Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

apiadàre , vrb Sinònimos e contràrios imbasciai Tradutziones Frantzesu se baisser Ingresu to stoop (down) Ispagnolu agacharse Italianu abbassarsi, chinarsi Tedescu sich bücken.

apodhilàre , vrb Definitzione artzare a su pudhàrgiu, istare in s’acuiladórgiu o acorru de is pudhas Sinònimos e contràrios apudhai, apudhalzare / acadhai, alciare, ampiai Frases sas pudhas sunt apodhiladas in su cannitu ◊ sa pudha si est apodhilada e at comintzadu a si pulire (Z.Zazzu) 2. si nch'est apodhilata a supra de su carru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se percher Ingresu to roost Ispagnolu posarse los pájaros Italianu appollaiare Tedescu sich auf die Stange setzen.

apogiài, apogiàre , vrb: apogliai, apollai, apozare Definitzione su si pònnere o istare asuta de un'aprigu, asuta o aintru de calecuna cosa o logu po s’iscabbúllere de s'abba o de àteru chi podet fàere male o istrobbu; giare agiudu e, in cobertantza, un’ispinta po otènnere calecuna cosa no própriu meritada, a praxere; si narat fintzes in su sensu de istare in asséliu, firmos, pausandho Sinònimos e contràrios abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apigai, arrociare, arrundhare, crancare, frànghere / acobiai, amparai, apojai, assebiai, assussegai Frases a inue su póveru si apozat daghi no at inue si apozare? ◊ no podindhe in sa pinneta mi apozo in d-unu chercu! ◊ cussos pecos sont acuconaos dae su fritu apozaos inue bi at corcadorza ◊ ti fuent fizos tuos pro chircare sidhados aterue, apozados a upas de tristesa 3. apolladí, ca mi fais pigai fúrrius de conca! (M.A.Cappai)◊ su pentzamentu no mi at lassau apollai in totu noti!◊ si tenit sonnu giai si apògliat!◊ cussos tzérrios no lassant apogiare a nemos in biginau!◊ connada mia iat basau su nebodedhu e si fut apollada inguni, istrantaxa, incillia e muda Ètimu itl. appoggiare Tradutziones Frantzesu s'abriter, se protéger Ingresu to protect oneself Ispagnolu refugiarse, ampararse Italianu ripararsi, protèggere Tedescu sich flüchten, beschützen.

apompài, apompàre , vrb Definitzione fàere braga, su si pentzare bellos meda o àteru deasi Sinònimos e contràrios bragai, impazosire, impompare, impomponare, sisirinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se pavaner Ingresu to strut about Ispagnolu pavonearse Italianu pavoneggiarsi Tedescu sich brüsten.

aprontàda , nf Definitzione su aprontare; su si giare a bíere o essire de botu, totinduna; su pigare a unu a face manna, comente faent is prontudos, is isfacios Sinònimos e contràrios improntada, improvisada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se montrer brusquement Ingresu surprise Ispagnolu aparición repentina Italianu comparsa improvvisa, improvvisata Tedescu Auftauchen, Überraschung.

apubulàre , vrb Definitzione bènnere gente meda, prènnere de gente, nau de unu logu Sinònimos e contràrios abbudronare, afiotulare, afollare, assaurrare, atrepillai, atropare, atrumare, atutinare, pobulare | ctr. ispobulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se presser Ingresu to crowd (together) Ispagnolu agolparse Italianu affollarsi Tedescu sich drängen.

apudhài , vrb: apudhare Definitzione su si che artzare a su pudhàrgiu, a s’acorru de is pudhas, artzare a pitzu de calecuna cosa che is pudhas; andhare a in artu; su si crèdere meda, bogare atza che pudhu in mesu de pudhas Sinònimos e contràrios apiculai, apodhilare, apudhalzare / ampiai, alciare / alleporedhare, alleporizare, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare Frases ma càstia cussu caboni chi si est apudhau asuba de sa carrada! ◊ custa pudha fiat apudhada asuba de unu muntoni de òru… 2. sa nébida a mengianu de su Frumindosa si ndi apudhat a bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se percher, ragaillardir, remplir d'orgueil Ingresu to perch, to make proud, to make cocky Ispagnolu posarse los pájaros, engallarse Italianu appollaiarsi, ringalluzzire, insuperbire Tedescu sich niederkauen, eitel werden, stolz werden.

apudhalzàre , vrb: apudharjare, apudharzare Definitzione artzare a su pudhàrgiu, istare in s’acorru de is pudhas Sinònimos e contràrios apodhilare, apudhai, apudhionare 2. bi at unu paone apudharzadu subra de una conchita Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se percher Ingresu to perch Ispagnolu posarse los pájaros Italianu appollaiarsi Tedescu sich auf die Stange setzen.

arnài , vrb: arniai Definitzione pònnere s'arna, pàschere de s'arna Sinònimos e contràrios abbrumai, imbremigai, infarraciai, pipionire, pubujonare Frases su pruini arnat sa robba de lana ◊ su tempus at arniau su comodinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to get worm-eaten Ispagnolu apolillar, carcomer Italianu tarlare Tedescu von Motten zerfressen sein.

arrabbiài , vrb: arrabbiare, arraviare Definitzione su si pigare arrennegu, tzacu meda, pèrdere sa passiéntzia de mala manera Sinònimos e contràrios abbetiae, achibberare, acroconai, afutare, airai, allulluriai, aorcare, arragiolire, arrannegai, collobbiare, inchibberare, inchietae, inchimerai, infelai, infuterare, insutzuligai, renignai Frases no ti arràbbies pro ti nàrrere sa cosa! ◊ no ndi ballit sa pena de si arrabbiai! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se mettre en colère Ingresu to rage Ispagnolu enfadarse Italianu adirare, arrabbiare Tedescu sich erzürnen.

arragiolíre , vrb: arrajolire, arrazolire, arrejolire Definitzione ingòllere s’arrajolu, sa maladia chi benit a is canes; arrennegare che cane arrajoladu Sinònimos e contràrios arragiolare* / achibberare, acroconai, afutare, airai, arrabbiai, arrannegai, inchietae, inchimerai, infelai, insutzuligai, intziminire, renignai Frases dae atentu ca cussu cane est arrejolidu! 2. candho li at nadu sa veridade si est arrazolidu Tradutziones Frantzesu se mettre en colère Ingresu to rage Ispagnolu padecer la rabia, encolerizarse Italianu contrarre la ràbbia, arrabbiarsi Tedescu sich die Tollwut zuziehen, zornig werden.

arragodài , vrb: arregodae, arregodai, arregodare, arregoldare, arregorai, arregordai, arregordare, arrigordai, arrogodai, recordare Definitzione portare presente in sa mente o batire a sa mente unu fatu o cosa passada de tempus (meda o pagu) Sinònimos e contràrios ammentai, subènnere | ctr. ilmentigare, scaresci Frases m'est arregordau ca…◊ dèu dhi pongu s'allomíngiu po mi arragodai mellus ◊ arragodaisindi ca no depeus portai traitzioni a nemus! ◊ po cantu apu a bivi m'at a arregordai ◊ s'apu nau custu poita arregodeis chi si nd'apu giai fuedhau ◊ no dh'arregoru, no! ◊ ti ant arregordai is fuedhus mius! Tradutziones Frantzesu se rappeler, se souvenir Ingresu to remember Ispagnolu acordar, recordar Italianu ricordare Tedescu sich erinnern.

arrannegài , vrb: arrennegai, arrennegare Definitzione pigare (o fintzes giare) arrennegu, afuta, tzacu po cosas chi andhant in contràriu Sinònimos e contràrios abruncudhí, airai, allulluriai, inchestiare, inchietae, infrascai / abbetiae, acroconai, afutare, aorcare, arrabbiai, arragiolire, collobbiare, inchimerai, infelai, infuterare, insutzuligai, renignai Frases Luisicu si arrennegàt cun cudhu chi ci dh'iat iscutu in presoni e ndi dh'iat pigau is fillus ◊ no lu subéries ca si arrennegat! ◊ m'imputais unu dannu e mi narais a no mi arrennegai!…◊ su mere si fit arrennegadu cun sos teracos pro cosa chi non deviant fàghere Ètimu spn. renegar Tradutziones Frantzesu se mettre en colère Ingresu to flare up Ispagnolu encolerizarse Italianu infuriarsi, sdegnarsi Tedescu wütend werden.

arrealiàre , vrb Sinònimos e contràrios airai, arrabbiai, arrannegai, atediare, inchietae, inchimerai, infelai, infuterare, insutzuligai, renignai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se fâcher Ingresu to be peeved, to become vexed Ispagnolu picarse Italianu corrucciarsi, indispettirsi Tedescu sich ärgern.

arrebbellài, arrebbellàre , vrb: rebbellai Definitzione su si furriare contras a ccn., mescamente contras a chie cumandhat, o fintzes contras a calecuna cosa, candho no si podet o no si bolet baliare prus Sinònimos e contràrios acromai, acumbuai, arrampedhai, arrebedhai, calchedhare, calchidare, callidare, carcinai, screnciai Frases si fut arrebbellau a is autoridadis chi boliant ponni su pei in su tzugu a sa genti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se révolter Ingresu to rebel Ispagnolu rebelarse Italianu ribellarsi Tedescu sich erheben.

arrecatài 1 , vrb rfl: arrechetai, recatai Definitzione fàere su giuditziosu Sinònimos e contràrios refrenai Ètimu spn. recatarse Tradutziones Frantzesu se retenir, se moderer, garder une prudente réserve Ingresu to show reluctance Ispagnolu ser juicioso Italianu usare ritégno Tedescu sich scheuen.

arrèndhede, arrèndhere , vrb: arrendi, arrèndiri, rèndhere 1 Definitzione cèdere is fortzas, su si lassare bínchere, su si giare a bintu / pps. arréndhidu, arresu Sinònimos e contràrios allacare 1, allaventare / ammodhiae, ammollai, cèdere, disarcare, istajire Frases no si arrendit mai mancu a sa solloca ◊ mi cherzo arrèndhede a sos crabineris ◊ su molenti miu s'est arréndiu, no ci dha fait prus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se rendre, céder Ingresu to surrender Ispagnolu rendirse Italianu arrèndersi, cèdere Tedescu nachgeben.

arrepicài 2, arrepicàre , vrb rfl: repicare Definitzione su si pònnere bene de bestimentu, cuncordare cun arrepicus Sinònimos e contràrios allaputzai, impompitare Frases ma càstia comenti si arrepicat custa bècia! ◊ est totu bèni arrepicau, oi Ètimu spn. repicarse Tradutziones Frantzesu se pomponner Ingresu to wear frills, to dress elegantly Ispagnolu acicalarse Italianu ornarsi di frónzoli, vestire con eleganza Tedescu sich mit Flitterwerk schmücken, sich mit Eleganz kleiden.

arreselài , vrb: reselai* Definitzione su no giare fide, su àere bendha o duda Sinònimos e contràrios dudai, suspetai / abbabbarrotai, addojare, adumbrai, assumbrai, umbrai | ctr. cunfiai, fidai Tradutziones Frantzesu se méfier, hésiter Ingresu to distrust, to totter Ispagnolu recelar Italianu diffidare, tentennare Tedescu mißtrauen, schwanken.

arreulài , vrb Definitzione pònnere s'arréulu, fàere a befa a unu cun sulitos o tródhios fatos cun sa buca, pigare a súrbios Sinònimos e contràrios abbefiare, abbilgonzare, abbirgonzire, dellezare, ibregungire, ifachilare, ilvilgonzare, mofare, strocillai Frases torru, o Sardigna intzimiara, a sa tita tua múllia, istancu e arreulau (E.Collu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se moquer Ingresu to deride Ispagnolu mofarse, ridiculizar Italianu schernire, derídere Tedescu verspotten.