Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbrentài , vrb rfl Definitzione atrotogiare coment'e bogandho sa bentre, comente faet su linnàmene friscu Sinònimos e contràrios abbajonare, allachedhare, atrotiai | ctr. istirare Terminologia iscientìfica fst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plier Ingresu to bend Ispagnolu alabearse, combarse Italianu piegarsi, incurvarsi Tedescu sich biegen.

agionedhàre , vrb Definitzione fai giumburudu che agionedha Sinònimos e contràrios abbajonare, aggopedhare, acocovedhae, allachedhare, atrotiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courber Ingresu to bend Ispagnolu encorvar, combar Italianu incurvare, ingobbire Tedescu biegen, buckelig werden.

alletiàe, alletiài , vrb Definitzione allachedhare o pònnere coment'e faendho a letu; fintzes solu tròchere, atrotigare Sinònimos e contràrios abbajonare, allacare, allachedhare, atrotiai, atzumborai, colembrai, indortigare Frases si allétiat unu fusti, unu filu, una mata ◊ s'àcua fiat arribbada a strossa e su trigu si fiat alletiau asuta de su bentu e de s'àcua (F.Pilloni) 2. fadeus a chini allétiat su bratzu po biri chini est su prus forti? ◊ po bínciri a issu bastat a non alletiai is cambas ◊ sa manu dh'increscit e dha portat alletiada in piturras ◊ su bentu est alletiendi is nais de is matas 3. portat is cambas alletiadas de su fàmini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fléchir, courber Ingresu to bow Ispagnolu flexionar, doblar Italianu flèttere Tedescu biegen.

ancrucàre , vrb Definitzione abbasciare a cara a denanti, a una parte Sinònimos e contràrios dòrchere, grunare, imbasciai, inciunare, incruai, incrunai, ingrutzare Frases sos úlumos si ancrucant a su bentu ◊ fit ancrucadu e a conca bassa in sinnu de respetu candho su podestade l'at mutidu ◊ in sas iscras sos trutzos birdes de sa chipudha, ancrucados, fint réndhidos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se courber, se pencher Ingresu to bend Ispagnolu agacharse Italianu incurvare, inchinare, piegare Tedescu biegen, beugen.

ancujàre , vrb Definitzione fàere a un'ancuju, a cancarrone Sinònimos e contràrios aunchinare, imbasciai, incujare, pinnicai, tròdhiri Frases li deviat ancujare s'ischina a unu gantzu, tales chi totu lu potant ischire ite ascamile che amus! ◊ a sa betzesa, cussa fémina est ancujada che unchinu ◊ ancuja sas ancas, chi no che at logu pro sos àteros! 2. sa paghe ancujat sa suferéntzia Tradutziones Frantzesu courber Ingresu to bend Ispagnolu curvar Italianu curvare, piegare ad uncino Tedescu krümmen, biegen.

arcài , vrb: arcare Definitzione fàere a arcu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arquer Ingresu to arch Ispagnolu arquear Italianu arcüare Tedescu biegen.

atortiàe, atortiài , vrb: atrotiai Definitzione atrotogiare, fàere trota una cosa dereta, fàere a gànciu, acancarronare Sinònimos e contràrios abbajonare, addordigare*, agionedhare, allachedhare, atorciai, atrotixai, indortigare, tòlchere | ctr. indritare, intennerare Maneras de nàrrere csn: a. sa buca, is ogus = fàghere sos murros dortos, sos ogros totu zirados a un'ala; atrotiai is fuedhus = istropiare sas peràulas Frases su pesu grai chi portat apitzus at atrotiau sa tàula ◊ at atrotiau un'arrogu de tundinu cun is manus ◊ su filuverru si atrótiat comenti dhu manígias ◊ su ferreri atrótiat su ferru a ferru de cuadhu ◊ su linnàmini candu no est bèni istasonau si atrótiat Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to wring Ispagnolu torcer Italianu tòrcere, stòrcere Tedescu biegen.

cannujàre , vrb: carnugare, crannugare, cranucare Definitzione tròchere e segare comente si segat e si aperit a isperradura una canna atrotigandhodha; si narat fintzes de persona, comente si trochet po cropu, dolore Frases furriamus a s'imbesse sas ideas cranucàndhelas e mascheràndhelas de fiacas ◊ petzi s'imberta de su tempus, chene piedu, est reséssia a lu cranucare ◊ su bentu crannugat su trigu candho est ifustu meda 2. a su colpu mi so carnugadu e so rutu a terra (G.Chessa) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to bend, to twist Ispagnolu doblar, romper Italianu piegare, tòrcere, spezzare Tedescu biegen.

corcobàre , vrb: corcovare Definitzione fàere dortu Sinònimos e contràrios abbajonare, abbrentai, acocovedhae, agionedhare, allachedhare, atrotiai, colembrai, inconchedhare, inconcobare, indortigare Frases sa lantza s'est corcovada pariat de pasta crua Ètimu spn. corcovar Tradutziones Frantzesu courber Ingresu to bend Ispagnolu torcer Italianu curvare, incurvare Tedescu biegen.

cuidàda , nf Definitzione su fàere coment'e a cuidu, su furriare, nau de unu caminu o àtera cosa dereta chi girat in calecunu tretu Sinònimos e contràrios cúida, furriada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courbement, courbure Ingresu bending Ispagnolu curvatura Italianu curvatura Tedescu Biegen.

dòrchere , vrb: tòrchere* Definitzione fàere trotu, incrubare a una parte; cumbínchere o fàere cambiare idea a unu Sinònimos e contràrios ancrucare, atrotiai, intonchinare | ctr. indritare Frases mi dolet su pódhighe comente mi l'apo dórchidu 2. a isse pagu lu dorches, mancari l'impromitas totu s'oro de su mundhu! Tradutziones Frantzesu courber, plier Ingresu to fold, to twist Ispagnolu doblar, retorcer Italianu piegare, stòrcere Tedescu biegen.

incujàre , vrb Definitzione fàere calecuna cosa a un'ancuju, a unu gànciu Sinònimos e contràrios ancujare*, aunchinare, incruai, indrúchere, tròdhiri | ctr. istirare Frases sa zente isulana no incujat s’ischina a s'ocupatzione romana Tradutziones Frantzesu baisser, courber Ingresu to bend Ispagnolu doblar en forma de gancho Italianu piegare ad uncino, curvare Tedescu biegen.

indortigàre , vrb: intoltigare, intorticare, intortigare, introtigare Definitzione fàere trota sa cosa dereta Sinònimos e contràrios alletiae, annacai, atorciai, atortiae, atrotixai, corcobare, indrúchere, intortighinare | ctr. intennerare Frases truvat su boe a corfos de "Perdeu!" ca totora l'intórticat s'aradu o códiat terrinu ◊ no indórtighes cussu ferru ca serbit ténneru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courber Ingresu to curve Ispagnolu encorvar Italianu curvare, piegare Tedescu biegen.

indúgi, indúgiri, indúgliri , vrb: indulli, indúlliri, indúxiri, undúxiri Definitzione indrúchere, fàere abbasciare (sa conca o àteru) a cara a un’ala nau prus che àteru de cosa longa o arta chi a su normale istat prantada; nau de gente, su si abbasciare e fintzes cèdere o tròchere a una fortza, a un’àtera volontade / pres. ind. dèu indullu; pps. indúgiu (in-dú-gi-u), indúgliu, indúlliu, indurtu Sinònimos e contràrios abasciai, aúlghere, dòrchere, incruai, indrúchere, indrughire, indugi, muciare / conchinare, cumbínchere, tzèdere Maneras de nàrrere csn: i. a unu a fai ccn. cosa = conchinarechelu; i. is costas a ccn. = dàreli surra manna, cannire sas costas a ccn.; a conca indúllia = a conca incrubada; indugi sa cigirista = abbassiare sas pretesas Frases is manus chi ti sonant campanas de pasca, o paxi, funt is chi t'indullint su ferru in centu ainas bonas (Danese)◊ femu làngia e m'indullemu che filu (Z.Sanfilippo)◊ indulliat is genugus fintzas a terra ◊ no seu dignu de m'indulli po dh'iscapiai is corriedhas de is crapitas ◊ dhi benit ammaròglia a s'indúgliri, si bolit papai!◊ indugit is ogros a terra e fait lavras de erriri 2. mi at indúlliu a cambiai su cuntratu ◊ ammarolla dhi est bénniu a indugi sa cigirista! Ètimu ltn. indulgere (indulgeo) Tradutziones Frantzesu fléchir, céder Ingresu to give in (way), to flex Ispagnolu doblar, ceder Italianu flèttere, cèdere Tedescu biegen, sich ergeben.

muciàre , vrb: mucrare, mugiare, mugrare, mujare, muxare Definitzione coment'e orrugare o fàere a mugros, a orrugos, ma nau in su sensu de incrubare, indrúchere, fintzes mòvere a furriadura Sinònimos e contràrios allacanae, aúlghere, dòrchere, incruai, nugrare Frases múcia s'ischina e càrrami predichedha! ◊ mi dolet su costazu ma za bi la fato a mi mugrare pro mi leare cosa ◊ si mujat s'àlvure a su bentu ◊ su bentu isfidiadu muxat sos briones chi in s'ànima mi tudhint (A.Porcheddu)◊ zughet sas palas mujadas de sos annos ◊ s'umanidade l'ant mugrada bentos berminosos ◊ si faghet isfortzu si múgiat che giuncu ◊ at mujadu sa conca a sas leadas in giru ◊ s'ària mugrat sa lughe e pro cussu su Sole si podet bídere naschindhe unu pagu innantis ◊ fint sétzidos in terra cun sas ancas mujadas fintzas a tocare sas petorras Ètimu ltn. mut(i)lare Tradutziones Frantzesu fléchir, courber, incurver Ingresu to bend Ispagnolu flexionar, doblar Italianu flèttere, curvare Tedescu biegen.

pigiàre 1 , vrb: apigiare*, pijare 1, pixare 1, pricare, prigare Definitzione fàere totu a pígias, a pinnigas, a tzirbisas; pinnigare s'orrobba chistindhodha posta bene; incrubare a una bandha, nau fintzes in su sensu de fàere adduire a unu a su chi bolet s'àteru Sinònimos e contràrios afrangillonai, aggraminzonare, atavellai, atribuntzire, frongire, prighizonare / pinnicai / dòrchere, indugi | ctr. istirai Frases pígiami sas mànigas e sérvimi! ◊ leat sa caldada de su fizu, la pixat e bi la dat ◊ carchi borta si pixaiat in duos pro su dolore chi si li frimmaiat in sa buca de s'istògomo 2. fatendhe sa cosa fit a bratzos pixados e a pannellu 3. che s'ómine bos iscolorides, gai che issu sa conca pijades, e a pianu a pianu allizades, bos isfozades e iscolorides (P.Sulis) Tradutziones Frantzesu plier Ingresu to fold Ispagnolu doblar Italianu piegare Tedescu falten, zusammenlegen, biegen, beugen.