vavàtza , nf Definitzione
sa bandha de aintru de is còscias
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
partie intérieure de la cuisse
Ingresu
inside face of the thigh
Ispagnolu
entrepierna
Italianu
fàccia interna della còscia
Tedescu
Innenseite des Oberschenkels.
vavatzòla , nf Definitzione artériu, infetu de is fatzolas, de is gràndhulas o néulas in ímbenas Terminologia iscientìfica mld.
vavaxòla vavajòla
vavósu , agt: babosu* Definitzione chi portat sa bàula, chi est sèmpere cun sa bàula calandho Sinònimos e contràrios abbaosu, babuleri, babulosu Frases su pastore giuchet duos canes vavosos.
vàvula , nf: bàbula* Sinònimos e contràrios abbaolga, abbau, baba, bae, baulada, saliàciu, tzàula, vavuza.
vavulàre , vrb: babulare* Definitzione bogare vàvula, vavuza, bàula; in cobertantza e nau cun tzacu, foedhare, nàrrere Sinònimos e contràrios babulare, babosinare 2. ma ite ses vavulandhe?!
vavulèra , nf Definitzione trastighedhu chi si apicat a su tzugu de su pipiu, a calare in petorras, po no s'imbrutare de abbau Sinònimos e contràrios babajolu, babarola, barbisa, bauginu, baulera, parabbae Ètimu srd.
vavulósu , agt: babulosu* Definitzione chi portat o dhi calat abbau (nau fintzes de unu chi istat sèmpere foedhandho, a barra posta) Sinònimos e contràrios abbaosu, babuleri Frases putzidhina, pro intènnere cussos vavulosos? pro gai nche l'istuto, s'arradiedhu!
vavúza , nf Sinònimos e contràrios sabia, vàvula Frases Vissente aviat ingurtidu sa vavuza e àtera vavuza falavat in s’oru de sas lavras (M.Ladu).
vàze! , bvrb: baze! Definitzione impr. de bandhare, bandai, 2ˆ pers. pl.
vecèsa , nf: becesa*, vetzesa Definitzione s'úrtimu tempus de una vida candho sa persona, fintzes sana, si idorruet Sinònimos e contràrios ansianidade | ctr. gioventura Frases biviant chene s'afuscu de si colare male sa vetzesa ◊ li est naschidu unu fizu a sa vetzesa.
véciu , agt, nm: béciu*, vetzu Definitzione nau de ccn., intrau in tempus, chi tenet annos meda; nau de cosa, de trastu, chi no ndhe balet prus, chi est ispaciau, chi est fatu de tempus meda / a lu connòschere a vetzu mannu! = a campare meda! Sinònimos e contràrios ancianu | ctr. giòvanu, pisedhu Frases oje ses vetza, sas pricas de cara contant totu su chi as patiu ◊ addaghi enimus vetzos semus che a sas criaduras ◊ de unu telàrgiu véciu pretendheis urvessi de lussu!…◊ sunis manias vècias ◊ beneighe sos vetzos, Segnore: ant guasi cumpridu su caminu issoro! Sambenados e Provèrbios smb: Vecciu.
vèda , nf: beda*, veta 1 Definitzione genia de erba bona cota, a costa longhita e a fògia lada in punta chi creschet sola, annu cun annu, faendho su sèmene sicandhosi a s'intrada de s'istade e torrandho a bogare de s'arraighina; is calidades prantadas (beda de ortu) faent a fògia e a costa meda prus manna Sinònimos e contràrios aeda Frases so andhata a godhire finucru e veta in su cunzatu ◊ ite papas, veda e gardu?!
vedàdu , agt Sinònimos e contràrios controidu, preubbidu Frases Eva at mandhigadu fruta de s'àlvure vedadu.
vedèta , nf Definitzione persona posta in logu adatu crarosu po prammizare, averguare, a càstiu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios bàrdia, chistidore, guàldia, obretadore.
vedidòre , nm: feridori* 1 Definitzione calidades diferentes de pigiones papadores de petza Sinònimos e contràrios astoritu Terminologia iscientìfica pzn.
vedústu , agt: badustu*, vidustu Definitzione nau de gente, chi est intrau in tempus, béciu; nau de angione mascu, chi tenet duos annos Sinònimos e contràrios béciu, mannu.
vèga , nf: bega* Definitzione badhe pitica, canale tra duos montigos, ue dhue curret abba e, ue faet, prantada a frutale (v. de aràngiòs, de castàngias, de cheréssias) Sinònimos e contràrios badhicru.
vegetàle, vegetàli , agt: vezetale Definitzione totugantu su chi portat vida e creschet, nau pruschetotu de erbas e matas.