ortu a síndria e melone Ètimu srd.
vatíre , vrb: batire Definitzione carrare, portare, acostire una cosa, fàere bènnere a unu; nau de is matas, bogare frutu; rfl., bogare s'erriu / pitzinnu vatiu = pipiu pigau a fígiu de ànima, itl. adottato Sinònimos e contràrios batúchere*, bature, poltare | ctr. leai Frases at incomintzau a vatire dolores ◊ no mi vatezas trídicu brutu, ca si trídicu brutu mi vatides in sa màchina mea no molides! ◊ ite novas mi ses vatindhe? 2. sos pitzinnos vatint allegria.
vàtu , nm: batu*, gatu Definitzione animaledhu pilosu, prus che àteru masedu, de domo, límpiu meda, àbbile po cassare sórighes Sinònimos e contràrios macitu, mau 1.
vatúda , nf Definitzione logu paris in artu, mescamente de ue faet a prammizare o castiare atesu a craru Sinònimos e contràrios campeda Terminologia iscientìfica slg.
vatúre , vrb: bature,
vaure Definitzione
carrare, acostire una cosa, fàere bènnere a unu; si narat fintzes de is matas in su sensu de fàere o bogare su frutu / ind. pres.: geo vato, tue vatus, isse vatut, issos vatunt; imp.: 1ˆ p. sing. vatua, 2ˆ p. sing. vatuas, 3ˆ p. sing. vatuat, 3ˆ p. pl. vatuant; impr. 2ˆ p. sing. vatu!, 2ˆ p. pl. vatute!
Sinònimos e contràrios
batire,
batúchere*,
poltare
| ctr.
leai
Frases
connosco custu locu dae canno babbu mi vatuat a inoche ◊ mi ant chérfiu vaure a inoche ◊ su ventu nche li vatut sa voche ◊ vatunchelu a domo su partò! ◊ vàtulu unu gútiu de vinu! ◊ vatu a inoche sa piluca mea! ◊ vatuteminche cudha mascaredha! ◊ vatunnelu, s'arantzu!
2.
peri su ruvu vatut su frutu
Tradutziones
Frantzesu
porter
Ingresu
to bring,
to take
Ispagnolu
traer
Italianu
portare
Tedescu
bringen.
vatútu , pps: bautu, vautu Definitzione de vature Sinònimos e contràrios batidu, batú, portau Frases nche l'apo vatutu a inoche ◊ si ant prenatu sos istèglios vautos dae bidha.
vatzína , nf Definitzione a logos, innetzione, puntura po meighina (fintzes po vacinu) Sinònimos e contràrios initzione, puntura / vacinu.
vatzinàre vacinài
vatzínu vacínu
vaúre vatúre
vaútu vatútu
vàva , nf: baba* Definitzione ispruma de buca Sinònimos e contràrios bàbula, bae 2. si no lassant sa tzarra e sa vava custa vorta ndhe formant un'istória!
vavajòla , nf: vavaxola Definitzione trastighedhu chi si apicat a su tzugu de su pipiu, a calare in petorras, po no s'imbrutare de abbau o àteru Sinònimos e contràrios babajolu, babarola, babera, baulera, cabitzola, parabbae.
vavajòne , nm: babajone Definitzione maladia, male, genia de tumore o giúmburu ufrau asuta de sa pedhe po puntura de bobboi Sinònimos e contràrios babajone, caigioni, papajone*, tajone.
vavaràza , nf Definitzione orrughedhu chi abbarrat de ccn. cosa Sinònimos e contràrios arremusulla, arrogalla, chirchiza, cífrinu, coaratzina, fafaruza, fratamuza, piciualla, pispisa, tzimuca, vèglia Frases fachidebbolla sa caridade de mi dare a mannicare carchi vavaraza de recatu o carchi romassiza!