Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbujàre , vrb rfl Definitzione fàere iscurosu, nau prus che àteru de sa bisura de chie s'intristat Sinònimos e contràrios abbutzare, annapai, annozare, imbujare Frases si abbujat s'orizonte, lampos e tronos fúlminat s'aera ◊ si est abbujadu in cara ca si fiat acatau chi su paperi fiat fatu cun ingannu Ètimu itl. abbuiare Tradutziones Frantzesu s'assombrir, obscurcir, offusquer Ingresu to dim Ispagnolu ensombrecerse Italianu offuscare, rabbuiarsi Tedescu verdüstern, sich verdüstern.

annebidàe, annebidài , vrb: annepidare, nebidai Definitzione guastare sa cosa a népide; pònnere o calare népide o cosa coment'e népide chi impedit de bíere, de cumprèndhere Sinònimos e contràrios anneulare, boerare 2. dhi at annebidau is ogus, is pentzamentus ◊ custu pruinedhu annapat e annébidat totu ◊ de mentes annepidadas in su cilleri ndhe dhue at medas ◊ sa bia si annebidàt de pruini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrumer, brouiller, assombrir Ingresu to fog, to dim, to darken Ispagnolu nublar, aneblar, ofuscar Italianu annebbiare, offuscare Tedescu umnebeln, verdunkeln.

anneulàre , vrb: neulare Definitzione calare o pònnere sa népide ammontandho su logu; tocare, immalaidare a népide, nau de cosas prantadas; pigare o annapare su cumprendhóniu, sa mente Sinònimos e contràrios abboerai / achichinare, afurconare, annebidae Frases innoghe su logu no si annéulat e s'umididade dat pagu infestu 2. custu tempus chi est faghindhe mi at anneuladu totu su basolu 3. cussas tassas de cosa mi leant su sentitu e mi annéulant sos ammentos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrumer Ingresu to dim, to affect by smut Ispagnolu anieblarse, coger el añublo, ofuscar Italianu annebbiare, ingolpare Tedescu umnebeln, vom Steinbrand befallen werden.

fumatzósu , agt Definitzione nau prus che àteru de su tempus, chi dhue at nepidedha, fumatzu, in s'ària Sinònimos e contràrios iscuricosu, nebidosu, neulosu Frases est unu mengianu fumatzosu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brumeux, gris Ingresu foggy, dim Ispagnolu neblinoso, brumoso Italianu nebbióso, fósco Tedescu neblig.

imbelàre , vrb: invelare Definitzione pònnere velu o impannu in ogos: nau in cobertantza, no atuire bene, coment’e pigare sa conca cun calecunu sentidu forte / i. a ccn. o calecuna cosa che peta púdida = arròsciri che petza pudéscia Sinònimos e contràrios abbelare, afuscai, annapai, impannare, inchelare, infuscai, intelai / abbaradhare, abbelare, inamorai, indeosare Frases sas làcrimas li ant imbeladu sos ocros ◊ zuchiat sos ocros imbelaos, chene luche ◊ sos aranzolos ballant in pipiristas imbelàndhemi sas pupias chin tadharanos ◊ l'at inveladu e non vidiat nudha 2. sa carre ch'intendhiat in petus, su sinu nudu in foras de sa camisa isbardelliada, l'at imbeladu (L.Pusceddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu voiler, brouiller, offusquer Ingresu to veil, to dim Ispagnolu velar, ofuscar Italianu velare, offuscare Tedescu verschleiern.

inchelàre , vrb Definitzione coment'e pònnere in is ogos una napa (chelu de arangiolu) chi no lassat bíere crara sa cosa / i. sa vista = menguai, abbasciai sa vista Sinònimos e contràrios afuscai, annapai, chelare, imbelare, impannare, infuscai, intelai Frases avivat sas pupias incheladas ◊ su Sole no si est incheladu in ojos tuos ◊ inchelant notes de pascionu e albeschint dies de trementu ◊ gighet sos ojos inchelados ◊ sas làmbrigas li inchelant sos ogros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu voiler, brouiller, offusquer Ingresu to veil, to dim Ispagnolu ofuscar, velar Italianu velare, offuscare Tedescu verhüllen.

intelài , vrb: intelare Definitzione si narat de is ogos chi si faent coment'e annapaos, prus che àteru po debbilesa o mancamentu de fortzas Sinònimos e contràrios afuscai, annapai, imbelare, impannare, inchelare, infuscai Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu brouiller, altérer la vue Ingresu to dim Ispagnolu entelar Italianu offuscare Tedescu verdunkeln.

iscuricósu , agt: iscurigosu, iscuriosu, iscurosu, scuriosu Definitzione nau de logu, chi dhue at paga lughe; nau de colore, cotu meda, càrrigu Sinònimos e contràrios abbruntzulau, bujosu, cruculiosu, fuscu, múrinu, nebidosu | ctr. giaru, lucorosu, lugosu, lumenosu Frases candho no bi est su sole, che a denote, su logu est iscurigosu ◊ sa die si fateit iscuricosa, annuada ◊ su celu iscuriosu est totu istedhus ◊ s’intrata de sa domo fit iscurosa chi ghetaiat pore a bi pònnere pede Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sombre, ténébreux Ingresu dark, dim Ispagnolu obscuro, oscuro, sombrío Italianu oscuro, fósco, tenebróso Tedescu dunkel, finster.

lampalúche, lampalúghe, lampalúgi, lampalúxi , nm: lampeluxi, lampiluche, lampoluche Definitzione sa fràmula chi faet su fogu (o fintzes àteru), chi segundhu de comente tenet faet prus o prus pagu lughe, a lampadas: si podet nàrrere fintzes in su sensu de lughe paga, filu de lughe, chi no lassat bíere bene, chi andhat e benit / avb. a l. = mandai lampaluxis, a lampizadas, a s'atzendhe e mori, itl. baluginare Sinònimos e contràrios moristuda, pampaluge, stampaluxi, tzampaluche Frases su brigadieri fut carriau de medàllias e comenti caminàt faiant su lampaluxi ◊ a piciochedhus s'ispassiastis a fai su lampaluxi cun arrogus de isprigu ◊ si biriat su lampeluxi de is bombas 2. a lampaluxi su mengianu femus arribbaus giai a Déximu ◊ si bidiat su focu a lampaluche ◊ cuss'ómini bidiat a lampaluxi e si est postu a passai is binàrius Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lueur Ingresu flash (ing), dim light Ispagnolu centelleo Italianu lampeggiaménto, baglióre, barlume Tedescu Funkeln.

luchibàrja , nf Definitzione una luche chi no est ínnida o bella crara, bàscia, chi no lassat bíere bene Tradutziones Frantzesu pénombre Ingresu dim light Ispagnolu penumbra Italianu penómbra Tedescu Halbschatten.

murinàtu, murinàtzu , agt Definitzione de colore múrinu, iscurosu Sinònimos e contràrios bujosu, cruculiosu, múrinu | ctr. giaru, lugosu Frases sa murinata nue de traschia una ufulada de bentu che l'at zuta Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sombre, ténébreux, gris Ingresu dim Ispagnolu obscuro, fosco Italianu fósco Tedescu dunkel.

tontòne, tontòni , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est de pagu cumprendhóniu, pagu abbistu, chi si lassat cullonare: si narat fintzes in cunfiantza a ccn. tanti po fàere pagu aprétziu de su chi narat o chi faet (ma nau fintzes po no giare tropu importu a cosas de pagu contu) Sinònimos e contràrios bambóchinu, fabbiocu, innóchidu, listrone, tontarrone / machisóngiu | ctr. abbistu, intelizente Frases tontoni, chi no dh'íasta pigau su fítziu de fumai!…◊ tontoni, aici naraus a is piciochedhus po ndi dhus iscrei de bolli benni a Castedhu! ◊ tontonis, medas pillochedhus si faint aciapai in su lobu bichendu! ◊ si fist istadu sàbiu no l'aias tratadu de tontone! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bête, sot, fade Ingresu dim, dolt Ispagnolu tontón Italianu scioccherèllo Tedescu dümmlich.