Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ammaneràu , agt Sinònimos e contràrios aponciau, modosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maniéré, affecté Ingresu well-mannered Ispagnolu amanerado Italianu manierato Tedescu geziert.

ariósu 1 , agt Sinònimos e contràrios dengosu / bantageri, blagheri Frases unu lèpuri ariosu e alliputziu est passillendi in su padenti Tradutziones Frantzesu maniéré Ingresu polite Ispagnolu amanerado Italianu manieróso Tedescu manierlich.

arrepésiu , agt Frases débbilis pecadoris de disígius arrepésius Tradutziones Frantzesu désiré d'une manière immodérée Ingresu craved Ispagnolu codiciado Italianu bramato Tedescu begehrt.

béssu , nm: ésciu, versu 1 Definitzione manera, foedhandho de su fàere una cosa Sinònimos e contràrios betu, getu, manera, zenia ésciu, éssu, versu 1, vessu Maneras de nàrrere csn: bènnere a bessu = bènnere a betu, èssere possíbbile, andhare bene; a bessu de… = cufromma a… Frases nudha li curriat a bessu giustu ◊ abbertos a bessu giustu sunt balcones e giannas (P.Mossa)◊ as tratadu sas cosas a bessu tou ◊ sulcos a bessos dortos tue curregias! ◊ bido zente in su fossone tundhu benne a sa muda e pianghendhe a bessu de sas rogassiones in su mundhu (P.Casu) 2. no benit a bessu tantu disastru: mancu chi che apat passadu ura mala!(Grolle) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu habitude, manière Ingresu habit Ispagnolu costumbre, hábito Italianu vézzo, mòdo Tedescu Gewohnheit, Art.

comentesisíat , avb: cumentisisiat Definitzione de una manera chi no faet a dhu nàrrere, male meda de salude o de poberesa, in poberesa meda; in cale sisiat manera (fintzes cng. cun chi) Sinònimos e contràrios comentecasiat Frases est ca semus comentesisiat, sinono za bi fimus andhados nois puru a sa festa! 2. bi cheret chi sonent sos cannones sas allegrias de sa libbertade? Ma comentesisiat su pópulu oprimidu ndhe ischidade! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu d'une très mauvaise manière Ingresu no matter (how) Ispagnolu de forma mala Italianu in pèssimo mòdo, in una condizióne purchè sia Tedescu recht und schlecht.

ghísa 1 , nf, nm: gisa, ghisu 1 Definitzione coment'e…, de sa matessi manera de… Sinònimos e contràrios disa, manera, zisa Frases andhaiat a ghisu de tzintzigorru ◊ li picat unu tochedhu de coro a ghisa de si che l'essiret de petorras! ◊ mi at nuscatu e at intesu s’arrastu a ghisa de cane de catza ◊ si dh'at posta in tzugu a ghisu de issarpa Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu manière, façon Ingresu manner Ispagnolu guisa Italianu guisa Tedescu Art, Weise.

isamanchiósu , agt Sinònimos e contràrios allodhiadu, apontziadu, dirredhu, isamanchiadu, scanceriau, strunciosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu affecté, maniéré, minaudier Ingresu mawkish Ispagnolu remilgado, melindroso Italianu lezióso, smanceróso, smorfióso Tedescu affektiert, geziert, zimperlich.

leitànu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a èssere tropu delicau in is maneras de fàere, arrespetosu in manera esagerada e chentza bisóngiu; fintzes alligru Sinònimos e contràrios melindrosu, modosu 2. no est paghe leitana sa chi chirco! ◊ su pudhu est cantendhe leitanu Sambenados e Provèrbios smb: Leitanu Tradutziones Frantzesu minaudier, maniéré Ingresu maudlin Ispagnolu melindroso Italianu svenévole Tedescu geziert.

manèra , nf, avb Definitzione si narat po su comente totu is cosas acontessent, si narant o si faent: a bortas si narat fintzes in su sensu de bene, de manera bona, giusta, o segundhu comente fintzes meda, tropu, bolendho inditare un'esageratzione Sinònimos e contràrios bessu, modu / meda Maneras de nàrrere csn: manera, de soli!...= pagu forti, custu soli!...; (fai, nàrriri, stai e totu aici) a cudha m. = a brétiu, chentza de régula, comente andhat andhat, a cudhenia; si fiat a m. = si faghiat, si fit possíbbile Frases cun sa bona manera si ndhe bogat prus chi no cun sa mala ◊ sunt sedatos fatos cun manera e balentia ◊ portadhi sa manera a pobidhu tuu, assinuncas t'arroscit e ti donat una bella incarrerada! 2. a cudha manera seus: no moreus e no campaus! ◊ - E comente istades? - De onzi manera, chei su tempus! 3. manera de tempus mau: no tenit sentidu de iscampiai! ◊ no fadiat a camminai de cantu fiat proendi: e manera de àcua, puru!…◊ ite manera est custa de issúnnere su logu po àere samunadu bator tzícheras?!…◊ chi fiat a manera, zeo cherio fàere ónnia sacrifítziu po issa Sambenados e Provèrbios prb: in dogni cosa bi cheret manera Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu façon, manière Ingresu manner Ispagnolu manera Italianu manièra Tedescu Art, Weise, Manier.

melindrósu , agt, nm: milindrosu Definitzione chi o chie acostumat a fàere tropu denghes, tropu milindros, o fintzes a èssere prenu de denghes, de milindros, a si crèdere meda Sinònimos e contràrios dengheri, dengosu, leitanu, minghenghi, mirringhengu, modosu, scanceriosu, spiscincosu Frases avantzat su matzone a conca tolta milindrosu, trassadu, iscoizendhe (P.Casu)◊ su paone melindrosu at postu in olvidu sas pumas suas cumbintu chi fit tropu pazosu ◊ bae, bae, o ebba milindrosa, bae e prosighi in su destinu tou! ◊ a s'intèndhere su re de sa foresta, s'àinu faghet su milindrosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. melindroso Tradutziones Frantzesu minaudier, affecté, maniéré, mielleux Ingresu honeyed, affected (person) Ispagnolu melindroso Italianu svenévole, mellìfluo Tedescu geziert, gespreizter Mensch.