Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ancaròne, ancarròne , nm Definitzione farranca cun is ungas acancarronadas de unos cantu pigiones; genia de unchinu chi serbit po ndhe piscare cosa de mesu de s'abba Sinònimos e contràrios franca / àncara, ancrúgiu, cancaritu, cancarrone, gànciu, unchinu Frases s'istria li at leadu su fizu a s'iscunfidada e si l'at giutu istrintu in ancarones Terminologia iscientìfica crn, ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu griffe Ingresu claw Ispagnolu garra Italianu artìglio, ràffio Tedescu Kralle.

farrànca , nf: afarranca, farrunca, franca Definitzione sa manu (o pei de ananti) de un'animale chi giughet ungas longas acancarronadas e a punta, ma fintzes sa manu de sa gente cunsiderada furunca; aina totu a gàncios acapiada a una fune po ndhe piscare calecuna cosa orruta a s'abba in is putzos, o fintzes de pònnere apicada in barracu po apicare cosa; genia de pane chi si faet a Pasca coment’e pipia (e po is pipias); un’arratza de arangiolu / min. francutza, francutzedha Sinònimos e contràrios branca*, manu / aranca, arràncula, farrasca, frascada, scarràfiu / farrancada / frucàrgia Maneras de nàrrere csn: betare sa franca = aungrare, furai; betare francas a unu, a una cosa = pònniri is manus, ghetai is manus apitzus, afracai; giogare in francas de… = arrúiri o incapitai in manu de…; pònnere a francas a susu = pònniri o girai a brenti a susu, a branculimbesse Frases su pisitu fait curri su lómburu cun is farrunchedhas ◊ eite si cuss'animaledhu giogat in francas a s'astore!…◊ ita chi m'intras in farruncas!…◊ si mi giogas in francas no t'iscapo! ◊ su cane at iscovacadu sa cosa cun sas francas 2. cussu fit in ziru chirchendhe carchi valentesa pro betare sa franca ◊ po ti nd'iscadrancai de su letu tocat a ti dhu furriai a farrancas a susu! Sambenados e Provèrbios smb: Franca Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu patte, griffe Ingresu leg, claw Ispagnolu pata, garra Italianu zampa, artìglio Tedescu Tatze, Lauf, Klaue, Fang.

gàfa , nf, nm, agt: gafu 2, grafu Definitzione orrugu de ferru o àteru fatu a cancarrone a parte e àtera po agganciare duas cosas apare; nau de singiale iscritu, una de is paréntisi impreada prus che àteru in matemàtica; fintzes una genia de lóriga chi si ponet a su cambúciu de su mannale acapiau a cadena (o fintzes coment’e trau in bestimentu); aina de su butaju po aferrare is cricos de sa carrada / gafa de fentana = aundi incàsciat sa maneta Frases apo chircadu de pònnere de acordu totu cussos cordiolos e gafitos de su bustu 3. a su porcu che li est essida sa gafa e andhadu mi ch'est a fora Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. gafa Tradutziones Frantzesu agrafe, accolade, crampon, griffe Ingresu cramp, clip, curly bracket, brace Ispagnolu grapa, corchete Italianu graffa, grapa Tedescu Klammer, Akkolade, Nasenklammer, geschwungene Klammer.

marràda , nf: marrara Definitzione su marrare, su trebballare a marra; su cropu de pei (de ananti) chi giaent is animales a terra, coment'e a arrasigadura (e fintzes crache) Sinònimos e contràrios tzapada / immarrargiada / càrcini Maneras de nàrrere csn: andai o cúrriri a marradas = andhare a brincos, crabiolare, atapendhe a forte sos pes a terra, nadu de cadhu (e fintzas de zente) a tota fua; pesaisí a marradas = pesàresi a cumeradas, a brincos; pèrdiri sa m. = pèrdere sa fortza, sa balia Frases a Paschixedha sa primu marrada de sa faixedha depiat èssiri acabbada 2. su cuadhu si ndi est pesau a marradas candu si est agatau cun sa funi in su tzugu! ◊ s'ebba daiat marradas in s'impedradu ◊ su cuadhu at giau tres marradas a piturras a su meri 3. custu mengianu apu biu in su celu una cosa mai bia, coment'e un'istella, currendi a marraras ◊ is molentis andant a marradas ◊ frarixedhu miu comenti at biu su coró c’iscudit su fàsciu a terra e atacat a curri a marraras, a cérrius Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piochage, coup de patte, coup de griffe Ingresu blow with a paw Ispagnolu azadazo, coz Italianu rampata Tedescu Scharren.

úgna , nf: unga, úngara, úngia, ungla, ungra Definitzione genia de corgiolu, pígiu de corru, tostau e fine chi faet sa carena in sa conca de is pódhighes, a sa parte de pitzu: in d-unos cantu animales est sa catzola, totu su pei (su pígiu de fora grussu meda e tostau) a manera de pòdere camminare, in àteros est longa meda, puntuda e acancarronada de pòdere púnghere e aferrare / min. ugnaredha; sa corona de s'úngia = su niedhu de s'u., itl. cércine coronàrio; sa raighina de s'úngia = s'oru chi che intrat in sa carre, suta de sa corona / ungra de tzirolia = peónica o arrosa de padenti, de monti (Paeonia officinalis) Sinònimos e contràrios caciola, ungedha Maneras de nàrrere csn: ungra incarnada = ungra chi ch'est créschida in mesu de sa carre in tretu diferente de sa raighina (in costazos); unga perdosa = tosta e russa meda; unga morta = tosta, sica, sa chi si che segat a cadhos e boes ferrendhe; animalis a unga isperrada = cun pes a duas ungredhas (boe, berbeghe, craba, porcu); un'ugnaredha de… = ugnedha, cífrinu, arroghedhedhu; fàula presa in s'úngia = fàula nada chentza istare duiddui; drommirisí in s'unga (nadu de unu) = drommíresi sétzidu, abbaidendhe carchi cosa, pighendi su soli; drommiri sa bardúfula in s'unga = faidha artziai a pitzus de s'unga de su didu mannu e aguantaidha badhendi; ghetai s'unga a una cosa, tocai de unga = furarechela, furare; sicare sas ungras a unu = iscúderelu a manos; colare in ungras a ccn. = passai in manus, bènniri a tretu de podi pigai, aferrai (pruscatotu pentzendi a si pagai de un'ofesa, de unu dannu); intrare in ungras de ccn. = intrare in manos, arruiri in poderi de ccn., in manus de unu chi aferrat, si ndi ponit meri; cascare in ungras a ccn. = mòrriri po sa surra de ccn.; zúghere sas ungras cotas, sicas (nau cun afuta, cun arrennegu) = portai is manus cancaradas, chi no aguantant, o fintzas chi no faint su doveri; cantu s'ungra, un'unguxedha = arroghedhu piticu, apenas; filu de unga = paneunga, inghiriungra Frases giughet sas úngias longas che istore ◊ segadiche sas ungras ca las zughes longas, putzidha! ◊ apu comporau un'unguxedha de tecoi ◊ sa maista dónnia die controllàt is ungas de is manos a is piciochedhos ◊ leeit a forroxare sa terra cun sas manos e cun sas ugnas (G.Addis)◊ est sèmpere abbarradu bagarinu che un'ugnaredha de casu 2. si mi zogat in ungras lu pisto! ◊ si lu leo mi cascat in ungras! ◊ sa Confederatzione Sindicale Sarda est créscia, portat dentes e ungas (E.Spiga)◊ farabbutu, bae za mi colas in ungras carchi die!◊ …infines mi sezis intradas in ugnas! 3. lah, drommiu in s'unga si nc'est, castiendi sa televisioni Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. ung(u)la Tradutziones Frantzesu ongle, griffe, serre Ingresu claw, nail Ispagnolu uña, garra Italianu ùnghia, artìglio Tedescu Nagel, Kralle.

ungàda , nf: ungiada, ungrada Definitzione cropu de unga, de farranca Sinònimos e contràrios frascada, iscarràfiu Frases issos, in logu de sa bona bénnida, si la leant a bicos e ungiadas ◊ ungiadas e ràfios at pigadu! ◊ su gatu mi at donau un'ungrada a faci Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de griffe Ingresu scratch Ispagnolu zarpazo Italianu unghiata Tedescu Krallenhieb.