acraedhàre , vrb Definition serrare cun s'acraedhu; intrare apare is pódhighes de is duas manos, coment'e candho si pregat Synonyms e antonyms incraedhae 2. sos mortos unu tempus dhos poniant a manos istiradas, ma commo dhos ponent acraedhados (L.Pisano)◊ sos benes los tenet acraedhados in càssiavorte Etymon srd.
acraédhu , nm: craedhu Synonyms e antonyms crica, giótula, giredha, lótura, zócula Sentences postu dh’as s’acraedhu a sa porta?
acràere , vrb: cràere Definition serrare a crae Synonyms e antonyms afisciare, afriscare, clare, creari, imbarcionai, increai | ctr. iscràere Etymon srd.
acragàdu , pps, agt Definition de acragare; nau de late, chi dhi ant betau su càgiu, nau de casu, chi a su late dhi ant betau tropu càgiu 2. naras chi tenzo arressu su masone e fato sempre su casu acragadu! Scientific Terminology csu.
acragadúra , nf Definition su acragare, su pònnere su càgiu Synonyms e antonyms ammadricadura Scientific Terminology csu. Etymon srd.
acragallài , vrb: acrogallae,
acrogogliai,
acrogolliare Definition
fàere a cragallu, a bisura de cragallu, acancarronau; betare apare animales, fàere a chedha
Synonyms e antonyms
acrocoedhare,
atuturae,
igragalare
/
assortí
Idioms
csn:
folla acragallada = atuturada de maladia, cun is orus acostaus a sa cora mesana; unga acragallada = inconchedhada in sa punta, russa e tosta, de abbatigare sa conca de su pódhighe; manu acragallada = retesa, serrada, cun sos pódhighes chi no bi istirant
2.
seu abarrau tropu tempus crocau in ciú letu: che folla arruta seu acragallau (S.Diana)◊ ma càstia ita cosa: cussu cerpiu comenti passat asuta de su pilloncu acragallat sa folla de s'aràngiu!
3.
is picinnedhos si funt acrogolliaos a su ciu ci est bennenno sa figamorisca
Etymon
srd.
Translations
French
rouler en cornet
English
to crumple up
Spanish
estrujar
Italian
accartocciare
German
zusammenrollen.
acragàllu , nm: acrogógliu Definition su acragallai Synonyms e antonyms atuturamentu Etymon srd.
acragàre , vrb: cracare* Definition
pònnere su càgiu in su late, cagiare; nau de su late, cagiare po efetu de su càgiu
Synonyms e antonyms
arruspiare,
cagiare,
giagare,
incracare 1,
pazare
Scientific Terminology
pst
Translations
French
cailler
English
to curdle
Spanish
cuajar
Italian
quagliare
German
gerinnen.
acragogliài acragallài
acraitàre , vrb Synonyms e antonyms acràere, acraitare, afriscare, creari Sentences tanca ma chene acraitare! Etymon srd.
acramàda , nf Definition
su tzérriare a ccn. po cuntentesa, bàntidu o àteru deasi
Etymon
srd.
Translations
French
acclamation
English
acclamation
Spanish
aclamación
Italian
acclamazióne
German
Zuruf.
acramadúra , nf Synonyms e antonyms acramada Etymon srd.
acramàre aclamài
acraméntzia , nf Definition dónnia arratza de mabiori, de male, de dannu Synonyms e antonyms increméntzia, mabi, malesa Sentences tropu genti, o Sardigna, ti at fatu dogna mala acraméntzia (D.Maccioni).
acramiài , vrb Definition laminare, bogare de pare sa lana túndhia e samunada Synonyms e antonyms balminare, carminai, irgardare, isgraminare, isparpedhare 2. is féminas acònciant camisas, trabballant cun is busas, si ponint lana acramiada po fai badhai su fusu ◊ cudha fémina portàt sa cannuga cun d-una pubada de lana bèni acramiada, fibendi Etymon srd.
acrampàda , nf Definition
intostada de unu músculu, chi faet a dolore forte
Synonyms e antonyms
càncara,
cancaratzone,
grancu,
ranchine
Etymon
srd.
Translations
French
crampe
English
cramp
Spanish
calambre,
espasmo
Italian
crampo,
spasmo
German
Krampf.
acrampàre , vrb Definition fàere a ranchine, bènnere sa càncara Etymon srd.
acrancognolàre , vrb: acrocongiolai,
acroncognolare Definition
fàere búngios, pistaduras, pistare, coment'e acracangiai, fàere a crocongiolu
Synonyms e antonyms
abbugnai,
abburrutonare,
aggatare,
atzumbarare,
catulare,
tofedhare
Etymon
srd.
Translations
French
bosseler
English
to work ashlar
Spanish
abollar
Italian
bugnare
German
bossieren.
acrànta acànta
acrapistadòre , agt, nm Definition chi o chie acrapistat, ponet su crabistu (nau fintzes in cobertantza) Etymon srd.