Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

calchidadítu , agt Definitzione nau de un'animale, chi costumat a giare craches Sinònimos e contràrios carchidadore, carchidajolu, cumeradore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui a l'habitude de ruer Ingresu kicking Ispagnolu coceador Italianu che tira calci Tedescu ausschlagend.

calchizàre , vrb Definitzione giare craches, pigare a craches Sinònimos e contràrios acumbuai, arrampedhai, arrebbellai, calchedhare, calchidare, carcinai, screnciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de pied, ruer Ingresu to kick Ispagnolu cocear Italianu scalciare Tedescu ausschlagen.

caldàda , nf Definitzione genia de ammontu de lana, grussu, po letu, pígiu de ammontu Sinònimos e contràrios burra, coce, coberta, frassada Frases mamma comintzat a ndhe bogare isterrimentas e caldadas…◊ si che poniat dereta suta de sas caldadas in su letu ca teniat fritu Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu couverture de laine Ingresu woollen cover Ispagnolu manta de lana Italianu copèrta di lana Tedescu Wolldecke.

calicàntu , nm Definitzione genia de frore chi benit de s'América Terminologia iscientìfica frs, Calycanthus floridus Tradutziones Frantzesu calycant de la Caroline Ingresu calycantus (pompadour) Ispagnolu calicanto, pimienta de Carolina Italianu pompadour Tedescu Gewürzstrauch.

calichemúru , nm: calighemuru, calixemuru, carigamuru Definitzione càlixi de muru: una genia de erba chi faet meda in is imbagas de is muros, a fògia tundha, grussita e pagu pagu a bisura de imbudu (a logos dhi narant cobertore, crabetore), cun su tenaghe chi est su cambu puru e in mesu in mesu Sinònimos e contràrios alighemuru, caulemuru, capedhemuru, cocoratza, cocorroi 1, salighemuru Frases cussa crabitura abbannonada est prena de aminzone e de carigamuru Terminologia iscientìfica rba, Umbilicus rupestris Tradutziones Frantzesu ombilic de Vénus Ingresu pennywort Ispagnolu ombligo de Venus Italianu ombelico di Vènere Tedescu Nabelkraut.

caltolàriu , nm: cartolàriu, cartolaru, catollàriu Definitzione genia de giornale ue s'iscriet cosa de arregodare; butega chi bendhet cosas de paperi Sinònimos e contràrios cuadernu Frases si comporesit lapis e caltolàrios pro iscríere ◊ dogni bíndhighi sa mama li mandhaiat su càmbiu netu, calchi líbberu, cartolàriu e pinna 2. sa buteca de su cartolaru est in su cursu Tradutziones Frantzesu journal, cahier de textes, papeterie Ingresu note-book, stationery Ispagnolu diario, papelería Italianu diàrio, quadèrno, cartolerìa Tedescu Tagebuch, Papierwarengeschäft.

cambiàle , nf: cammiale Definitzione genia de cuntratu o de óbbrigu, a pagare una suma a una data fissa, chi su depidore ponet in manos de su chi dha depet arrecire o de unu chi si ndhe podet pagare (es. banca) Frases ant comporadu sa cosa totu a cambiales ◊ candho benint sas cambiales est a pagare! ◊ issu est ancora paghendi su dépidu a cambialis Tradutziones Frantzesu lettre de change Ingresu draft Ispagnolu letra de cambio Italianu cambiale Tedescu Wechsel.

cambizadòre , nm Definitzione domadore, annestradore de cuadhos Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dompteur de chevaux Ingresu horse-breaker Ispagnolu domador de caballos Italianu domatóre di cavalli Tedescu Zureiter.

cambrài , nm Definitzione genia de tela, fine, de cotone Sinònimos e contràrios cambré, cambresina, cambrí, trambichi Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu toile de Cambrai Ingresu cambrai cloth Ispagnolu cambray Italianu téla di Cambrai Tedescu Kambriktuch.

cambresína , nf Definitzione genia de tela, fine, de cotone Sinònimos e contràrios cambrai, cambré, cambrí, trambichi Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. cambresina Tradutziones Frantzesu toile de Cambrai Ingresu cambrai cloth Ispagnolu tela de Cambray Italianu téla di Cambrai Tedescu Kambriktuch.

campanàju , nm: campanàrgiu, campanarxu, campanarzu Definitzione chie sonat is campanas Sinònimos e contràrios campaneri Frases su campanarxu est sonendi a mortu ◊ so campanaju de sa turre chi alta si pesat in mesu de s'aera… (F.Sechi) Terminologia iscientìfica prf Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu sonneur de cloches Ingresu bell-ringer Ispagnolu campanero Italianu campanaro Tedescu Glöckner.

campaniàre , vrb Definitzione fàere su campianarzu, su reberde, s'abbetiosu, tènnere campiania Sinònimos e contràrios arrogantare Tradutziones Frantzesu témoigner de l'arrogance Ingresu to be arrogant Ispagnolu ser arrogante Italianu èsser arrogante Tedescu arrogant sein.

càmula , nf Definitzione su frore de s'olia a bisura de gurdonedhu Sinònimos e contràrios cadràmula pannuga, ràmula Frases ocannu sa càmula est bella e úriga: si no bi at istrobbu amus a tènnere olia meda ◊ sas olias zughent sa càmula noa e ancora olia betza Terminologia iscientìfica rbr Ètimu crsn. cámula Tradutziones Frantzesu inflorescence de l'olivier Ingresu olive florescence Ispagnolu rapa Italianu mìgnola, infiorescènza dell'ulivo Tedescu Olivenblütenstand.

candhulítu 2 , nm Definitzione candhela de astrau, comente ndhe faet candho si astrat s'abba in is istidhigadòrgios Tradutziones Frantzesu morceau de glace qui pend, glaçon Ingresu rime Ispagnolu carámbano Italianu ghiacciòlo Tedescu Eiszapfen.

canía , nf: canina Definitzione is canes, chedha de canes Sinònimos e contràrios canesia, canília Frases za bi ndhe at de cania in cussa pinneta!…◊ sunt in sudhu currindhe fatu a totugantos che canina fatu a fera! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupe de chiens Ingresu a pack of dogs Ispagnolu perrada, perrería, jauría Italianu quantità di cani Tedescu Meute.

cannabítu , nm: cannaghitu, cannaitu, cannoitu Definitzione codriola de cànnau; lobu de fune chi si betat a murros de s'animale po dhu pigare a tira Sinònimos e contràrios balentinu, cordedha, cordigliola, filadissa, funedhu, ispaitu, músciu, presógliu, toroneu, tzunghedhu / dogale Frases ponidhus in logu chi no dhui tirit bentu e afrimadhus a cannabitu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cordage de chanvre Ingresu hemp rope Ispagnolu cable de cáñamo Italianu cànapo, cordicèlla Tedescu Hanfseil.

cànnabu , nm, nf: cànnagu, cànnau, cannau, cànnavu, cànniu, cànnua, càuna, càuni Definitzione genia de erba e cosas (orrobba, funes, àteru) fatas cun cust'erba; cosa a usu de fune, longa Sinònimos e contràrios cagnu / cima 1, fune, gúmena, libbanu, sédina, soca Maneras de nàrrere csn: tirare tropu su c. = fàghere sos severos a tropu, apretare s'àteru; gastàresi su dinari in c. = ispèndhere pro s'impicare (nadu a frastimu) Frases custa funi est de cànnua ◊ is funis de giuncu dhas festus nosu, cussas de càuni dhas comporastus 2. sas tríschias de abba fint cànnaos a pennuleri dae sas nughes 3. no tires tropu su cànnau… ca si podet segare! ◊ ancu bos lu gastetas in cànnau su chi tenites in sa cassavorte! Terminologia iscientìfica rba, Cannabis sativa Ètimu ltn. cannabus Tradutziones Frantzesu chanvre, grosse corde de chanvre Ingresu big hemp rope, cannabis Ispagnolu cáñamo Italianu cànapa, cànapo Tedescu Hanf, Hanfseil.

cannitàre , vrb Definitzione fàere s'incannitzau Sinònimos e contràrios incannitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramer, entourer de chaume Ingresu to cover with canes Ispagnolu encañizar Italianu incannucciare Tedescu mit Rohr umzäunen.

cannitzàda , nf: acannitzada Definitzione sa canna intéssia de is teuladas Sinònimos e contràrios arreciau, canníciu, incannada 1, incannitadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu treillis de roseaux Ingresu cane hurdle Ispagnolu cañizo Italianu gratìccio di canne Tedescu Rohrgeflecht.

cannonàda , nf Definitzione cundhutu de cannones; isparu de cannone; cosa chi essit a fortza de tubbu o àteru deasi / c. de gisterra, de latrina Sinònimos e contràrios cdh. cannunata Frases cannonis si narant is tubbus de terra o de prumbu chi formant sa cannonada de sa gisterra 2. surdu che picu, no intendhes mancu sas cannonadas! 3. s'abba de s'urrubbineto essit a cannonada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de canon Ingresu cannon shot Ispagnolu cañonazo Italianu cannonata Tedescu Kanonenschuss.