boinarzàre , vrb Definition pastorigare boes, fàere su boinàrgiu Synonyms e antonyms boinai Etymon srd.
boinàrzu boinàgiu
boinédhu , nm Definition min. de boe Synonyms e antonyms boitu Sentences cun ossu de moriscu at fatu sos boinedhos, zoghendhe.
bointàde , nf Definition proa de giudu, balentesa Synonyms e antonyms balentia, falentesa, proesa Sentences bae, calavrina, faghe bointade, ca leamus po ispada sas saetas, nen parare nos podent sas menetas! (G.Brocca)◊ si aiat otanta annos fachiat bointade.
bointía , nf Definition balentia, balentesa Sentences arratz'e bointia, cussu cane, a cassare unu conillu cun d-unu brínchidu!
boínu, bóinu , agt: buinu 1,
vóinu Definition
de is boes, chi pertocat a is boes
Synonyms e antonyms
búbulu
Idioms
csn:
isconcadas a b. = corpos dados a conca bassa; bufare, bíere a b. = a boixedhu, a s'imbentrada, dae s'isterzu; pissiare a boinu = a tírulu lenu lenu, comente faghent sos betzos (e sos boes); imbolàresi a b. = fai is cosas sentza de dhoi pentzai meda, sentza de arrexonai; fruschedha ’óina = zenia de fruschedha chi essit a sos boes; ischinzire a b. = obèrriri unu pagu (una porta, una fentana), iscarangiai; ogros boinos (de pessone)= ogros maduros meda
Sentences
teniat a bèndhere sedhalitos boinos (B.Truddaju)
2.
in sa gherra chi ant pesadu, Antoni s'imbolaiat a boinu pistendhe purpa e ossu a totugantos (G.Ruju)◊ sa mata beniat a barracochinu pro che intrare sa conca a matagola cudhos chi bufaiant a boinu ◊ in su traballu s'imbolat a boinu: no si casilat a nudha!
Etymon
ltn.
bovinus
Translations
French
bovin
English
bovine
Spanish
bovino
Italian
bovino
German
Rind.
bòira bòera
boiràtzu , nm, agt: boreatzu Definition
népide a meda / ari boiratza = aera cun pagas nues artas
Synonyms e antonyms
abboeru,
bòrona,
nébida,
néula
Scientific Terminology
tpm
Etymon
ctl.
boyrassa
Translations
French
brouillard épais
English
thick fog
Spanish
niebla
Italian
nebbióne
German
dichter Nebel.
bóis , prn: bos,
boso,
bosu,
vois Definition
prn. de sa de duas personas plurale: si narat fintzes a una persona manna po arrespetu
Synonyms e antonyms
bisàtere
/
fustei,
vosséntzia
Sentences
bois in cantos sezis? ◊ sa paghe siat cun boso!
2.
a bois, ca sezis ómine mannu, no bos faedho gai!
Etymon
ltn.
vobis, vos
Translations
French
vous
English
you
Spanish
vosotros
Italian
voi
German
ihr,
Sie,
Ihr.
boisàteros bisàtere
boítu , nm Definition min. de boe, boe piticu Synonyms e antonyms boixedhu.
bóitu bódiu
boivorràinu , nm Definition corvu ambidhastru o caboni de canna Synonyms e antonyms càrgia, cuatolu Scientific Terminology pzn, botaurus stellaris Etymon srd.
boixédhu , nm Definition min. de boe / bufai a boixedhu = a s'imbentrada, ponendho su bruncu in s'abba (che boe) Synonyms e antonyms boinedhu, boitu.
bòja bòge
bojàca , nf: bujaca Definition crachina imbartzada cun abba meda, o fintzes cimentu impastau a broedhu (si passat a frigadura in pitzu de is arregiolas po tupare is imbagas) Synonyms e antonyms argamassa.
bojàda , nf: abbojada* Definition su si agatare impare, su andhare de duas o prus personas a su matessi logu Synonyms e antonyms abboja, abbojamentu, abboju, addobiada, addóbiu, azóviu.
bojàdu , pps, agt Definition de bojare / peràulas bojadas = in rima Synonyms e antonyms rimadu.