Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ballàllara, ballàllari , nf, nm Definitzione su istare move move de sa cosa posta male o pagu firma / istare in b. = coment'e in tàntaris, in cancalleu, como orruet posca no orruet, pagu seguru Sinònimos e contràrios cancalleu Frases l'aiat chérfidu bídere mesu mortu, cun sas ancas resas, atacadu a sa fune, in ballàllaras ◊ sa domedha sua fit in bàllallara, acadhichinada in d-una raina ◊ at postu su pè in ballàllara e trodhuladu ch'est a terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu manque d'aplomb Ingresu staggering Ispagnolu tambaleo, Vacilación Italianu traballaménto Tedescu Wackeln.

dilganàdu , agt: dirganadu, disiganadu Definitzione chi no tenet gana, chi est chentza de gana, pruschetotu chentza gana de papare, iscassu de apetitu Sinònimos e contràrios arremàsigu, irganau, sganiu / cdh. sganatu | ctr. imbideadu, imbozadu, inganidu Frases sos prus malassortados, in iscola sunt azummai totugantos sos prus dirganados puru Ètimu spn. desganado Tradutziones Frantzesu qui manque d'appétit, nonchalant Ingresu lacking appetite, unwilling Ispagnolu desganado Italianu inappetènte, svogliato Tedescu appetitlos, lustlos.

disapégu , nm Definitzione mancàntzia de apegu, de amore, de istima, de atacamentu a unu o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios disamore, disistima Frases nosus seus cudhus calaus in su duamila, casi in s'erari de su roncali, esémpiu de disapegu e disamparu Tradutziones Frantzesu manque d'amour Ingresu disaffection, indifference Ispagnolu desapego Italianu disamóre, disaffezióne, distacco Tedescu Abneigung.

iscassèsa , nf: scassesa Definitzione su èssere iscassu in o de una cosa, su èssere tropu pagu Sinònimos e contràrios carestia, grusura, iscassia, merchinzia | ctr. bundhàntzia Ètimu ctl. escassesa Tradutziones Frantzesu pénurie, manque Ingresu scarcity Ispagnolu escasez Italianu scarsézza Tedescu Knappheit.

iscassía , nf Definitzione su èssere iscassu, de sa cosa, su ndhe mancare, èssere pagu / i. de tribàgliu = mancàssia de postos Sinònimos e contràrios carestia, grusura, iscassesa, merchinzia | ctr. bundhàntzia Frases cussu fit tempus de iscassia de "papa", ca fit tempus de gherra ◊ sas raighinas mias sunt restadas francas a chelu in iscassia de lentore ◊ cussu est frutu chi no andhat mai male e ne connoschet iscassia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pénurie, manque Ingresu scarceness Ispagnolu escasez Italianu scarsità Tedescu Knappheit.

isganadítu , agt Definitzione chi no tenet gana, nau pruschetotu de sa gana de papare Sinònimos e contràrios dilganadu, irganau | ctr. famidu, inganidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui manque d'appétit Ingresu lacking appetite Ispagnolu inapetente Italianu inappetènte Tedescu appetitlos.

mancaméntu , nm Definitzione su mancare, su bènnere mancu, su no dhu'èssere de una cosa; crica de bestiàmene furau, de cosa chi mancat Sinònimos e contràrios perdimentu | ctr. iscroidura Maneras de nàrrere csn: èssere a mancamentos de coro = zúghere su coro chi istat male, benindhe mancu, coment'e arrimèndhesi; èssere in mancamentu = chirchendhe cosa chi at mancadu, prus che àteru pro fura Frases isto guasi in mancamentu, sufritendhe s'irraighinadura patida dae candho andhei a iscola ◊ s'oghiada de issa dhi poniat unu sfinitzu prus mannu de su mancamentu chi dhi fiat pigau (I.Lecca)◊ amus afiladu fatu de sa trata, in mancamentu de sas bacas ◊ in montes bi at coladu zente in mancamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu manque Ingresu cash short Ispagnolu falta, mancamiento Italianu ammanco Tedescu Manko.

mancànscia, mancànsia , nf: mancàntzia, mancàssia Definitzione su mancare de calecuna cosa chi dhue serbit, nau siat de cosas candho funt chentza calecuna parte, o faent a fossu ue depent èssere bene in paris, e siat de su cumportamentu de chie, mescamente cun curpa, no faet su dovere, su giustu, o faet male Sinònimos e contràrios afatallu, falta, fresa 1, manchítzia, pecadu | ctr. sobra Frases in cust'intúnigu chi ant fatu che at mancàssia: est a fossos! ◊ sa binza si l'at comporada fata ma bi aiat mancàntzias e bi at sighidu a prantare fundhos 2. Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ connosco sas mancànsias mias ◊ oe duas arrigas cherzo iscríere: si no dhu fatzo mi sento in mancàntzia ◊ apo pecadu in òperas, pessos e mancàssias ◊ cussos no si connoschent chi sunt in mancàntzia! ◊ pro cussa mancànscia mi li so atraghentadu ◊ mancàntzia manna no mi ndi as connotu: poita ses primau cun mimi? ◊ tue non sentis vilesa ne mancàntzia! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu manque, carence, faute, omission Ingresu defect, omission Ispagnolu falta Italianu mancanza, carènza, deficiènza, lacuna, manchevolézza, omissióne Tedescu Mangel, Verfehlung.

mancàu , pps Definitzione de mancai 1, -are Tradutziones Frantzesu manqué Ingresu lacked Ispagnolu faltado Italianu mancato Tedescu gemangelt.

merchínzu , nm: merghinzu, mischinzu Definitzione su èssere tropu pagu de sa cosa / a m. = a mindigu Sinònimos e contràrios immerghinzu, iscassia, merchinzia, mindhighiu / cdh. milchignu | ctr. bundhàntzia, sobra Frases sas provistas fint a mischinzu ca s'incunza fit romasa ◊ pesadu a merghinzu, no at irvilupadu ◊ malu est a pònnere sas cosas a merghinzu, e peus s'istrubberia! ◊ semus sempre a merghinzu che a sas benas de istiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pénurie, manque Ingresu scarcity Ispagnolu penuria, escasez Italianu scarsità, penùria Tedescu Mangel.

pazosía , nf Definitzione su èssere pageris, su si crèdere meda Sinònimos e contràrios bagianeria, barrosia, bragheria, ispómpiu, prejumu, spalleria Frases cantu su poete silighesu teniat de braga, de pazosia, cudhu aiat de seriedade e de agguantu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prétention, manque de modestie Ingresu immodesty Ispagnolu jactancia Italianu immodèstia Tedescu Unbescheidenheit.

smemoriadúra , nf Definitzione su smemoriai Sinònimos e contràrios smemoriamentu 2. feriu a smemoriadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu manque de mémoire Ingresu lack of memory Ispagnolu desmemoria Italianu smemoratézza Tedescu Vergeßlichkeit.